L´orquestra Mitjanit a Balsareny, d´incondicionals no li falten arreu

Les nits de la Catalunya interior i prepirinenca no serien les mateixes sense l´orquestra Mitjanit. Estan esdevenint una orquestra de culte pel seu repertori, que fa que saber-ne actuació seva , hi hagi un nombre important de persones que s´hi desplacin, tl com si fos un grup musical en concret, enlloc d´una orquestra de festa major.
Altra dia al local polivalent de Balsareny, després d´un meritori grup local dit Còdol, que lluïa estelada al concert desacomplexadament, com a acte previ als traginers de Balsareny, van omplir de jovent del municipi i de seguidors fidels després amb actuació de Mitjanit. Potser hi haurà que els conegui per caps d any a Navàs, anys enrere per festes majors a Puig-reig, per festa major els dilluns després de correfoc a Manresa, etc, etc... però el percentatge de temes de música en català (pau riba, sopa de cabra, sau, música de patum,lax n´busto) i música d´una generació dels 80-90, o més actuals com l´himne de riego que interpreten (cantat per indignació espanyolista a Austràlia), creen complicitat nacional i de públic i és més que destacable que una orquestra com ells que van arreu de Catalunya, no es valori més. Les gales que tenen a pobles d´arreu i el públic els avalen, per sort.
Aquí deixo un humil homenatge amb imatges al concert de Balsareny, perquè Mitjanit ens acompanyi moltes nits més arreu. Per cert, es més que curiós el local que han obert enguany a Balsareny després del concert al carrer principal, que amenitzava el jovent, com s´observa a una de les imatges, amb música techno, no apte per molt públic anterior. Nous temps, noves formes musicals i d´oci.

Postals berguedanes

Aquest dilluns, tot pujant a la Seu d´urgell cap a la universitat, aquest cop tocava examen de serveis socials, m´he anat fixant com molts d´altres en el seu dia a dia, en la tortuosa ruta de la c-16 , és un reflex real del pols berguedà. A Puig-reig, avancen treballs del viaducte amb túnel a tocar a Cal Prat i inici obres de la variant nord de Puig-reig que connectarà al polígon de la sala i la carretera de Casserres, que tant vàrem lluitar per aconseguir i comença a ésser una realitat. Tenim uns desviaments a Gironella d´anar-hi, que si duren molt de temps més, i això no treu que siguin necessaris per la resta del desdoblament de la c-16 aquesta desviació- pot portar a accidentalitat, amb tanta giragonsa i rotonda en via general transitada.

Allà mateix, ens trobem la protesta d´un empresari que per l´efecte obres fa un any que li tenen suspès el permís de producci´de cargols, i encara està esperant.
Observo el creixement urbanístic a entrada de Berga, passes el túnel de Cercs, i vora una creu roja, trobes pancarta de la mobilització veïnal en contra el naturcidi a cercs, fruit de la incidència de la tèrmica i el nou traçat del desdoblament que trinxaria el municipi de Cercs, de mal resoldre, tot i haver-hi alternativa, que, com no, tindria un cost econòmic més alt, però seria més sostenible mediambientalment. I veus el pantà de la Baells, en la data que estem que està baix, força baix d´aigua. I la neu que en altres dates similars, no apareix a les muntanyes altes. A l´alt Berguedà cada cop més està instal·lada la sensació que aquesta carretera desdoblada no va amb ells, imposada de qualsevol manera i que serveix perquè la" beautiful people" que té segona residència a la Cerdanya, i pugi més ràpid. Ah! i a la Cerdanya, que el volen el desdoblament, potser? El que si que afecta és els múltiples accidents mortals, sobretot el tram del túnel de Guardiola de Berguedà, tota una assignatura pendent. I què dir de l´enèsima reparació del troç pasat sant jordi de cercs? noves giragonses i esperar que sigui la definitiva reparació davant els esfondraments continus del ferm. Que aquest cas amb la reparació, més d´un accident ha ocorregut.
I arribant a la Cerdanya, passat el túnel....primer cop sense que tingués cost el túnel del cadí! ja era hora. El pagues d´entrada i llavors t´abonen a la tarja domiciliada el mateix import els residents del Berguedà, Cerdanya i Alt Urgell. Potser hi haurà efecte crida amb la gratuïtat efectiva, però potser segones residències, esdevindran no només de facto, primeres residències i és el primer pas a inserir-se a la realitat social, dèficits i realitat de les comarques que voregem el túnel del cadí, i no només com un lloc de repòs i fugida metropolitana.

Imatges de la festa de "La corrida" 2007 a Puig-reig

Aquí en teniu unes quantes imatges de la festa d´aquest diumenge de "La corrida", feu-me arribar a llibertats@gmail.com si en teniu de pròpies que vulgueu que siguin vistes o incorporades al bloc . Per recordar:

Fira reis a Montclar, la tradició antiga inexcusable del Berguedà

Si hi ha una visita anual obligatòria, sens dubte , al Berguedà, aquesta és a Montclar a Fira reis. Una tradició on es combina el món llibertari del comerç a l´esplanada d´alzines, les motos, la gent de la pagesia, el productes tradicions i de roba, i com no, el all i oli de codonyat que ens fa tant el C.E. Puig-reig, amb la gent que de ben d´hora no hi falten, i alhora també una font bona de finançament, així com la gent de Montclar. Enguany, el bon temps i el boca-orella, ihi ha hagut unanimitat en el increment de l´assistència. I això que fa anys i panys que es fa.. Aquí teniu unes imatges , per obrir boca.

La fia-faia, la tradició del Berguedà que va a més

Cada cop més, la festa de la Fia-faia, celebrada principalment aquest diumenge 25, que porta nom a l´elaboració de la denominades faies, aquestes torxes que poden arribar a fer 2 metres, que es fa a mà, i que es cremen, previ baixada per vilatans de la muntanya propera enceses, i que és una tradició ancestral, que la religió imperant va mirar de fer seva, i que per voluntat popular i de gent d´arreu, va a més en participació, sens dubte.
Però, al berguedà, les festes del foc, sempre , com a la Patum, tenen un atractiu especial, i a Bagà, com es mostra a les fotografies, i també a St. Julià de Cerdanyola i Vallcebre, en aquestes dates festives, no poden faltar a la tradició, inclòs el ball que es va fer a la plaça porxada usicat per berguedana no fa massa anys, com incorporació a la festa, que acaba amb el tast de coca amb all i oli de codonyat, tant característic, per a tothom. Aquest any els barrets vermells i verds del poble, han triomfat a la festa. Per molts anys, com a reclam turístic i tradicional, la fia faia.

Rock n´ reis 2006, el concert solidari de Creu Roja de Joventut

Certament, una cita inexcusable, per la funció social que desenvolupa, és el concert solidari que organitza Creu Roja de Joventut, el Rock n´reis, que està molt arrelat a Manresa, enguany, amb grups com Remendaos, sherpa,gossos, pastorets rock, entre d´altres col.laborant, així com trobant alguna coneixença del grup de prevenció i informació de drogues SOM.NIT, que alguns tenim el curs fet, ja que no està de més formar-se per ensenyar i col.laborar, si és el cas.
M´atreviria a dir que eren unes 1500 persones, molt joves, però conscients de col.laborar a que amb els beneficis de les entrades i la barra, vagi a comprar joguines a nens de manresa i l´àrea d´influència , per tal que cap nen es quedi sense joguines aquestes festes. Un any més, no es podia faltar. Aqui teniu algunes imatges del concert. Fins el proper any.

en pólvora, teatre social català d´àngel Guimerà

Aquest dimecres, , hem fet via a Barcelona a veure el flamant Teatre Nacional de Catalunya, -que no té ni el.cat a la web-, vora el "consolador gegant iluminat". L´obra, que sense publicitar-se a la premsa generalista, està tenint una gran acollida de públic. Es tracta de l´Obra d´Àngel Guimerà, EN PÓLVORA. Per tant, un clàssic, però molt pedagògic en quan a les diferències de classe, que gira entorn de l´història de dos homes( marcó, un obrer enamorat(julio manrique) i en Francesc un majordom de l´amo de la fàbrica que es disputen una pubilla, que interpreta habitualment, Anna Sahun, de també actua a la sèrie de TV3, porca misèria, com en Manrique. Un paperàs fa el veterà Jordi Banacolocha, fent d´avi, en "Gori". Un escenari amb xemeneia i carbonera, molt ben aconseguit, amb detalls com els telers, la fumera, etc. Per alguns, segurament lenta i clàssica, però pels que hem viscut en entorn fabril, com no aquí Puig-reig, amb 7 ex-colònies, ens enduem la palma a nivell europeu, però que a molts municipis industrials del país, s´hi sentiran reflexats.
Un detall de Sergi Belbel, a l´inici, es veu bastida, apunt d´èsser derruit, i quan acaba, igual, amb detall de lofts d´oficines, que exemplaritza que més enllà de perdre´s una fàbrica, es perd la memòria col.lectiva de moltes generacions,d e vivències, de lluites socials, laboals, vagues, abusos empresarials, històries d´amor i desamor, etc, que el capitalisme constructiu ni entén ni menys recorda. Potser el missatge és aquest, que n perdem la memòria col.lectiva dels avantpassats que van aixecar el país a les fàbriques i que la seva petita història, és part de la nostra història col.lectiva. Molts Marcó a tingut la nostra història, però el "seny" malentès, els han arraconat a les generacions actuals.
Més informació per si és del vostre interès i voleu fer-hi comentaris a posterior:

Presentació Fitxa artística i horaris Imatges Espot Falca Com comprar les entrades Activitats entorn de l'obra Premsa Gires Obra recomanada Connecta't Home En Pólvora

Temporada 2006-2007 Del 2 de novembre al 23 de desembre de 2006 Sala Gran Àngel Guimerà torna al Teatre Nacional de Catalunya, després de Terra baixa, Maria Rosa i La filla del mar, amb En Pólvora, un drama de passions amb el rerefons social dels conflictes del moviment obrer. En Marcó, anomenat «en Pólvora» pels seus cops de geni, ha hagut de fugir a França per haver mort un home, deixant enrere la feina a la fàbrica tèxtil, els amics (especialment en Toni, que el considera com un germà), i un amor, la Taneta, ara pretesa per en Francesc, l’encarregat de la fàbrica. En Marcó haurà de desafiar les autoritats i tornar al poble per recuperar la Taneta. Així es desencadena un conflicte entre el poder i els treballadors, que s’entrellaça amb el triangle amorós format per la Taneta, en Francesc i en Pólvora. Estrenada l’any 1893, enmig d’un clima d’enfrontament social, En Pólvora inaugura l’etapa culminant de la dramatúrgia d’Àngel Guimerà. L’autor va escriure que amb En Pólvora havia volgut crear una obra «completament a la moderna», i és per això que decideix prescindir del vers i defugir el costumisme de les seves primeres obres en prosa. Efectivament, l’autor farà un salt cap a la modernitat tot apostant pel realisme: En Pólvora és un drama social, que anticipa conflictes i temes que trobarem a obres posteriors com Maria Rosa, La festa del blat o Terra baixa, i que es constitueix com una de les primeres obres que parlen del món obrer industrial.

Festival cinema de muntanya de Torelló. Aventures en format documental

A Osona, ja fa uns anys es venen fent passis documentals, que realment valen la pena de veure o descubrir, i per això, calia er-hi via a la comarca veïna d´Osona, en concret a Torelló, seu del festival internacional de cinema de muntanya.
En u teatre que disposa de bar, amb exposició de litografies d´escaladors pioners, amb coleccions de llibres d´editorials diverses, com no , cobre el món del muntanyisme, senderisme i paisatges diversos, alguns tan sols de fotografies memorables, com per exemple d´Iparralde, m´hi vaig entretenir per la seva vellesa tipica de la verdor del nord amb clima atlàntic.
Però el que hi ha diumenge, que si no agafes entrades pel passi de les pel.licules premiades, que es fan el darrer diumenge en dos sessions, queda jugar-te-la a reserva del 10% per casos excepcionals a les 7 tocades, i així va ser , amb el fet afegit que hi ha qui convida anar-hi i finalment no hi va, i se les ha de revendre allà mateix, sense cost afegit hi ha qui les aprofitem, d´agrair, i ben aprofitat. Com no, també , cares conegudes i retrobades. I cap a dins a cinema que recorda la sala de dalt del de Berga, pantalla gran, escales superinclinades i poc espai entre seients pels que tenim les cames llargues, però la vellesa de les imatges del documentals, valia la pena, que els comento individualment:

Conflict tiger

Sasha Snow. G. Bretanya. 62’
Ficció dramàtica i imatges d’arxiu per explicar la relació dels tigres amb la població que viu a l’est de Rússia, prop de la frontera amb Xina.

Explica en documental sobre la lluita per la supervivència a sibèria, mitjançant la perillosisim modus vivendi de la caça dels tigres al bosc andí, i amb l´impactant cas d´un "caçador", que va estar sitiat per un tigre en el seu refugi, i que el va seguir, i finalment matar, pel fet de menjar-se un troç d´animal mort pel tigre i que va atemorir habitants de la zona, amb unes dimensions de fins a 3 metres, grapes i ullals impressionants i astucia gran. Moment dis`tes, el de l habitant de la zona, que justifica el tigre, dient que no era d´allà, que venia de la costa, els tigres d´allà no es dedicaven a "caçar homes". Memorable.

Com penjar-se

Jordi Canyigueral. Espanya. 22’
Una escalada amb 9 dies de permanència a la paret dona també per fer un curs accelerat d’escalada.

Tres nois pujar muntanyes de finlàndia, dormir a la paret i aconseguir objectiu, amb pedagogia d´estris i el seu ús, pedagògic, i muntatge divertidissim amb els diàlegs en off de Mathew tree impagables, la me´s aplaudida de la nit.

Descans

El Cavall Bernat

Jaume Pujol. Espanya. 19’
Reconstrucció de la històrica primera escalada del Cavall Bernat de Montserrat en el 75è aniversari.

Història de referent de l´escalada, el cavall Bernat , que explica que originalment per la forma fàlica de la pedra alta de montserrat tenia nom de cavall buronat i els monjos el van rebatejar amb Bernat per no quedar indecorós, els mateixos que dubtaren de la primera ascensió al mateix per tres alpinistes l´any 1935, amb sandàlies d´esparta , cordes no flexibles i que fan reproducció de l´acció, que es repetí un any més tard, davant polèmica durant la república si la gesta era invenció , al no haver fotografia de la primera pujada, i que fins i tot es va retransmetre per ràdio Barcelona. Una bona peça documental de referent de l´alpinisme català.

Amazonian Vertigo

Evrard Vendenbaum. França. 54’
Un equip d’escaladors internacional, entre ells el català Toni Arbonès, obren una nova via a la paret del Salto del Angel, paral•lela a la cascada més alta del món.

Uns quants paios, que es desplacen per canoes fins a l´amazònia dins territori de Veneçuela per arribar al famós salt de l´àngel, de mil metres d´alçada, que tarda un minut una gota a arribar de dalt a abaix de tot, i que aquests bojos especialistes, aspiren a a escalar-la, i aconsegueixen en 10 dies, fent torns, dormint a la paret, menjant en ella, i això penjats al buit, amb mampares clavades a la paret i subjectes per cordes i ganxos diversos, com no, veure per creure.


Un festival que deixa bon regust de boca, i no crec que sigui darrer any que s´hi fa via, i que el món de l´excursionisme i esports d´aventura o de risc, a Catalunya té més adeptes i també , observadors,del que sembla. Cal descobrir-lo, i és apte per a no iniciats. Veure imatges de paios penjats a més de 800 metres cuinant sobre el precipici mateix, ja val la pena.

Festival Internacional de Catalunya, a Sitges

La pasada setmana, vaig tenir ocasió d´escaparme al festival internacional de Catalunya, que es fa a Sitges.
Com podeu comprovar en les imatges , hi ha un xic de tot, des d´exposició pels gairebé freakis de l´start trek m, amb indumentària i altres coses relacionats amb la pel.lícula, fins a exposició interesant de Toni Galindo, que ha fet un objecte important per la difusió de les pel.lícules: el cartell, n´hi havia forces fetes per ell a nivell estatal(obaba, princesas...), algun pasi de cinema antic en blanc i negre, amb aquella imatge que actualemnt fa més reiure que or, com dona que li volen canviar mans i cara, amb envenat indescriptible, o utensilis i bestioles utilitzats a la pel.lícula de por , CALLE 13, i algun jardinet "adornat"amb orelles decapitades, vora les parades de temes relacionats amb cinema.
En quan a cinema, amb 4 sales i interminables cues, al no estar numerades i la gent afanyar-se a no ser l´últim, veient TRANSE, una impactant pel.lícula coproduida per itàlia, frança i rússia, sobre immigrant ilegal russa, que cau en mans de la prostitució,amb tot el que això comporta tràgicament per a la seva persona. Recomanable, tot i tenir un taiming lent. Cada cop hi ha menys cinema de terror i cada cop hi ha més obertura, com l´excelent mostra de cinema asiàtic, com el cineasta autor de El sabor de la sandia, presentava la seva darrera estrena. Un entorn agradable, amb un dijous plujós i un divendres esplèndit de sol. I a Aiguadolça, observar els surfistes agosarats, i el bon menjar de la zona, una proposta recomanable.