26 / juny / 2009

El Papa Benet XVI (toni albà) inaugura el Voilà!, a Manresa

El nou local Voilà! de Manresa, dut per la mateixa parella que duïa el Casino de Berga( xavi tristany i companya) , va inaugurar amb convidat de luxe, ni més ni menys que el Papa Benet XVI (TONI ALBÀ), que tant feia de Papa com feia de Joan Carles de Borbó,i va fer xalar la concurrència:

Ja acabada actuació, a la sortida vaig mantenir breus paraules amb Toni Albà, que recordava l´infantesa a Berga , amb record del Josep Tristany i el casino de Berga.

Videos Patum de Lluïment, Patum completa i Patum dels pobres 2009

A Berga, per corpus,Patum de Lluïment, diumenge amb nans nous i nans vells:

Patum completa, diumenge des dins i sobre l´ateneu Ball de l´àliga i Salt de Plens:

I la incombustible Patum dels pobres de dilluns a la matinada, cada any més nombrosa:

Festa de Primavera de Cal Pons amb parc infantil i recital de poesia

Va tenir lloc al recinte de les antigues escoles de Cal Pons,a Puig-reig, un parc infantil amb pares i infants com podeu observar,durant el dissabte a la tarda:

I el recital de poesia de Cal Pons,per primer any,en dates nostrades pels volts de Sant Jordi, organitzat per l´Associació de Veïns de Cal Pons, a la Torre Nova va ésser un exit reeixit de públic, participant guanyadors de jocs florals escoles locals i públic assistent amb poemes propis i de diversos autors:

Properament tindreu el video de la resta dels oradors.

20 / març / 2009

CANAL LLIBERTATS supera les 20.000 visualitzacions de vídeo en 8 mesos

Des de l´arrencada el primer vídeo, en 8 mesos el CANAL LLIBERTATS, entès com a eina de periodisme ciutadà independent,a través de la Plataforma YOUTUBE , ha superat ja les 20.000 visualitzacions d´algun dels 288 vídeos incorporats. Amb temàtiques diverses, essent d´accés i difusió pública.

Per més vídeos, clica al canal d´accés gratuït al Youtube, CANAL LLIBERTATS o consulta l´espai al Facebook , per seguir les novetats incorporades.

13 / març / 2009

Conseller Huguet: vostè faci de conseller, que d´altres treballem per agarantir referendum assembleari vinculant

A qui li molesta la democràcia participativa? A qui entén la democràcia com quelcom delegat i poseit, amb capacitat de decidir-ne per l´altri sense considerar la importància de la decisió que es prèn. En el cas d´un partit de llarga tradició assembleària fruit de la seva arrel llibertària- i no com més d´un algun confon amb tics liberals en la gestió de la cosa pública- es deu com a partit d´esquerres a les classes populars, a la majoria social.

I qui millor, que les bases, legitimin quelcom tant trascendent, després de l´incompliment d´una llei orgànica de l´Estat espanyol del PSOE,incomplerta en l´acord en ni, un ni dos, sinó fins a 7 mesos al termini establert. Així, s´ha passat de l´eslògan:"Si guanya Zapatero, guanya Catalunya" a "Si guanya Zapatero, altre cop ens espolia Espanya".

I es que si actuen així, és perquè des del govern s´és feble, o pitjor, se li consenteix, i això quan estem parlant del govern sobirà del nostre país, és un insult inaguantable. Tan per acceptar el maltracte, com per l´estratègia del retard que porta a que la Generalitat hagi d´emetre deute públic per 5.000 milions d´euros per sortir del forat econòmic que ens sotmet l´estat espanyol, per negar el retorn dels nostres impostos en linia al concert econòmic.

Perquè el no acord, confirma la pròrroga de l´agonia, a espera que l´altre pilar de l´estat, la justícia via tribunal Constitucional faci la feina bruta de retallada, simbols i calers inclosos. És vox populi. I aqui és des d´Esquerra Independentista (EI) , actuen, davant dubiteixos de l´actual direcció, aplicar la democràcia participativa inherent del partit i que enorgulleix la militància, les grans decisions, totes i tots en serem corresponsables de forma assembleària.

Com vam fer amb l´estatut, i que la societat catalana va premiar electoralment. Per ésser coherents social i nacionalment. Ara toca el finançament també per referèndum dels 10.000 militants. Així ho reconeixen els estatuts i com més s´enroqui la direcció en no reconèixer la democràcia assemblearia interna -tret diferencial de la resta de forces parlamentàries-, més se li girarà en contra. Hem engegat ja la recollida de signatures, que amb un 10% de la militància, unes 1000, garantirem la corresponsabilitat d´una decisió per quan es faci públic l´acord de finançament que ofereix l´Estat, és el que li cal al país.

Les declaracions de Joan Ridao de l´"ara no toca", evasives, fins que tinguem l´acord, i com demanem, al cap de dues setmanes del mateix, l´exercirem, amb l´aval de la militància.

Les declaracions del conseller Josep huguet aludint "als òrgans democràtics elegits", no eximeix en exercici del dret al escrupulòs respecte dels estatus del partit que es deu i no hem de dubtar de l´exercici de referèndum intern vinculant com estableixen , ratificats en acord del darrer Congrés Nacional d´ERC, perquè ell, com a conseller , ho és, fins que el mandat de la direcció del partit, ho cregui oportú que en continui essent-ho, i no ha de confondre el paper de membre del Govern, amb el de paper de secretari general i President del partit, que ja tenen qui exerceixen aquestes funcions, a menys que hagin renunciat en favor del Conseller Huguet, i encara no ens n´haguem asabentat per la premsa.

Potser dedicar més atenció a les inquietuts de la comunitat educativa universitària, davant propera vaga general del proper 12 de març davant el procés de Bolonya (EEES), que fins i tot hi ha un estudiant en vaga de fam, el Tomàs Sayes ja en el 18è dia , els efectes de falsa equiparació amb europa(uns 180 altres 240 crèdits), per homologar i fer competir graduats superiors per fer pressió a la baixa en el mercat europeu i l´entrada de la banca amb crèdits que hauran de recòrrer aquells que no puguin estudiar sense treballar alhora com succeeixen habitualment, o garantir per llei els masters que es veuran abocats de fer els graduats siguin 100% públics, així com els beques, sancions i inversió a universitat de qualitat, l´ensenyament no amb criteris únicament economicistes i de mercat laboral sinó també de formació integral de la persona, hauria de prioritzar el conseller Huguet, perquè l´excel.lència no és l´elitització sinó l´accés universal a l´ensenyament públic superior català hauria d´ésser la prioritat d´un conseller que es digui d´esquerres i defensor del bé públic per garantir el futur per a tothom. I quelcom que no només ho defensen 20 estudiants assemblearis que ocupen la UAB, bona mostra ho és els més de 300 professors i treballadors universitaris. I tot plegat amb vista al 12 de març, vaga nacional d´estudiants.

I el concepte de democràcia, exigeix el referèndum per accceptar condicions laborals de l´acord col.lectiu dels treballadors, i no es pot pressionar la plantilla de SEAT, sota el xantatge de la multinacional d´acceptar un model que garanteixi viabilitat, a canvi de encara més sacrificis. Si el vol fer el farà on li surti més a compte, el que no es pot permetre un autodenominat govern d´esquerres que pressioni als treballadors a baixar-se els pantalons per engreixar els beneficis d´una multinacional,q ue com va succeir amb els 660, d´ètica, no gaire i d´engreixar els seus comptes de resultats a base de congelacions salarials, per un govern d´esquerres és escandalòs, i indigne al meu entendre per un conseller com Josep Huguet , en nom d´ERC que va presidir un advocat laboralista com Lluís Companys. I el desgast electoral és visualitzar el desgast ideològic de qui en nom d´unes sigles rebaixa el cos ideològic del que diu defensar el partit, i el conseller Huguet no fa un favor a les classes populars que representem des d´ERC. Per representar els interessos de la burgesia catalana, ja hi ha els hereus de Cambó, es digui CDC o UDC. I els amics de´ells que retallen acords del aprlament per elevar el 60% del salari mínim interprofessional com obliga la carta social europea.

La realitat és prou dura, quan tenim ja 968.945 aturats/des al conjunt dels Països Catalans, a Catalunya en concret hem passat del gener del 2008 de 287 ERO´s amb 4692 afectats/des al gener del 2009 amb 442 ERO´s amb 61019 afectats/des, un augment espectacularment tràgic del 402,44% , amb dades del minsteri de Treball espanyol.

, com alguns coneixem directament el cas de deslocalitzacions encobertes, malgrat promeses incomplertes a PIRELLI, que indignen al territori, que prou bé li és proper. Hi ha un malestar general, amb uns index de població al llindar de la pobresa a Catalunya que supera el 18%, que més tard o més d´hora ens abocarà a una vaga general a aturats i treballadors , per criteris socials i nacionals.

I si es confirma les previsions de les caixes d´estalvi amb informe FUNCAS, a nivell estatal la mitjana de l´atur actual del 19,8% arribarà a fi d´any al 20,5%, amb un milió més d´aturats ael 2009 i 500.000 més pel 2010. I pel pes socioeconòmic, aquí ens afectarà de ple i per tant li cal que dediqui més esforços dialèctics als problemes de país que tenim i vindran , a la dialèctica de partit, perquè d´altres des d´Esquerra Independentista, ja garantirem l´exercici vinculant de referèndum i la democràcia assembleària, perquè entre tots ens cal fer una aposta de partit responsable i col.legiada i assembleària pel referèndum intern, PERQUÈ VOLEM EXERCIR EL DRET DE DECIDIR, que li cal al país algú que mantingui la dignitat, i cadascú allà on li competeixi que exerceixi pel bé comú social i nacional.

10 / març / 2009

Visitant el Tomàs Sayes, en vaga de fam epr l´ensenyametn public davant el Pla Bolonya

Certaemnt, com a delegat d´estudiants universitaris de l´UNED de La Seu d´Urgell-Andorra, el tema el conec quelcom, però malgrat no disposar de vehicle actualment, ja qui m´ha facilitat acostarm´hi a visitar al Tomàs Sayes.Ens haviem conegut a convocatòria en defensa ensenyament public i contactarem epr internet en causes de la comarca. El seu és me´s que un gest i creia que hi podia aportar-hi el meu granet de sorra, visitant-lo i alhora parlant-hi perquè tothom en pogués conèixer la seva lluita , que és la de molts universitaris que veuen els possible seus efectes del Pla Bolonya, una estratègia de mercat per fer comeptir estudiants superiors quan accedeixen al mercat laborl a tenir que formar-se molt més,pràctiques gratuites a empreses de feina, amb homologació que no és tal a nivell europeu(varem de 180 a 240 crèdits), que volen que estudiants superiors al homologar-se i poder treballar a qualsevol estat europeu, faci pressió salarial a la baixa, un problema per la burgesia empresarial ,e n criteris de costos dels pocs factors de augment de renda dels treballadors, es devalui acceleradament.
Aquí en teniu l´entrevista amb el Tomàs Sayes, Berguedà veí de la Pobla de Lillet,en el seu 13è dia de vaga de fam,a la Universitat de Bellaterra, parlant del seu estat, les motivacions i opinions personals:

22 / gener / 2009

Imatges de la tradicional festa de "la corrida" 2009, a Puig-reig

A continuació teniu una petita mostra d´imatge en el transcurs de "La Corrida" 2009 d´enguany. Clica aquí i viu-la de nou en molts moments més:

21 / gener / 2009

Vídeos de la tradicional festa de "la corrida", a Puig-reig

A continuació teniu els primers vídeos de "la corrida2, des de les parades d´embotits, cuita de botifarres, al passacarrers:

16 / gener / 2009

Puig-reig, tot nevat

Quan ja fa uns dies, fa més gràcia imatges de Cal Pons nevat en ambdós vídeos.
Al Parc infantil ,amb trineus, imatge atípica:

I un volt pel bosquet de Cal Pons:

Aquí teniu vídeo del centre del nucli urbà, tot nevat,imatge poc ususal:

24 / octubre / 2008

Exposició "Cançoníssima"de discs d´autors de la "nova cançó" a l´Espai Octubre de València

Durant visita a València, poder gaudir d´un lloc cèntric com és l´Espai Octubre, vora Ajuntament de València, és un luxe, com l´exposició Cançoníssima, dies de vinils i cançons, amb cantautors de l´alçada de Lluís Llach,Jaume Sisa,Maria del Mar Bonet,Guillermina Mota,Ovidi Montllor...que varen marcar una època i la seva influència ha arribat als nostres dies. Gaudiu-ne amb aquest vídeo:

Vídeos de l´oceanogràfic de València

A continuació teniu un recull dels 11 videos diversos de l´oceanogràfic de València, durant visita recent, penjats al canal propi Llibertats a Youtube que podeu observar diverses especies entre ells peixos diversos, dofins, taurons,pingüins en el que és l´oceanogràfic més gran d´europa:

Primer vídeo:

Segon vídeo:

Tercer vídeo:

Quart vídeo:

Cinquè vídeo:

Sisè vídeo:

Setè vídeo:

Vuitè vídeo:

Novè Vídeo:

Desè Vídeo:

Onzè vídeo:

6 / agost / 2008

Olvaneja. Video exposició de fotografies "slow"

Videos Fira de vehicles antics a l´Espunyola 2008

video (1):

vídeo (2):

vídeo (3):

vídeo (4):

vídeo (5):

vídeo (6):

vídeo (7):

12 / juliol / 2008

Imatges de la visita a la Garrotxa, Pla de l´Estany i Gironès

He tingut temps per passejar tranquilament per Girona capital i perdre´m pel call jueu,coneixent personatge del Portal del col.leccionista, en Joan Cortés, que el regenta entre batibull de llibres fa més de 45 anys. Tot explicant-me anecdotari, i reconeixent-li l´interés per la lectura i els llibres per ofici d´anys, a partir d´adquisició de llibre sobre el dret civil anterior a 1714, em va cridar atenció l´autor Josep Sobrequés, per cognom prou conegut, és el pare de Jaume Sobrequés i ves per on sa germana està casat amb un altra gironí prou conegut, en Joaquim Nadal, vaja que Girona és més poble del que un es pugui pensar i que l´afició del sogre historiador catalanista, potser algun dia revifarà a can PSC en linia al protocol de 1977, i crearan grup propi o trencaran amb PSOE després estafa probable amb estatut al Tribunal Constitucional polititzat i ens prenen de nou la cartera amb el finançament. Anècdotes a banda, visita a llac de Banyoles sota sol de justiícia, estada a Besalú, digne de veure i de tracte familiar amb història jueva i terra de frontera amb magnific pont que ha popularitzat el periodista Martí Gironell amb el seu llibre de ficció sobre el mateix pont, que a llibreries locals es a lloc preferent, i d´israelians turistes no en falten voltant per antic call i casc antic.
La visita per la fageda d´en Jordà tot visitant la macrocooperativa de iogurts de la Fageda, deixa bon regust i no només pel tast, i conèixer la no caducitat dels iogurts si no es trenca cadena del fred, que hi treballen 220 persones, 140 disminuits de la zona, que no reben sou però si se´ls paga cursets i vacances , en una producció diària de 124.000 iogurts, que no fan publicitat, però que entrada a hospital de la Vall d´Hebron , els va donar la valorització arreu del país, d´aquesta cooperativa que compta amb 200 vaques que pesen a l´entorn de 600 quilos i que sel´s treu llet dos cops al dia, uns 30 litres de mitjana. Per veure-ho. I tenen altres tallers com jardineria, etc. I tenen local nou a Olot amb pis tutelat per disminuïts i seu de la cooperativa, utilitzant tècniques d´inseminació, i cries mascles es separen de la mare de petits i cap a fer-ne bistecs a escorxador. El lot "llaminer" de 12 iogurts(xocolata,crema catalana, ensucrats,maduixa) va triomfar. I es que si els falta llet, per la qualitat i criteris de veterinari només hi ha una granja que els pugui subministrar en tot catalunya. El secret del segle, perquè tot i insistència,la guia no va obrir boca. Una visita útil i reeixida, fruit de reconversió a partir de limitació venda de llet per quotes es fa aposta de iogurts a partir del 1993 ençà. I més futur que tindran per qualitat dels productes. No agrada publicitar res, però la responsabilitat social d´ajudar a gent necessitada, val la pena, i que els beneficis futurs, serveixin per garantir-los una atenció i un salari digne del seu esforç,i no es confongui amb mà d´obra assequible, ja que la responsabilitat social passa també perquè si són productius malgrat tot, rebin un tracte laboral acord amb l´esforç i es dignifiqui l´acció cooperativa, complementariament a les inversions futures de la pròpia empresa cooperativa i els fins socials que es persegueixen es vegin completats.
Cliqueu fotografies d´amunt per albums de fotografies de la zona de Girona i el Gironès, Pla de l´Estanya amb Banyoles, a Besalú i Garrotxa o cliqueu aquí per visitar el fotolog personal de flickr.

18 / juny / 2008

Imatges de la concentració de "Pirellistes" a Plaça Sant Jaume de Barcelona

Ahir finalment van desplaçar-se una desena d´autocars amb treballadors/es de Pirelli neumáticos,S.A. a concentrar-se a la Plaça Sant Jaume de Barcelona. Hi ha un àlbum d´a d´imatges que podeu consultar clicant el meu fotolog, a més d´altres com el de les imatges de Manel Mas, o aquest video de la concentració.
Cliqueu imatge , en un moment on manifestació transitava al mig de la via laietana, abans d´anar al Palau de la Generalitat per concentrar-se, amb consignes vàries, tipus Tronchetti nosaltres ja hem complert i tu, quan? , o Huguet, Montilla aixeca´t de la cadira, o referents a ex-ministre Clos, en relació als seus suposats contactes amb ministre italià que des d´ERC s´ha demanat explicacions a actual titular del Ministeri d´Indústria, Miguel Sebastián, que va dir en campanya electoral estatal durant visita a fàbrica, i saber quins passos s´han fet fins ara amb autoritats italianes.
En va haver-hi d´altres consignes no tant suaus, enmig d´un sol potent, amb to festiu i en general respectuós, president del comitè, Jaume Vila va llegir en català manifest de l´acte i llavors entrar a Palau on es va rebre els representants dels 4 sindicats del comitè d´empresa (CCOO,UGT,CGT,USOC) al comitè i els màxims responsables a nivell de Catalunya, els respectius secretaris generals dels sindicats, rebuts per representant de Presidència, Ciriaco Hidalgo, ja que el govern era reunit en sessió extraordinària, i caldrà una propera reunió per concretar accions i compromisos abans de la data de resposta d´itàlia.
Decebedor quan la notícia tan sols va sortir al TN Comarques de TV3, i ni el TN del migdia ni el de la nit, no va sortir res, així fer content en Montilla, no sigui que es visualitzi la desafecció d´obrers que esquerdi icona d´esquerres del PSC-PSOE. Caldrà estar amatents per saber els passos quefa en ferm , ja que les administracions han posar facilitats per requalificació d´actuals terrenys, nova ubicació i els sacrificis que paguem en darrer conveni excesius, que de tenir voluntat de no fer-se, conveni en mà es tirarien enrere, si el que vol és no fer res, com ha passat en d´altres ocasions de promeses milionàries, per fer empassar un molt mal conveni, que va rebre el No majoritari dels obrers a fàbrica, conscients d´admetre el xantatge sense cap garantia de nova factoria, que va tenir un si global ajustadissim, i que ha creat un malestar creixent amb els firmants , CCOO-UGT, molts d´ells que no van assistir ahir a manifestar-se.
Hi podeu deixar-hi els vostres comentaris a cadascuna d´elles que us apareixeran a galeria:

16 / maig / 2008

Seré candidat a Conseller Nacional d´ERC

L´executiva local d´Esquerra Republicana a Puig-reig, em va ratificar al militant 21535, Moisès Rial Medina(jo mateix) com a candidat a Conseller Nacional.
No hi ha molt a dir-vos que no sigui conegut de mi mateix, només recordar la tasca com a President d´ERC al Berguedà entre anys 2003-2005, obrer a multinacional ubicada a Manresa, afiliat a la CGT, promotor com d´altres, de Sindicalistes per la Sobirania, vocal del Fòrum Sindical d´ERC, impulsor de la Xarxa Republicana de blocaires de JERC i ERC dels Països Catalans, impulsor de la Berguedàsfera, secretari d´Associació de Veïns de Cal Pons, Delegat d´alumnes de Ciències politiques i Sociologia de l´UNED Seu d´Urgell- Andorra, i per tant membre nat junta estatal, com estudiant de Treball social, a grans trets.
I així en una comarca que té poques posibilitats d´obtenir consellers nacionals, per la limitació demogràfica, almenys hi hagi posibilitat de ser un dels 30 escollits per vot assembleari pels més de 4000 inscrits al 25È Congrés Nacional d´Esquerra Republicana. La meva secció local de Puig-reig, va avalar la meva candidatura a conseller Nacional d´Esquerra Repubicana, per l´experiència a nivell de partit nacional i per fer que la veu del Berguedà es pugui sentir al màxim òrgan entre congresos, com és el Consell Nacional, a elegir en un congrés on hi ha molt en joc i que poc o molt tindrà conseqüències politiques a nivell de país, i que esperem que des d´Esquerra Independentista(EI), tingui un aval important de la militància per ser el pal de paller de la renovació tranquila, en linia a les esmenes presentades a votar per militància el proper 14 de juny, i esperar rebre el suport als candidats a President d´en Jaume Renyer i de Secretari General, l´Uriel Bertran, així com la pròpia candidatura a Conseller Nacional. El berguedà, s´ho val, i el país també i surti qui surti elegit, que sigui un salt per l´alliberament social i nacional que ha d´encapçalat politicament Esquerra Republicana, bo i recuperant la coherència ideològica a les institucions, al carrer i al costat de les classes populars.

2 / maig / 2008

Article a EL PUNT: L´Esquerra dels treballadors i el dret a decidir

Aquest article, amb consens de minim comú denominador i des de la transversalitat sindical i el compromís en l´alliberament social i nacional per fer una contribució en el debat precongressual d´Esquerra Republicana, el signem en Joan Tardà, diputat al Congrés dels Diputats, Cesc Poch(UGT), Noël Climent (CCOO), jo mateix Moisès Rial(CGT) i Eduard Suárez(Intersindical-CSC), publicat al diari El punt(pag.15, avui 2 de maig):

28 / abril / 2008

Imatges del Priorat i la Conca de Barberà

En escapada pel pont,vam poder visitar la terra del vi, degustar-los en un incipient turisme d´enologia, com el museu del Vi de la Conca de Barberà, el pantà de Margalef, les caves Vall Llach i el poble de Porrera, Scala Dei, Falset, Cornudella de Montsant, Alcover, Vinyola, etc. on conviuen vinyes , olivers, ametllers, amb tradició de cooperativisme vinicola, forjaren el cooperativisme català agricola(la primera fou una cooperativa de Valls), amb cellers cooperatius com el de l´Espluga de Francolí , obra de l arquitecte Pere Domenech i Roura. Actualment, junt amb vinyes arreu et troves excursionistes i escaladors conviuen on l´arrelament a la terra és present en ambdues comarques, un territori on es repira l´essència del país, comarques no sempre reconegudes a nivell d´inversió amb carreteres que marca l´orografia dificultosa d´accés , com en tants d´altres indrets. Clicant la següent imatge , podeu observant un album fotogràfic d´ambdues comarques:

Darrer Sant Jordi, darrere parada de llibres en imatges

Aquest Sant Jordi, tenia un regust especial, perquè com és prou sabut la llibreria familiar, per jubilació de ma mare,la Dolors que a molts ja troben a faltar abans d´hora, vam celebrar darrer Sant Jordi, dia dels llibres i les roses, amb parada al carrer, el darrer després de molts anys de consells, de selecció de novetats locals, comarcals i nacionals. L´accés a la cultura és una necesitat, i quan cada cop hi ha més consum cultural, per contra cada cop hi ha menys llibreries arreu. Malgrat tot,observar com un reguitzell de criatures, s´endinsaven vinguts de les escoles locals a observar això de les parades,ara que fins i tot es fan campanyes nacionals de foment de la lectura, li augura un futur esplendorós. Les noves tecnologies i no es parla tant, hi ajuden i ajudaran molt , en d´altres formats, en fomentar-ne. I els jocs florals, de l´escola Pública Alfred Mata, de ben segur que a Puig-reig, no podrà faltar en un 23 d´abril, però l´hàbit de la lectura i del coneixement pel coneixement com una forma de formar , aprendre i veure-hi més enllà i asumir l´ignorant que som i el que ens queda per conèixer, cada cop tindrà més adeptes. Per molts anys diada dels llibres i les roses, que ambdós , a un cantó o altra de la parada , no podran faltar a Puig-reig i a milers de parades d´arreu del país i del món.

Imatges locals de la parada de Sant Jordi de la Llibreria i dels jocs florals locals clicant imatge a album:

1 / abril / 2008

Arrenca Berguedàsfera, amb presentació d´icona i preparació de jornades

Pas a pas, anem creant sinèrgiesi vertebrant els blocaires de la comarca. Voldriem que es sumés voluntaris per engegar jornades del proper 9 de maig, amb la col.laboració d´altres punts de suport, depenent de la implicació podem fer extensiva les noves tecnologies a un nombre major de persones, del que es tracta és d´alfabetitzar, ja que no podem obviar que gairebé la meitat de la població no usen les eines que ofereix internet. També amb el teu ajut desinteressat/da pot ésser possible.A titol individual i perquè no entitats o institucions que vulguin promoure les noves tecnologies i tinguin un espai amb accés públic per fer-ho possible. Ensenyem a fer bloc propi, per començar, amb el teu ajut i dels blocaires. Per contacte: berguedasfera@gmail.com .
Ja aquest dissabte va tenir lloc la presentació de la Berguedàsfera, com recull la fotografia adjunta, amb imatge de la icona, obra del ninotaire i blocaire Jaume Capdevila(KAP), en presència dels blocaires Quirze Grifell i Moisès Rial.
Al vespre va tenir lloc primera presa de contacte fisica amb nucli de blocaires de la comarca, intercanviant coneixements i aprovant impulsar jornades, amb idea inicial que tindran lloc el proper 9 de maig amb col.laboració de la Xarxa de Telecentres del conjunt del Berguedà,(Berga,Cal Pons(Puig-reig), Guardiola de Berguedà) com a proposta pionera que facilitarà l alfabetització de persones amb les tecnologies de la informació i comunicació (TIC), amb " APRÈN A CREAR EL TEU BLOC AMB LA BERGUEDÀSFERA", podent-se ampliar a d´altres subcentres i punts d´accés públic d´internet a la comarca, usant eines d´interelació i comentaris, com els blocs creats i existents, el Twitter i el Facebook ja en funcionament de la Berguedàsfera.

30 / gener / 2008

Imatges de "La Corrida" 2008 a Puig-reig

Clicant a la imatge , teniu 77 fotografies del Passacarrers i actes del diumenge de "La Corrida" 2008 a Puig-reig.

27 / gener / 2008

Balanç de la Catosfera

Aquest dissabte, dels 3 dies que durava la trobada de blocaires de Catalunya, i ratificant les paraules de la taula Blocs i nació, caldria, haver-se denominat , la trobada de blocaires en català, i vam ser-hi vora uns 300 més. L espia, centre Tecnològic de Granollers, puntuals a les 10 del matí iniciava la Taula Blocs i literatura. En Toni Ibañez com a moderador va fer una apassionada presentació literària, valoritzant l ´aportació literària i d´escriptura dels blocs. En parlar la doctora Europea de la UOC, la Laura Borràs, molt dels assistents vam quedar bocabadats de les possibilitats sensitives que va obrir pels blocs, incloent l investigació de la universitat d´Stanfort, de "llepar" la pantalla per degustar. Literal. Fent una introducció sobre definició del Termcat, definint blocs com a pàgina personal i poc institucional, que s´actualitza. El powerpoint va descriu la conjunció Web(pàgina) + Log(registre) a pareix e terme Weblog, que com a abreviació apareix el que es coneix com a Blog.
Les denominacions angleses, difereixen del terme Bloc, que aquí associem a bloc de notes, d´aquí la popularització de les pàgines personal d´internet, molts en denominem com a Blocs, una traducció literal de l´anglès, no exempt de polèmica. I d´aquí , el terme de les persones que fan blocs , seguint la lògica dels "oficis", ens denominem la conjunció de bloc-aires.
Va fer esment que les traduccions dels traductors idiomàtics, sovint porten barrabassades, com per exemple que el Pic dels tres heres(Berga) passés a denominar-se com "pico de los muy felices", "no coment".
Ella, com a medievlista, que e va valorar la figura del trobador Puigreigenc , on va escriure la sev obra, en Guillem de Berguedà, i l´èxit que seria fer-se una pel.licula històrica de la seva vida, va dir que els blocs formen part de les literatures, com un diàleg entre trobadors. Va vlaorar la democratització de la xarxa i a mida que passa el temps, teixeix complicitats. Pregunta, resposta, interacció com a valors. Els blocs són hipertextos, va dir. És literatura digital des de procediment digital i només consumit així. De moment. I va glossar el seu bloc experimental en diria, Bloc de l absència. Un veritable joc literari, amb dies, imatges, so i estimulant en molts aspectes els sentits. Va deixar un bon sabor de boca, amb ganes de conèixer més.
El ponent Miquel Bofill, de Relats en Català, ´va explicar que la seva comunitat tenia 45.000 relats fets i oferts al coneixement, fet per uns 6000 autors diferents. Va obrir el dubte si la literatura en català subsistirà al paper, amb tot el que suposaria.. Va fer bandera de les sinergies que conviuen a la xarxa i salten al paper, i que cada cop seran més habituals.
Ja el Jordi Ferrer, editor de Cossetània, amb tota una antologia literària, comenta que els blocs té una estructura horitzontal en diferència dels blocs en diferència de la vertical d´altres mitjans com el paper i que la xarxa serà qui decidirà quins seran els blocs de referència.
Va recordar que un sociòleg, en Joaquin Rodriguez, va afirmar, que era qüestió de temps, però el paper te uns 50 anys de vida. Actualment els llibres, hi ha estudis que diuen que els hàbits de lectura , es guien en un 63% a les recomanacions de la gent. I que la xarxa, en dades del 2005 eren un 3,1% els que es guiaven per opinions d internet per triar un llibre. El 2006, va pujar a un 6,1% i segons apunta, el 2007 sembla que ja arribarà al 10% no gens despreciable, i el que pot deparar el futur.
Qui fa critiques en blocs, no tenen condicionants econòmics, i els diaris, "ja se sap" els lligams i peatges econòmics que tenen per opinar, digui el que es digui. Va afirmar que el futur està en la xarxa, i en bona part amb els blocaires.
El debat de preguntes, em va agradar afirmació de la Laura Borràs que els de la seva generació i més grans eren immigrants digitals. Els menors de 30 anys ja són nadius digitals. A tenir en compte.
En la següent taula, blocs i negocis.Es va fer explicació de que s´ha d´actuar com les formigues, sense xuclar les formigues, amb ironia inclosa, esperit d´equip. El joves i prestigiós Didac Lee, centrant-se en el negoci empreses 2.0, va classificar per tipus d´empresa. Empresa (I). Fan el 80% de transaccions de de Casa. Empresa II, són exitoses amb 4 dies: facebook, google..
Empresa II, les que s´extingiran. Exemple: fabricar globus terraqui. Es veu superat ja per l´ús del Google Eart. E negoci virtual es veuen superats ocm són empreses de viatge, mitjans de comunicació..
I fent comparció entre les empreses antigues, les 1.0 i les modernes 2.0 :

1.o - Fabrica i empresa dur a consumidor.
2.0- Hi ha una interconnexió conegut com nebulosa de treball

1.0 - Jerarquies, dins 4 parets, la màquina de cafè com a lloc de butlletí intern..
2.0 - Empreses en xarxa, organització berta

1.0 - Poca interacció, temps resposta normal
2.0 - Més interacció, amb una resposta immediata. Els consumidors, tenen poder viral amb nous mitjans d´influir a empresa
Hi ha partipació activa de les persones, la interacció és la plataforma. Trobar i buscar informació és rellevant. Hi ha una connexió total (net working).
Pel futur, explicat i comparat anterior, els reptes empreses 2.0 és:
. tenir líders, directius i accionistes 2.0
. cultura de la col.laboració i ús de les TIC
. tolerància al caos
I recomanació entre esclat de rialles els blocaires presents. Per impulsar negoci cal una clau:
ELS INGRESSOS HAN DE SER SUPERIORS A LES DESPESSES!
Llavors, va intervenir Jean-françois clerex, de Creaxial. Va comentar que aqui funcionen els blocs molt més que altres països. Creu que els bloc corporatius milloraran la comunicció. Explica que Facebook és una xarxa de xarxes, ja que incorpora a uns 60 milions d´usuaris. Sé stila l ús de fer comentaris en blocs especialitzats. Creu que un futur proper hi haurà la Generació MIX (facebook, linkmix).
Després Genís Roca, va comentar com canvien els mercats, alhora que canvien els persones, les quals són i volen ser més proactives. Intueix un canvi de cultura, on es prima la pertinença, les persones, la llibertat, ment oberta i la reputació a la xarxa.En els negocis abans era propietari, amb ment tancada, institucionalitzada.
El futur és una empresa xarxa . Caldrà definir els usos interns(com estan els projectes..) i externs(crear marca, amb innovació).
Les empreses 1.0 donaran lloc a un futur de 2.0 d´empreses de serveis.
Caldrà tenir en compte l´amor propi de les persones, la desconnexió actual de les èlits i la trista realitat analògica. Davant aquesta realitat, fent una gran sintesi, caldran més empreses 1.5 i que tingui usos concrets i discrets, reinventant els llenguatges(wikis), i xarxes de blocs, amb efectes d´audiència. Per exemple a la CCRTV , que amb 2800 treballadors, va reunir amb idees 2.0 uns 20 treballadors, i un d ells ja formava després pel seu compte a 5 més autonòmament, com exemple de forma de treball de futur.
Ja en la taula blocs i política, es va parlar davant diferents candidats a les eleccions estatals (Lourdes Muñoz(PSC), Raül Romeva(ICV-EUIA), Joan Ridao(ERC), Carles Puigdemont(CIU), faltant membre del PP) on power point de Lourdes va donar dada del 12,86% de diputats del Congreso tenen bloc, i en canvi al Parlament de Catalunya, puja al 33% dels seus diputats, amb faltes ortogràfiques. Altres deien que feia poc que hi eren com Romeva i fa un any en Ridao, o Puigdemont ús de missatges via twitter i altres eines per comunicar-se, insistint tots, en constant és mitjà per exposa les pròpies idees extensivament, activitats, per escoltar interactuar, obrint processos de debat a la xarxa. Idea que els lectors de bloc són audiència privilegiada l´ús del Twitter com a nova eina per compartir comunicació. Idea del perill de la "freakesfera" que va causar no pocs somriures, insistint amb que hi hagi blocs de veritat, no virtuals. En Ridao, va recordar el bloc XARXA REPUBLICANA, fent-me esment a la feinada que tinc d´anar agregant persona a persona els ja 322 blocaires de JERC i ERC que hi tinc enllaçats.
En la roda de preguntes, vaig demanar la paraula i vaig adreçar-los sobre els que ni tan sols no són ciutadans 2.0 sinó 0.0 perquè no tenen accés a la banda ampla, posant exemple com a blocaire berguedà i del prepirineu, recolzat pels presents. La resposta per mi va ser fluixa en general part de dir que és necessari universalitzar ús, amb inclús detall del Puigdemont que a Girona mateix hi ha barris que no tenen accés per excés de demanda, que no té a veure amb cas greu de pobles sencers sense ni un punt, afectant a particulars, societat i empreses i comerços quedant enrere del país, essent excepció d´en Joan Ridao en la concreció, que va detallar pla de Governació per estendre la banda ampla en 4 anys amb tecnologia WIMAX a zones rurals i crear operador neutre. Es va demanar per part del Marc Vidal, com pasa ja a EEUU que els blocaires politics interactuen i s´interpelin, i el tema temps, marca l´agenda.En l´apartat de xarxes de blocs, per exemple l´Ebresfera, van manifestar que comptaven amb 280 blocaires amb 656 blcs amb casos com Flix que té 400 habitants i té 29 blocs. El 2007 varen fer el salt a ebresfera.cat, tenint un forum propi i un Ebrebloc col.lectiu.El torn de Xarxabloc, esmenta com cadascú s´especialitza en un a tematica. La xarxa santboiana, va donar una dada important: un 15% de la població l´ha visitat). Han creat un punt de llibre, fent tallers de blocs i aprenentatge, fent sopars tertúlia i projecte molt interesant entre la ONCE local perquè discapacitats tinguin bloc, com el cas ja d´una persona cega. En Jose Rodriguez v presentar blocs sindicals, només d´UGT, com li vaig fer esment, essent un 70 blocs El debat va girar en comunitats a facebook, el fet que originava la consciència de territori, etc, i la expansió que no para.
Degut a límpuls de la Berguedàsfera, vaig anar a fer el got, i em van comentar com ho veien i el potencial que tenen les xarxes de vertebració d´una societat.
En els blocs i periodisme català, parlen de l´entrada del video, amb blocs temàtics i territorials, que s´ha posat fi al monopoly informatiu , trencat per internet.
El cas de Bloc.cat tenen a 13000 blocs i Blocsmesvilaweb en té uns 400 blocs El cas de Bottup.com, esmenta esquema yumbla utilitzat. El debat va ser interesant quan el blocaire i periodista Toni Aira va fer esment sobre reconèixer influència dels blocs, però que posava en dubte la professió de periodisme, han saccejat els mitjans de comunicació, amb un model de canvi constant, segons Joan Camp de Directe.cat, va dir que si no t´adaptes, t´enfonses, esmentant frase de Noam Chomsky, no critiquis els mitjans, fes el teu mitjà.
En Pau Llop esmenta el canvi vertiginós en 10 anys amb internet, que el periodisme ciutadà estava de moda, recordant que el ciutadà té dret a estar informat i a informar, fet fins ara impossible. La competència no fa ppor, la gent sabrà discernir qui té vocació periosística , segons Jordi Cabré, del El singular digital. es parla de poliblocs, coma indexador de blocs, amb vora 900 blocs polititzats, tot i que no interactuen, només els del PP amb els del PSOE, i els d´ERC amb
CIU i a l´inrevés, segons Alexis Vizcaino posa exemple que els militants de base qüestionen les cúpules del propi partit,i la sensació és que els mitjans tradicionals generalistes, estan comprats, al igual en el futur pot passar amb els blocaires de referència.
En Jordi Font, esmenta que cal tenir integració en xarxes més grans, fent esment que era una priemra trobda de blocaires gairebé asexual, ja que és lluny de paritat, al ser un 90% homes i només un 10% dones. A Catalunya, els blocaires són més critics, i han triumfat per fer sentir opinions pròpies com a importants, adiferència d´altres parts d Europa. I va sortir reflexió de quants ens sentim reflexats pels mitjans tradicionals a nivell nacinal? i es que els no satisfets anem a la xarxa, produint-se amb els blocs un procés d´identificció, ja que internet és llibertat. i coneixement, segons diu Marc Bezulzes. I es que un 37% de persones que tenen internet, el primer que fan a arribar a casa és conectar-se, i va a més.
Es nota com informació evoluciona, quan els quioscos van tancant, tot i que es creu que tot anirà canviant. Surt opinió que la gent que navega , és gent activa. Segons blocaire David de la Heras, els homes miren el youtube i els esports, i en canvi les dones miren els fòrums i els blocs. S acaba amb proposta de Marc Vidal , organització de catosfera, dient que si tots els blocs copiessin llistt de gtots els blocaires, el index de referència de Technocrati pujaria a la catosfera d´una forma impressionant. A tenir en compte. LA UNIÓ, FA LA FORÇA!
Vaig poder saludar alguns blocaires, després, com en Ferran Cobo, Josep Sort, Marc Vidal, Eduard-Perales, David De Las Heras, Saül Gordillo,Jordi Casals, Albert Batalla, Raül Romeva, etc, i així anar teixint complicitats arreu del país, perquè això només acaba de començar, i de ben egur que la Catosfera, té molt de futur.

Jornades Catosfera 2008

La Fundació puntCAT ha col·laborat amb les Jornades de la Catosfera que s'han celebrat al CTUG de Granollers entre el 25 i el 27 de gener, i ha digitalitzat el contingut de les xerrades que es van portar a terme. A més, a mode experimental, la jornada del dia 25 es van emetre en directe per Internet.

A continuació, dividits segons el programa de la Catosfera, tenim el plaer d'oferir-vos els vídeos de les diferents taules, en format RealMedia, i els àudios en format mp3.

RECOMANACIÓ: és important que vos descarregueu aquests continguts al vostre equip abans d'accedir als mateixos, d'aquesta manera millorarà la visualització dels vídeos i s'optimitzaran els àudios. Per veure els vídeos és necessari el RealPlayer, que és gratuït i vos el podeu descarregar de www.real.com.

DIVENDRES
18.00	MP3	MP4	RM	Ignauguració institucional
18.30	MP3	MP4	RM	Conferència ignaugural
19.00	MP3 (18 Mb)	MP4	RM (84 Mb)	Taula oberta "codi ètic blocaire"
20.00	MP3 (19 Mb)	MP4	RM (87 Mb)	Taula "Blocs i educació"

DISSABTE
10.00	MP3 (25 Mb)	MP4	RM (120 Mb)	Taula "Els blocs i la literatura"
11.50	MP3 (21 Mb)	MP4	RM (102 Mb)	Taula "Els blocs i els negocis"
12.30	MP3 (32 Mb)	MP4	RM (154 Mb)	Taula "Els blocs i la política actual"
16.00	MP3 (22 Mb)	MP4	RM (105 Mb)	Taula "Associacions i xarxes de blocs"
17.15	MP3 (36 Mb)	MP4	RM (166 Mb)	Taula "Blocs i periodisme ciutadà"
19.00	MP3 (24 Mb)	MP4	RM (112 Mb)	Taula "Blocs i nació"

DIUMENGE
10.00	MP3 (21 Mb)	MP4	RM (98 Mb)	Combat "Blogs o blocs"?
11.00	MP3 (19 Mb)	MP4	RM (90 Mb)	Taula "Blocs de la CCRTV Interactiva"
12.00	MP3 (25 Mb)	MP4	RM (116 Mb)	Taula "La influència dels blocs"

6 / gener / 2008

Menorca, la calma s´encomana en terra ventosa i sense turistes a l´hivern

Menorca, que té una icona alternativa, captiva per la persimoniosa naturalitat que s´encomana. El paisatge captiva per la seva verdor, pròpia de muntanya i de pastures, que hi són, tot i ser una illa reserva de la biosfera. Majestuoses aus a l´albufera, carreteres amb pocs cotxes, urbanitzacions comprades per estrangers alemanys i anglesos, que formen pobles desèrtics almenys aquest desembre.. i un vent que xiula i xiula, que fa que les portes de les cases tinguin una obertura distinta per no estar obertes de la tramuntana illenca. Bons formatges artesants i bona sobrassada, sens dubte. I què cal dir de les platges, distintes segons les zones, algunes a voltes accesibles, altres rodejades de cases blanquejades de turistes que hi treuen cap tan sols els estius. Està a un punt d´estar ocupada, preocupats per turisme de temporada, 7 pobles, indrets sorprenents i bona senyalització viària i zones d´aparcament, almenys ara.
La parla catalan de sonoritat tancada encandilai requereix habilitat de descobrir-hi "ido", "cotxo", "sa gent", i que no es perdi com a valor a la diversitat de la llengua comuna.
Ara bé, ni centre d´artesania obert, ni de la natura a les tardes a Mercadal són oberts,els principals comerços hotelers, bars, establiments i comerços tancats de la illa, si hi vas fora de temporada, els aboca a un peix que es mossega la cua pel turista que hi busca un valor afegit. Si no hi ha serveis atractius, els turistes no vindran fora de quan faci sol. Aquest és el seu drama i la manca d una oferta cultural àmplia , almenys a les ciutats referents de Ciutadella o a Maó. Que les urbanitzacions despersonalitzades, per molt que siguin amb colors blancs, no es reprodueixin i es donin més a le speculació immobiliària de portentosos acaudalats foranis, i siguin nuclis tranquils, sostenibles, però amb un futur d ´una vellesa talaiòtica, amb parets a pedaços de terrenys per parets típiques cosides arreu. La essència hi és, que no es perdi, ara que hi són a temps. Aquí teniu una mostra que vaig recollir-hi recentment, per assaborir la part més bella d´una illa tranquila, un ritme veritablement menorquí de vida encomanadís.

Els reis bons, els de l´Orient a Puig-reig, en imatges

Els Ries de l´orient, els bons, varen passar per Puig-reig, i clicant la imatge trobareu la galeria personal de fotografies, en la seva rua pel poble i durant el pavelló atenent a nenes i nens.
També podeu consultar-les al webloc de l Associació de Reis de l orient de Puig-reig:

- ASSOCIACIÓ DE REIS DE L´ORIENT DE PUIG-REIG

2 / desembre / 2007

Crònica des de Madrid de la manifestació de l´1 de desembre. "Es la primera vez que vengo a Catalunya y no pago"

Certament, l´entorn personal més proper és coneixedor que malgrat voluntat manifesta d´assistir a la manifestació organitzada des de la Plataforma Pel dret de decidir, no vaig poder-hi prendre-hi part, com segurament tants d´altres, per diverses obligacions, amb tot,fou massiva la participació de més de 700.000 persones per manifestar-se davant del caos ferroviaris i el dèficits d´inversions i l´espoli fiscal que afecta especialment a les classes populars.
Doncs bé, per raons de representativitat universitària de junta estatal de facultat , amb universitaris de localitats geogràfiques prou dispars per captar impressions, em trobava ni més ni menys que l´ull de l´huracà d´allà on ens neguen el pa i l´aigua als catalans/es a nivell de bona gestió i d´esforç fiscal i d´inversió social, a la "Comunidad de Madrid(CAM)", que en això no en tenen la culpa la majoria dels mortals que hi viuen, sigui dit de passada, estàvem circunstancialment a Alcalá de Henares, ciutat Patrimoni de la Humanitat.
Això d´estar Espanya, aterris a la imponent Barajas, ja et posa de mala bava ara que tenen ja funcionant la T-4, oi més quan tornes a Barcelona i compares, sembla de joguina. Et passis l´amplissima xarxa de Metro madrilenya , que té 3 parades per l´Aeroport i agafis "Cercanias", que tenen parada de "Nuevos ministerios" connexió amb C-1, C-2 o C-7, tres linies per anar a Alcalá de Henares amb tren, segur que posaria de bastanta mala llet a més d´un usuari del Prat de Llobregat que volia anar fa un mes cap a Barcelona, i quan aquestes tres línies de rodalies poden aribar fins a Guadalajara!, connectant zones tant diferents com barris esquerranosos com Vallecas , que el PP els tenen abandonats per "rojos", però creen mogudes com televisions comunitàries per resistir , a diferència d´altres localitats plagats de militars com Torrejon de Ardoz per la base militar, que Franco amb acords de 1955 els va deixar col.locar als EEUU.
A les notícies de la premsa d´allà, podies "triar" entre el diari d´Alcalá, l´ABC, El Mundo... i la Vanguardia, i el País, tot cal dir que aquest darrer és el que triunfava entre universitaris. No em sobta que "La vanguardia", també el consideren dels "seus" mitjans, a la Comunidad de Madrid.
De la manifestació res de res a notícies, la quota catalana era el derbi Espanyol-barça. Recurs recorrent: telèfon i explicacions d´amistats de l´èxit descomuncal amb la convocatòria de vora 200 entitats a través de la PDD i adhesió de ERC, CIU,IC, EUIA, amb absències clamoroses del PSC i les habituals per outsiders del PP i Ciutadans.
I es que el matí, vaig tenir un "calurós" intercanvi d´opinions amb Vicerectora de l´Espai Europeu de la UNED sobre l´escàndol del que suposarà la reforma universitària aquest Reial decret 1393/2007 del 29 d´octubre que posa les bases de la privatització de l´ensenyament universitari , aplicant el Pla Bolonya, la rectora em diu que això ho han acceptat tots els ministres d´Ensenyament Europeu, i darrera aquesta voluntat de l´ANECA de controlar homologacions de carreres universitàries , que fa que desapareguin les diplomatures i licenciatures i hagin graduats (240 crèdits), màsters i doctorats amb intervenció empresarial en continguts, desapareixen model públic, que es calcin els que tenen les carrers a mig fer i la UNED no tindrà els plans definits fins la tardor del 2008.
Bé, torno a impressions, ja m´estendré en aquest tema altra volta. Després de conèixer resultats exitosos manifestció comento el tema amb gent de diferents indrets, i els ha arribat el caos de l´AVE, i poca cosa més. L´atenció mediàtica està ja centrada en la mort d´un Guàrdia Civil que feia funcions d´espionatges a ETA en territori francès.
Desconnexió per veure el derbi Espanyol-Barça amb l´impresentable comentarista de la sexta el Montes, des del dia que feia proselitisme militarista en no sé quin partit , i els seus comentaris infumables sobre si es podia seguir en català simultàniament i en gallec, com una raresa, un pren l´opció de treure-li la veu. No puc, fins el gol de Riera. Taules.Parlo amb company Gallec, que és del BNG, i que no només no se n´amaga i e fa proselitisme carnet en mà i li pregunto com és que el BNG va votar amb PSOE no destituir Magdalena Alvarez. I em diu lacònic, que el BNG fa peix al cove: els han donat les competències en infinitat de coses d´un cop, les més destacables, sobre temes agraris, sobre ports maritims i la creació d´un cos de seguretat gallec, a l´esstil mossos d´esquadra. Així obté suports el PSOE per salvar la ministra. I com és de suposar el PNB la renovació del cupo basc.
Algú creu encara amb Galeusca? Molts simpàtics però gallecs i bascos , primer miren per casa i aquí cornuts i pagar el beure. I el PSC a la lluna mentre Maragall té un exercici de dignitat personal. Ho pagaran electoralment.
Endemà, tornada per les còmodes rodalies, que , em deixava un detall, les rodalies de Madrid, al menys les que arriben a Alcalá de Henares no passa com a l´àrea metropolitana que la gent va dreta. Perquè? Perquè tenen dos pisos i el doble de capacitat, per tant. M´informen que em vaig perdre debat espontani sobre la laicitat a la nit, dividint-se companys de politiques, un xic rojos i de dret i economia una mica místics , però a la propera, no me´l perdo. Ja proposaré debat sobre la plurinacionalitat. Madrid cansa, i a un li provoca son i cansament per aguantar a certes hores.
A la tornada, al esmentar que a Catalunya es recomanable per exemple visitar el MNAC, i delletrejo el Museu Nacional d´Art de Catalunya, ja no s´aguanta representant de Zamora de dir allò de "los nacionalistas ya haciendo propaganda", com si fos un capritx. No em vaig poder estar, i crec que era a l´alçada de Vallecas que és clar erem una nació que només feia 800 anys que ho erem. Canvi de conversa per no escalfar tema oi més en el context no favorable.
A Barajas ja em dirigeixo a la prova del coto fluix, anar al quiosc i immortalitzar fotografia que recullo amunt. Agafo Vanguardia, perquè agafar el PSOEdiórico opinant sobre la manifestació em posaria de més mala lluna, i així també per passejar-me per la T-2 amb joiosa foto de gentada amb estelades i agafo com a pamflet per "desinformar-me" el Mundo. Escolto conversa de dos madrilenys arribats que un vol agafar l´SPORT, i l altra li diu: "Qué haces! no te atrevas a ir con ese diario en el Metro! en un to, de morbositat, però conscient del context desfavorable. Em vaig quedar amb les ganes de saber si era un rara avis culé i madrileny, o un suidcida lector madrileny.
Mentres espero el vol , faig mossec i faig el sacrifici de fer zapping radiofònic.Ja és desgràcia, però la primera que fan informació és la COPE: Passaven oients i explicaven funerals d´estat per guardia civil mort. No goso reproduir les barbaritats dites des de la bilis, però el més fluix que sento és pena de mort i visques "al cuerpo", etc. Desconnecto, fullejodiari ABC i em xoca veure El Fidalgo i el Mendez,re els seus representatns catalans s´absentaven de la manifestació en pacte amb representants diputats de tots els partits per declaració, i que ERC i va dur un tècnic, que em temo pot portar a deriva cap a ilegalització d´ANV per contaminació de discursos d´AVT com l´Alcaraz, que a la COPE el feien màrtir gairebé, ofegant la possiblitat de resolució política del conflicte basc, que insta el propi Rubalcaba insinuant il.legalització. Per uns vots d´espanyolisme s´es capaç del que faci falta, i més si això evita que es presentin a generals i no oli treguin vots a PNB.
Al temps. Hora d agafar el vol i parlo amb un ciutadà de la república dominicana que m´explica que n´està fart que cada cop que torna del seu país per anar a Barcelona, on viu i treballa, té que fer escala a Barajas i perd de les 11 del matí a més de les 3 de la tarda, i li explico que hi ha una camama centralista que li diuen AENA, ell perd me´s de 5 hores per no haver vols intercontinentals directes a Barcelona. Encara abans d´enlairar puc escoltar altra emisora, la SER, a les noticies es centren en atemptatt mortal, i si, esmenten la manifestació d´ahir a Barcelona dient "miles de personas", i el que em quedo esmaperdut i això ajuda a entendre per quin pacte aposta el grup PRISA a qui entrevisten per opinar: Duran Lleida. El que no vol la independència de catalunya com si fos el Portaveu d´aquella manifestació. Poca estona, perque l´altra gran notícia és la protesta de ciutadana de Salamanca per pujada de preus dels autobusos perquè han condonat deutes per prescripció a constructors l´ajuntament governat pel PP. A Aeroport el Prat, ja no hi ha busos gratuïts fins Estació de França que vaig utilitzar a l´anada, i ara cal anar a Rodalies. Després dé spera de 20 minuts, i 10 més d´engegada, que passa alguns trams molt lent,amb tiquet TOT gratis, s´asseu una noia llatinoamericana i expressa en alt la frase del dia al seu company: "Es la primera vez que vengo a Catalunya y no pago!". Ho pot dir més alt , però no més clar.
Conclusions feu-les vosaltres mateixos. Però mediàticament, que és el que arriba a la societat espanyola, es pot dir que hi ha un apagada informativa brutal, que l efecte de canvis de model d´estat fa i farà impossible mentre estem dins aquest estat espanyol, a menys que la mobilitzacions s´alcin de to. Si algú ho dubtava només ens queda exercir la sobirania pel nostre compte, amb independència de l´origen i condició social i fer una sacsejada al mapa polític.
Pesi a qui li pesi, cada cop sóm més sobiranistes al nostre país, amb la mateixa proporció com creix la indiferència a Espanya sobre el que ens succeeix, i això a l´hora d´acords a nivell estatals s´ha de tenir en compte, i el moment àlgic serà quan es tumbi l´estafatut, perquè les mascares i els posicionaments d´alguns ja no podran ser més ambivalents davant la societat.

25 / octubre / 2007

Curs inaugural a la universitat de la Seu d´Urgell, amb Eugeni Bregolat

Aquest dimecres va tenir lloc a la Sala Sant Domènech de la Seu d´Urgell, la inauguració del curs 2007-2008 de la UNED de la Seu d´Urgell. Tot i ser un acte acadèmic amb lliçó magistral, crec que es digne de comentari, perquè sembla sovint que la vessant acadèmica es circumscriu gairebé sempre en l´àmbit metropolità. La UNED de la Seu d´Urgell, té la particularitat que té dins el patronat el govern sobirà d´ Andorra i la Diputació de Lleida entre d´altres. Hi assistia, a part com alumne universitari de Treball social , com a delegat dels estudiants de la Facultat de ciències polítiques i sociologia de la UNED de la Seu d´urgell, que va comptar amb un nombrós públic, tenint en compte el caràcter institucional i universitari. La qüestió , a part del record de l´alcalde republicà Jordi Ausàs i President del Patronat, del record de l´escola republicana i els impulsors locals, que feu que hi hagués estudis de grau mig i superior inclús abans que localitats com Terrassa i Sabadell, ja fa 75 anys, fet que el binomi La Seu d´Urgell-Andorra els beneficia mutuament i així ho confirmava l´embaixador d´Espanya a Andorra i nascut a l´any 1943 a La Seu d´Urgell, Eugeni Bregolat, centrant-se en lliçó magistral en el cas xinès que coneix per ser varis anys embaixador estatal a Xina i el seu desenvolupament econòmic. No faré aquí exposició densa del tema, però les dades de tenir 600 milions de mòbils, l´explicació de la transició entre bastidors al partit únic comunista amb entrada d´empresaris dins a assamblea d´un partit a priori de camperols i funcionaris, que defensa la propietat pública dels béns de producció, el fet d´ésser ja el primer exportador mundial per davant d´Alemanya, els dèficits d´una xina pobra ruaral i una costa rica, desigualtats de renda creixent, problemes mediambientals, tenir 50 milions de rics amb renda entre 15.000 i 50.000 dòlars, 100 milions més de classe mitja faria més tard o més d´hora que hi hagués canvis politics. L´exemple de la Plaça de Tiannanmen, que fou finançat per empresari de la electrònica no va reeixir per no haver suficient burgesia, i ell mateix, ara refugiat a EEUU, diu que les condicions actuals amb grans capitalistes, si fos el 1989, si que hi podria haver el canvi. L´empenta xinesa inesgotable, ell que ha viscut força anys , amb exemples de Hu Jin Tao , que va estar a Suècia per entendre el model social suec, i també inclús al regne d´Espanya, per veure com varen fer la transició, quan llavors era el vicepresident, indica que a la cúpula xinesa, hi ha moviments interessants de transició pensant en un futur, potser proper. Les anècdotes que a Hu Jin Tao li agrada acabar actes amb Karaoke, ironitzant que la visita de llavors hi havia Jose Mari Aznar, per poc li toca ballar un "Jotis",per estar a l´alçada, entre d´altres anècdotes, impagable. De ben segur, que el seu llibre"La segunda revlución china. Una decada de embajador en Beijing", i deu haver moltes d´altres perles.
L´acte que va comptar amb Director del Centre, Juna Mingorance, amb entrega de 18 orles de diplomats i llicenciats de la universitat, amb parlament de Llicenciat en Psicologia, va tenir un altre episodi, interesant. La petició de la vicepresidenta provincial de Lleida, de canviar la UNED per Universitat Lliure, va trasbalsar a el representant i responsable d´investigació estatal de la UNED , que va dir l´aposta del canvi del model radial al de treball virtual en xarxa.
Si l acte va ser amenitzat amb cantautor de Bescaran, recordant el poble d´collida, ell que va reconèixer que era Barceloní i que va recordar la vida dels raiers que eren motor de l economia els 300 raiers que traslladaven pel Riu Segre la fusta, va ser un complement amè. Va cloure acte en un to oficial el ministre Andorrà Juli Minoves.
Tot plegat, pot semblar molt normal, però cal recordar que milers d´estudiants dediquen hores de lleure personal per fer estudis "Lliures" a distància, per impossibilitat d´horaris, feina o família amb l´esforç afegit que això suposa. Però constatar amb l´exposat anteriorment, que la intel·lectualitat,i el coneixement, i el valor afegit, també existeix a la zona pirinenca i prepirinenca, amb la mateixa dignitat que d´altres indrets del territori millor dotats d´infraestructures i major nombre de població.

1 / setembre / 2007

Noves ulleres

En format petit per foto referència per als blocs propis, com a visualitzable a partir d´ara.

En imatge xica, que no es veuen? Jo a la web de les ulleres, tampoc les trobo, i això que està feta també en català!

Generalment, els que portem ulleres , ens fixem en d´altres que en porten o ens crida més l´atenció quan veiem algú que se les ha canviat. Doncs mira, un ha fetun cop de cap i aquí teniu amb les recentment estrenades. Per cert, curiosament són disseny català, i a la web de l´empresa, no apareixen, però els dissenys globals són suggerents:
www.etniabarcelona.com

22 / agost / 2007

Imatges d´estada a Prada de Conflent a la Universitat Catalana d´Estiu 2007

La 39 a edició de la Universitat Catalana d´Estiu a Prada de conflent, en un Licee Renovieur, en obres per ampliació, i que amb dades de l´organització acull diàriament més de 700 assistents i uns 1700 participants en els 10 dies de durada, que encara continua i que a continuació us poso al vostre abast algunes imatges com a fil conductor per explicar la UCE més enllà de les classes que es desenvolupen amb professors de renom als matins. Que vingui de gust. Si teniu d´altres d´interès, les hi afegiré.

I als migdia, els actes més institucionals, com la presentació del conseller Huguet, que receptava paciència i pragmatisme i anar fent desd el govern , i delegant a societat civil la insubmissió al status quo, en un pur exercici de pujolisme institucional, amb nota alta dels rectors de la universitat de les illes i de Perpinyà que varen prometre la validesa dels crèdits de la UCE a els alumnes assistents de les seves universistats, un pas per vertebrar els Països catalans més enllà de les fronteres autonòmiques i dels estats artificials, i de la pròpia UCE. En els dies que he pogut estar va haver-hi també Joan f.mira explicant els 300 anys de la batalla d´Almansa, Victor Torres i Heribert Barrera antològics en recordar exili amb noms i cognoms, Joan Carretero amb proposta per l´autodeterminació i internacionalització de la causa nacional catalana, un Agustí colomines catastrofista envers el catalanime tret d´alguna pinzellada, un bon nivell, que s´acompanyaven d´àmplies xerrades a la tarda, amb personalitats com Oriol Junqueras, Hector Lopez Bofill, Laia Cañigueral...

I les sardanes, almenys un dia no poden faltar a la plaça de Prada.

La música també és percussió i uns quants músics s´atreveixen amb tasses de cafè perquè el ritme es porta a la sang.

També un nombrós púbic es va aplegar en les audicions com aquesta de percussió de membres de alguns dels 100 membres de l´orquestra dels Països catalans que assagen a Prada i que ofereixen de moment concerts a València i a Barcelona.

Les nits al tendal, amenitzat amb begudes de la terra, són nits de germanor amb gent diversa de la geografia dels Països catalans, nits de gresca catalana, prou ampli el panorama de nits amb música integrament en català, malgrat la miopia de locals musicals de n o posar-la desacomplexadament en la quotidianeitat.

I com no, la dolçaina valenciana, no va faltar a nivell de carrer, exemple de l´arrel amb la música popular de les noves generacions.

I els concerts a la plaça del poble, amb rondaires, Electrica Dharma, pep Sala, Obrint Pas, Franca Masu de l alguer...Aquí teniu el més multitudinari, amb Obrint pas, que venien de Xàbia, molt quilòmetres passant per la collada de toses per arribar per Puigcerdà a Prada.Va valer la pena.

I no va faltar músics nordcatalans al tendal que convocaren molt de públic.

Presentació del correllengua a Prada, amb el portaveu David Vila, que comptarà amb 4 columnes, dedicats a escriptors , i impulsat per la CAL,que podeu consultar al seu web, que comptà amb president d´entitats nordcatalanes, que denuncià l´intent del govern regional de demanar a la UNESCO , organisme pacifista,que les instalacions militars instalades pel rei francès Lluís XIV, com Mont-lluís i d´altres siguin proclamades patrimoni de la humanitat, una aberració, de tot allò que impulsà Vauban.

El castell de Rià, derruit per les tropes de Lluís XIV, que el va fer derruir al considerar-lo una plaça antifrancesa, hi ha aquest símbol dels Països catalans, lloc on historiadors afirmen que és on va néixer Guifré el Pilós, pare de la nació catalana. I com no, foto de grup a dalt el cim amb grup de la UCE, coronat per la senyera amb vista de fons.

El pati de Cuixà, que una part resideix a Estats Units, i que els capitells són dignes d´estudi per figures imaginatives, amb contingut simbòlic per descobrir.

Sant Miquel de Cuixà, que enguany a allotjat degut al overbooking pradencs alumnes.

27 / juny / 2007

Inici d´estiu en imatges, dels camps a mig segar i el fruit de la terra enbalat

Com no pas pocs, el cap de setmana de Sant Joan, és un bon moment per desconnectar, una primera instantània d´un camp del municipi veí de Santa Maria de Merlès, vora la riera de merlès i les dues segones, en aquest cas a Forallac, al Baix Empordà, als volts del nucli preciós de peratallada , entre ullastret i llabià, en un triangle, que amb anys com el 1994 que aquí patíem incendis dantescos, - per cert FECSA encar sent surt 12 anys i només queda via civil dels afectats, llastimós-, allà al Baix Empordà tenien un llac natural sorgit de la crescuda de la riera del Daró, fet que alguna masia de la zona conserva per si de cas, avui en dia una barca per si queda negada de nou, un prodigi de la naturalesa, facilitat per la planúria de la zona, i per anècdotes, un pot trobar inclús un aeròdrom emmig de camps amb avionetes de vol a motor com a servei de franc per alguna casa d´agroturisme de la zona, un prodigi de la reconversió de la pagesia entre camps polits de palla com a pista d´aterratge i enlairament.
I es que l´inici de l´estiu, oficialment el 21 de juny, ha iniciat amb temperatures altes, i la gran majoria associa immediatament a la platja, i reivindico l´ofici de pagès, trencant tòpics, us il·lustro algunes imatges que m´hi transporten més a l´estiu, potser per entorn social d´un humil Berguedà que viu al cor de Catalunya envoltat encara de força camps de conreu en zones properes: l´inici de la sega del blat, l´ordi, cànem o d´altris, fet per un ofici, el de pagès, que aviat s´haurà de pagar amb recursos públics per tenir gent al territori disseminat, com a vigilants del bosc i el sotabosc, vist que la majoria s´han de buscar alternatives per guanyar-se la vida , tipus agroturisme, fet reeixit aquí al Berguedà, tot un referent dins el país, per continuar treballant la terra dels avantpassats en una majoria i fidels al territori, i que sovint no omple cap portada de premsa generalista, però val la pena veure camps que recullen la collita de blat, ordi i d´altres per part de grans màquines mecanitzades, com una normalitat del fruits de la terra, que d´alguna manera o altra, degustarem més tard o d´hora, i que aquest noble ofici , perduri pel bé de la catalunya rural, que "urbanites" i gent de pobles inclosos, també en gaudim en el nostre temps d´oci, que no es valora i menys es manté observant la brutícia de deixalles de massa vorals del país, signe que l´autoestima per la terra per part de moltes persones, encara li queda molt recorregut per a assolir per valorar el nostre entorn quotidià.

17 / febrer / 2007

Imatges Strombers durant concert a Puig-reig

15 / febrer / 2007

Imatges carnestoltes a Sallent 2007

Sallent uns anys ençà, conjuntament amb Avinyó han resorgit un carnestoltes ple d´activitats i participació. Nou bestiari i destacaria des de fa tres anys la "cofradia de la 69ena", amb verge lleugera de roba, en una comparsa portada exclusivament per dones. Bon humor, bona orquestra Moby dick, amb un cantant carismàtic que viu la música i bon repertori. Per molts anys sigui així.

10 / febrer / 2007

L´orquestra Mitjanit a Balsareny, d´incondicionals no li falten arreu

Les nits de la Catalunya interior i prepirinenca no serien les mateixes sense l´orquestra Mitjanit. Estan esdevenint una orquestra de culte pel seu repertori, que fa que saber-ne actuació seva , hi hagi un nombre important de persones que s´hi desplacin, tl com si fos un grup musical en concret, enlloc d´una orquestra de festa major.
Altra dia al local polivalent de Balsareny, després d´un meritori grup local dit Còdol, que lluïa estelada al concert desacomplexadament, com a acte previ als traginers de Balsareny, van omplir de jovent del municipi i de seguidors fidels després amb actuació de Mitjanit. Potser hi haurà que els conegui per caps d any a Navàs, anys enrere per festes majors a Puig-reig, per festa major els dilluns després de correfoc a Manresa, etc, etc... però el percentatge de temes de música en català (pau riba, sopa de cabra, sau, música de patum,lax n´busto) i música d´una generació dels 80-90, o més actuals com l´himne de riego que interpreten (cantat per indignació espanyolista a Austràlia), creen complicitat nacional i de públic i és més que destacable que una orquestra com ells que van arreu de Catalunya, no es valori més. Les gales que tenen a pobles d´arreu i el públic els avalen, per sort.
Aquí deixo un humil homenatge amb imatges al concert de Balsareny, perquè Mitjanit ens acompanyi moltes nits més arreu. Per cert, es més que curiós el local que han obert enguany a Balsareny després del concert al carrer principal, que amenitzava el jovent, com s´observa a una de les imatges, amb música techno, no apte per molt públic anterior. Nous temps, noves formes musicals i d´oci.

8 / febrer / 2007

Postals berguedanes

Aquest dilluns, tot pujant a la Seu d´urgell cap a la universitat, aquest cop tocava examen de serveis socials, m´he anat fixant com molts d´altres en el seu dia a dia, en la tortuosa ruta de la c-16 , és un reflex real del pols berguedà. A Puig-reig, avancen treballs del viaducte amb túnel a tocar a Cal Prat i inici obres de la variant nord de Puig-reig que connectarà al polígon de la sala i la carretera de Casserres, que tant vàrem lluitar per aconseguir i comença a ésser una realitat. Tenim uns desviaments a Gironella d´anar-hi, que si duren molt de temps més, i això no treu que siguin necessaris per la resta del desdoblament de la c-16 aquesta desviació- pot portar a accidentalitat, amb tanta giragonsa i rotonda en via general transitada.

Allà mateix, ens trobem la protesta d´un empresari que per l´efecte obres fa un any que li tenen suspès el permís de producci´de cargols, i encara està esperant.
Observo el creixement urbanístic a entrada de Berga, passes el túnel de Cercs, i vora una creu roja, trobes pancarta de la mobilització veïnal en contra el naturcidi a cercs, fruit de la incidència de la tèrmica i el nou traçat del desdoblament que trinxaria el municipi de Cercs, de mal resoldre, tot i haver-hi alternativa, que, com no, tindria un cost econòmic més alt, però seria més sostenible mediambientalment. I veus el pantà de la Baells, en la data que estem que està baix, força baix d´aigua. I la neu que en altres dates similars, no apareix a les muntanyes altes. A l´alt Berguedà cada cop més està instal·lada la sensació que aquesta carretera desdoblada no va amb ells, imposada de qualsevol manera i que serveix perquè la" beautiful people" que té segona residència a la Cerdanya, i pugi més ràpid. Ah! i a la Cerdanya, que el volen el desdoblament, potser? El que si que afecta és els múltiples accidents mortals, sobretot el tram del túnel de Guardiola de Berguedà, tota una assignatura pendent. I què dir de l´enèsima reparació del troç pasat sant jordi de cercs? noves giragonses i esperar que sigui la definitiva reparació davant els esfondraments continus del ferm. Que aquest cas amb la reparació, més d´un accident ha ocorregut.
I arribant a la Cerdanya, passat el túnel....primer cop sense que tingués cost el túnel del cadí! ja era hora. El pagues d´entrada i llavors t´abonen a la tarja domiciliada el mateix import els residents del Berguedà, Cerdanya i Alt Urgell. Potser hi haurà efecte crida amb la gratuïtat efectiva, però potser segones residències, esdevindran no només de facto, primeres residències i és el primer pas a inserir-se a la realitat social, dèficits i realitat de les comarques que voregem el túnel del cadí, i no només com un lloc de repòs i fugida metropolitana.

2 / febrer / 2007

Imatges de la festa de "La corrida" 2007 a Puig-reig

Aquí en teniu unes quantes imatges de la festa d´aquest diumenge de "La corrida", feu-me arribar a llibertats@gmail.com si en teniu de pròpies que vulgueu que siguin vistes o incorporades al bloc . Per recordar:

6 / gener / 2007

Fira reis a Montclar, la tradició antiga inexcusable del Berguedà

Si hi ha una visita anual obligatòria, sens dubte , al Berguedà, aquesta és a Montclar a Fira reis. Una tradició on es combina el món llibertari del comerç a l´esplanada d´alzines, les motos, la gent de la pagesia, el productes tradicions i de roba, i com no, el all i oli de codonyat que ens fa tant el C.E. Puig-reig, amb la gent que de ben d´hora no hi falten, i alhora també una font bona de finançament, així com la gent de Montclar. Enguany, el bon temps i el boca-orella, ihi ha hagut unanimitat en el increment de l´assistència. I això que fa anys i panys que es fa.. Aquí teniu unes imatges , per obrir boca.

27 / desembre / 2006

La fia-faia, la tradició del Berguedà que va a més

Cada cop més, la festa de la Fia-faia, celebrada principalment aquest diumenge 25, que porta nom a l´elaboració de la denominades faies, aquestes torxes que poden arribar a fer 2 metres, que es fa a mà, i que es cremen, previ baixada per vilatans de la muntanya propera enceses, i que és una tradició ancestral, que la religió imperant va mirar de fer seva, i que per voluntat popular i de gent d´arreu, va a més en participació, sens dubte.
Però, al berguedà, les festes del foc, sempre , com a la Patum, tenen un atractiu especial, i a Bagà, com es mostra a les fotografies, i també a St. Julià de Cerdanyola i Vallcebre, en aquestes dates festives, no poden faltar a la tradició, inclòs el ball que es va fer a la plaça porxada usicat per berguedana no fa massa anys, com incorporació a la festa, que acaba amb el tast de coca amb all i oli de codonyat, tant característic, per a tothom. Aquest any els barrets vermells i verds del poble, han triomfat a la festa. Per molts anys, com a reclam turístic i tradicional, la fia faia.

23 / desembre / 2006

Rock n´ reis 2006, el concert solidari de Creu Roja de Joventut

Certament, una cita inexcusable, per la funció social que desenvolupa, és el concert solidari que organitza Creu Roja de Joventut, el Rock n´reis, que està molt arrelat a Manresa, enguany, amb grups com Remendaos, sherpa,gossos, pastorets rock, entre d´altres col.laborant, així com trobant alguna coneixença del grup de prevenció i informació de drogues SOM.NIT, que alguns tenim el curs fet, ja que no està de més formar-se per ensenyar i col.laborar, si és el cas.
M´atreviria a dir que eren unes 1500 persones, molt joves, però conscients de col.laborar a que amb els beneficis de les entrades i la barra, vagi a comprar joguines a nens de manresa i l´àrea d´influència , per tal que cap nen es quedi sense joguines aquestes festes. Un any més, no es podia faltar. Aqui teniu algunes imatges del concert. Fins el proper any.

7 / desembre / 2006

en pólvora, teatre social català d´àngel Guimerà

Aquest dimecres, , hem fet via a Barcelona a veure el flamant Teatre Nacional de Catalunya, -que no té ni el.cat a la web-, vora el "consolador gegant iluminat". L´obra, que sense publicitar-se a la premsa generalista, està tenint una gran acollida de públic. Es tracta de l´Obra d´Àngel Guimerà, EN PÓLVORA. Per tant, un clàssic, però molt pedagògic en quan a les diferències de classe, que gira entorn de l´història de dos homes( marcó, un obrer enamorat(julio manrique) i en Francesc un majordom de l´amo de la fàbrica que es disputen una pubilla, que interpreta habitualment, Anna Sahun, de també actua a la sèrie de TV3, porca misèria, com en Manrique. Un paperàs fa el veterà Jordi Banacolocha, fent d´avi, en "Gori". Un escenari amb xemeneia i carbonera, molt ben aconseguit, amb detalls com els telers, la fumera, etc. Per alguns, segurament lenta i clàssica, però pels que hem viscut en entorn fabril, com no aquí Puig-reig, amb 7 ex-colònies, ens enduem la palma a nivell europeu, però que a molts municipis industrials del país, s´hi sentiran reflexats.
Un detall de Sergi Belbel, a l´inici, es veu bastida, apunt d´èsser derruit, i quan acaba, igual, amb detall de lofts d´oficines, que exemplaritza que més enllà de perdre´s una fàbrica, es perd la memòria col.lectiva de moltes generacions,d e vivències, de lluites socials, laboals, vagues, abusos empresarials, històries d´amor i desamor, etc, que el capitalisme constructiu ni entén ni menys recorda. Potser el missatge és aquest, que n perdem la memòria col.lectiva dels avantpassats que van aixecar el país a les fàbriques i que la seva petita història, és part de la nostra història col.lectiva. Molts Marcó a tingut la nostra història, però el "seny" malentès, els han arraconat a les generacions actuals.
Més informació per si és del vostre interès i voleu fer-hi comentaris a posterior:

	Presentació
	Fitxa artística i horaris
	Imatges
	Espot
	Falca
	Com comprar les entrades
	Activitats entorn de l'obra
	Premsa
	Gires
	Obra recomanada Connecta't
	Home

En Pólvora

Temporada 2006-2007
Del 2 de novembre al 23 de desembre de 2006
Sala Gran

Àngel Guimerà torna al Teatre Nacional de Catalunya, després de Terra baixa, Maria Rosa i La filla del mar, amb En Pólvora, un drama de passions amb el rerefons social dels conflictes del moviment obrer. En Marcó, anomenat «en Pólvora» pels seus cops de geni, ha hagut de fugir a França per haver mort un home, deixant enrere la feina a la fàbrica tèxtil, els amics (especialment en Toni, que el considera com un germà), i un amor, la Taneta, ara pretesa per en Francesc, l’encarregat de la fàbrica. En Marcó haurà de desafiar les autoritats i tornar al poble per recuperar la Taneta. Així es desencadena un conflicte entre el poder i els treballadors, que s’entrellaça amb el triangle amorós format per la Taneta, en Francesc i en Pólvora.

Estrenada l’any 1893, enmig d’un clima d’enfrontament social, En Pólvora inaugura l’etapa culminant de la dramatúrgia d’Àngel Guimerà. L’autor va escriure que amb En Pólvora havia volgut crear una obra «completament a la moderna», i és per això que decideix prescindir del vers i defugir el costumisme de les seves primeres obres en prosa. Efectivament, l’autor farà un salt cap a la modernitat tot apostant pel realisme: En Pólvora és un drama social, que anticipa conflictes i temes que trobarem a obres posteriors com Maria Rosa, La festa del blat o Terra baixa, i que es constitueix com una de les primeres obres que parlen del món obrer industrial.

20 / novembre / 2006

Festival cinema de muntanya de Torelló. Aventures en format documental

A Osona, ja fa uns anys es venen fent passis documentals, que realment valen la pena de veure o descubrir, i per això, calia er-hi via a la comarca veïna d´Osona, en concret a Torelló, seu del festival internacional de cinema de muntanya.
En u teatre que disposa de bar, amb exposició de litografies d´escaladors pioners, amb coleccions de llibres d´editorials diverses, com no , cobre el món del muntanyisme, senderisme i paisatges diversos, alguns tan sols de fotografies memorables, com per exemple d´Iparralde, m´hi vaig entretenir per la seva vellesa tipica de la verdor del nord amb clima atlàntic.
Però el que hi ha diumenge, que si no agafes entrades pel passi de les pel.licules premiades, que es fan el darrer diumenge en dos sessions, queda jugar-te-la a reserva del 10% per casos excepcionals a les 7 tocades, i així va ser , amb el fet afegit que hi ha qui convida anar-hi i finalment no hi va, i se les ha de revendre allà mateix, sense cost afegit hi ha qui les aprofitem, d´agrair, i ben aprofitat. Com no, també , cares conegudes i retrobades. I cap a dins a cinema que recorda la sala de dalt del de Berga, pantalla gran, escales superinclinades i poc espai entre seients pels que tenim les cames llargues, però la vellesa de les imatges del documentals, valia la pena, que els comento individualment:

Conflict tiger

Sasha Snow. G. Bretanya. 62’
Ficció dramàtica i imatges d’arxiu per explicar la relació dels tigres amb la població que viu a l’est de Rússia, prop de la frontera amb Xina.

Explica en documental sobre la lluita per la supervivència a sibèria, mitjançant la perillosisim modus vivendi de la caça dels tigres al bosc andí, i amb l´impactant cas d´un "caçador", que va estar sitiat per un tigre en el seu refugi, i que el va seguir, i finalment matar, pel fet de menjar-se un troç d´animal mort pel tigre i que va atemorir habitants de la zona, amb unes dimensions de fins a 3 metres, grapes i ullals impressionants i astucia gran. Moment dis`tes, el de l habitant de la zona, que justifica el tigre, dient que no era d´allà, que venia de la costa, els tigres d´allà no es dedicaven a "caçar homes". Memorable.

Com penjar-se

Jordi Canyigueral. Espanya. 22’
Una escalada amb 9 dies de permanència a la paret dona també per fer un curs accelerat d’escalada.

Tres nois pujar muntanyes de finlàndia, dormir a la paret i aconseguir objectiu, amb pedagogia d´estris i el seu ús, pedagògic, i muntatge divertidissim amb els diàlegs en off de Mathew tree impagables, la me´s aplaudida de la nit.

Descans

El Cavall Bernat

Jaume Pujol. Espanya. 19’
Reconstrucció de la històrica primera escalada del Cavall Bernat de Montserrat en el 75è aniversari.

Història de referent de l´escalada, el cavall Bernat , que explica que originalment per la forma fàlica de la pedra alta de montserrat tenia nom de cavall buronat i els monjos el van rebatejar amb Bernat per no quedar indecorós, els mateixos que dubtaren de la primera ascensió al mateix per tres alpinistes l´any 1935, amb sandàlies d´esparta , cordes no flexibles i que fan reproducció de l´acció, que es repetí un any més tard, davant polèmica durant la república si la gesta era invenció , al no haver fotografia de la primera pujada, i que fins i tot es va retransmetre per ràdio Barcelona. Una bona peça documental de referent de l´alpinisme català.

Amazonian Vertigo

Evrard Vendenbaum. França. 54’
Un equip d’escaladors internacional, entre ells el català Toni Arbonès, obren una nova via a la paret del Salto del Angel, paral•lela a la cascada més alta del món.

Uns quants paios, que es desplacen per canoes fins a l´amazònia dins territori de Veneçuela per arribar al famós salt de l´àngel, de mil metres d´alçada, que tarda un minut una gota a arribar de dalt a abaix de tot, i que aquests bojos especialistes, aspiren a a escalar-la, i aconsegueixen en 10 dies, fent torns, dormint a la paret, menjant en ella, i això penjats al buit, amb mampares clavades a la paret i subjectes per cordes i ganxos diversos, com no, veure per creure.

Un festival que deixa bon regust de boca, i no crec que sigui darrer any que s´hi fa via, i que el món de l´excursionisme i esports d´aventura o de risc, a Catalunya té més adeptes i també , observadors,del que sembla. Cal descobrir-lo, i és apte per a no iniciats. Veure imatges de paios penjats a més de 800 metres cuinant sobre el precipici mateix, ja val la pena.

17 / octubre / 2006

Festival Internacional de Catalunya, a Sitges

La pasada setmana, vaig tenir ocasió d´escaparme al festival internacional de Catalunya, que es fa a Sitges.
Com podeu comprovar en les imatges , hi ha un xic de tot, des d´exposició pels gairebé freakis de l´start trek m, amb indumentària i altres coses relacionats amb la pel.lícula, fins a exposició interesant de Toni Galindo, que ha fet un objecte important per la difusió de les pel.lícules: el cartell, n´hi havia forces fetes per ell a nivell estatal(obaba, princesas...), algun pasi de cinema antic en blanc i negre, amb aquella imatge que actualemnt fa més reiure que or, com dona que li volen canviar mans i cara, amb envenat indescriptible, o utensilis i bestioles utilitzats a la pel.lícula de por , CALLE 13, i algun jardinet "adornat"amb orelles decapitades, vora les parades de temes relacionats amb cinema.
En quan a cinema, amb 4 sales i interminables cues, al no estar numerades i la gent afanyar-se a no ser l´últim, veient TRANSE, una impactant pel.lícula coproduida per itàlia, frança i rússia, sobre immigrant ilegal russa, que cau en mans de la prostitució,amb tot el que això comporta tràgicament per a la seva persona. Recomanable, tot i tenir un taiming lent. Cada cop hi ha menys cinema de terror i cada cop hi ha més obertura, com l´excelent mostra de cinema asiàtic, com el cineasta autor de El sabor de la sandia, presentava la seva darrera estrena. Un entorn agradable, amb un dijous plujós i un divendres esplèndit de sol. I a Aiguadolça, observar els surfistes agosarats, i el bon menjar de la zona, una proposta recomanable.

24 / setembre / 2006

Salutacions de Moisès Rial Medina

Després de la creació de diversos blocs, era imprescindible la creació del bloc personal estricte. I aqui em teniu, per tot allò que vulgueu a nivell personal per interelacionar virtualment a trvés d´aquest bloc personal. Com ja sabeu els coneguts, via correu electrònic: llibertats@gmail.com .

Fent breu descripció personal, tinc 32 anys, em dic moisès Rial Medina, veí del preciós poble on va viure i fer la seva obra el trobador Guillem de Berguedà, a Puig-reig (Berguedà) , en concret de la "república de Cal pons", del qual en sóc actualment President de la comunitat de propietaris del c/Orient, i alhora secretari de la nova Associació de Veïns de Cal Pons. M´agrada fruir de l´amistat, de visitar la diversitat cultural i natural del país, viatjar i descobrir d´altres nacions, fruir d´una conversa enriquidora, i com no, fruir de les petites coses que ens fa la vida més rica i plena a atots plegats, veritat?.
Tan rica i plena com voldriem de lliure que fos el nostre país, sigui la Catalunya estricte com a primer pas o el conjunt dels Països Catalans, per tenir una justicia social plena i una legitimitat nacional a escala internacional, com les altres nacions lliures, i que encara no gaudim al nostre país. I aquest objectiu, a un fa que inevitablement per transformar un entorn proper, com diu la dita, actua localment i transforma globalment, la implicació efectiva per transformar el teu entorn en base a unes conviccions personals i a uns ideals, es tradueix en participar en politica, quelcom que no em és estrany a nivell familiar, i en aquest cas, per conviccions independentistes, d´esquerres i republicanes, com no, via ERC a Puig-reig, del qual sóc secretari de la secció local i alhora n´he estat president d´ERC al Berguedà , fet pel qual em dóna una capacitat de coneixença de l´entorn més immediat, la seva gent i de les potencialitats que tenim com a comarca, encara ara a descobrir i difondre, modestament també des dels meus blocs.
Fruit d´aquest anàlisi , faig col.laboracions a diversos mitjans de l´entorn, a Ràdio Puig-reig en el programa d´esquena a Periques, com a culé i membre de la Penya Blau i grana de Puig-reig, ade col.laborador a l´Associació de Reis de l´Orient de Puig-reig, -els reis bons-, a Ràdio Berga amb comentari d´actualitat com molts d´altres col.laboradors, a Regió7 amb articles d´opinió dins el suplement Berguedà Setmanal i a Canal Català Berga, a través de la tertúlia La Roca i ara també al Berguedà actual.
Això fent-ho compatible amb la vida laboral a Manresa, que de l´experiència com a vaig estar membre de comitè d´empresa multinacional italiana, tinc afiliació sindical a CGT de Catalunya i sóc membre del Fòrum sindical d´ERC , en l´empeny d´aconseguir un Marc català de relacions laborals , que vam teoritzar i seguim creient pel benestar laboral , social i nacional del país. A més, vist les barbaritats humanes brutals a ple segle XXI, va decidir-me ser soci d´Amnistia Internacional.
I com la majoria de mortals solters, vivint sobrevivint voluntariosament amb les feines del pis, que tot plegat, no em deixa un excés de temps, però que puc fruir amb un nombre important d´amistats, i uns quants amics dels de debó.
Ah! i encara em deixava els estudis a distància de la facultat de ciències polítiques i sociologia de la UNED a La seu d´Urgell, on si que fan la diplomatura de Treball Social, que en faig difusió dels coneixements a través d´uns del blocs personals, el titulat: TREBALL SOCIAL.

Si teniu curiositat la foto és d´aquest estiu en amfiteatre romà a l´oest de Turquia, a Bergama(conegut com a Pérgamo), a l´esclepio, una de les runes que era antigament un hospital famós regentat per Galeno, dins de la població a on es va descobrir el pergamí, degut al boicot que feien els egipcis al no subministrar papir i la necessitat de comunicar-se va arribar
a descobrir el Pergamí.
Una bona paràbola de desitjos de salut que us envio des d´un dels bressols de la comunicació antiga. I us dono una cordial salutació, ara, dins de la comunicació moderna a dia d´avui ,a través d´aquest modest bloc personal.

Salut i estem en contacte .

Moisès Rial Medina.
llibertats@gmail.com

MOISÈS RIAL

26 / juny / 2009

20 / març / 2009

13 / març / 2009

10 / març / 2009

22 / gener / 2009

21 / gener / 2009

16 / gener / 2009

24 / octubre / 2008

6 / agost / 2008

12 / juliol / 2008

18 / juny / 2008

16 / maig / 2008

2 / maig / 2008

28 / abril / 2008

1 / abril / 2008

30 / gener / 2008

27 / gener / 2008

Jornades Catosfera 2008

6 / gener / 2008

2 / desembre / 2007

25 / octubre / 2007

1 / setembre / 2007

22 / agost / 2007

27 / juny / 2007

17 / febrer / 2007

15 / febrer / 2007

10 / febrer / 2007

8 / febrer / 2007

2 / febrer / 2007

6 / gener / 2007

27 / desembre / 2006

23 / desembre / 2006

7 / desembre / 2006

20 / novembre / 2006

17 / octubre / 2006

24 / setembre / 2006

BERGUEDASFERA

CANAL LLIBERTATS

Twitter Llibertats

Twitter Updates

Galeria de Fotografies

Arxiu del bloc

Quant a mi

Traductors Bloc Moisès Rial

Blocs Personals

Estadístiques MOISÈS RIAL

Entrades Prèvies

ENTRADES PRÈVIES

Visites Moisès Rial

BLOGCATALOG

Estadístiques Motigo

Xarxes de Blocs als Països Catalans

Xarxes de Blocs als Països Catalans

TECHNOCRATI

TOTALPING