Festival cinema de muntanya de Torelló. Aventures en format documental

A Osona, ja fa uns anys es venen fent passis documentals, que realment valen la pena de veure o descubrir, i per això, calia er-hi via a la comarca veïna d´Osona, en concret a Torelló, seu del festival internacional de cinema de muntanya.
En u teatre que disposa de bar, amb exposició de litografies d´escaladors pioners, amb coleccions de llibres d´editorials diverses, com no , cobre el món del muntanyisme, senderisme i paisatges diversos, alguns tan sols de fotografies memorables, com per exemple d´Iparralde, m´hi vaig entretenir per la seva vellesa tipica de la verdor del nord amb clima atlàntic.
Però el que hi ha diumenge, que si no agafes entrades pel passi de les pel.licules premiades, que es fan el darrer diumenge en dos sessions, queda jugar-te-la a reserva del 10% per casos excepcionals a les 7 tocades, i així va ser , amb el fet afegit que hi ha qui convida anar-hi i finalment no hi va, i se les ha de revendre allà mateix, sense cost afegit hi ha qui les aprofitem, d´agrair, i ben aprofitat. Com no, també , cares conegudes i retrobades. I cap a dins a cinema que recorda la sala de dalt del de Berga, pantalla gran, escales superinclinades i poc espai entre seients pels que tenim les cames llargues, però la vellesa de les imatges del documentals, valia la pena, que els comento individualment:

Conflict tiger

Sasha Snow. G. Bretanya. 62’
Ficció dramàtica i imatges d’arxiu per explicar la relació dels tigres amb la població que viu a l’est de Rússia, prop de la frontera amb Xina.

Explica en documental sobre la lluita per la supervivència a sibèria, mitjançant la perillosisim modus vivendi de la caça dels tigres al bosc andí, i amb l´impactant cas d´un "caçador", que va estar sitiat per un tigre en el seu refugi, i que el va seguir, i finalment matar, pel fet de menjar-se un troç d´animal mort pel tigre i que va atemorir habitants de la zona, amb unes dimensions de fins a 3 metres, grapes i ullals impressionants i astucia gran. Moment dis`tes, el de l habitant de la zona, que justifica el tigre, dient que no era d´allà, que venia de la costa, els tigres d´allà no es dedicaven a "caçar homes". Memorable.

Com penjar-se

Jordi Canyigueral. Espanya. 22’
Una escalada amb 9 dies de permanència a la paret dona també per fer un curs accelerat d’escalada.

Tres nois pujar muntanyes de finlàndia, dormir a la paret i aconseguir objectiu, amb pedagogia d´estris i el seu ús, pedagògic, i muntatge divertidissim amb els diàlegs en off de Mathew tree impagables, la me´s aplaudida de la nit.

Descans

El Cavall Bernat

Jaume Pujol. Espanya. 19’
Reconstrucció de la històrica primera escalada del Cavall Bernat de Montserrat en el 75è aniversari.

Història de referent de l´escalada, el cavall Bernat , que explica que originalment per la forma fàlica de la pedra alta de montserrat tenia nom de cavall buronat i els monjos el van rebatejar amb Bernat per no quedar indecorós, els mateixos que dubtaren de la primera ascensió al mateix per tres alpinistes l´any 1935, amb sandàlies d´esparta , cordes no flexibles i que fan reproducció de l´acció, que es repetí un any més tard, davant polèmica durant la república si la gesta era invenció , al no haver fotografia de la primera pujada, i que fins i tot es va retransmetre per ràdio Barcelona. Una bona peça documental de referent de l´alpinisme català.

Amazonian Vertigo

Evrard Vendenbaum. França. 54’
Un equip d’escaladors internacional, entre ells el català Toni Arbonès, obren una nova via a la paret del Salto del Angel, paral•lela a la cascada més alta del món.

Uns quants paios, que es desplacen per canoes fins a l´amazònia dins territori de Veneçuela per arribar al famós salt de l´àngel, de mil metres d´alçada, que tarda un minut una gota a arribar de dalt a abaix de tot, i que aquests bojos especialistes, aspiren a a escalar-la, i aconsegueixen en 10 dies, fent torns, dormint a la paret, menjant en ella, i això penjats al buit, amb mampares clavades a la paret i subjectes per cordes i ganxos diversos, com no, veure per creure.


Un festival que deixa bon regust de boca, i no crec que sigui darrer any que s´hi fa via, i que el món de l´excursionisme i esports d´aventura o de risc, a Catalunya té més adeptes i també , observadors,del que sembla. Cal descobrir-lo, i és apte per a no iniciats. Veure imatges de paios penjats a més de 800 metres cuinant sobre el precipici mateix, ja val la pena.