Crònica des de Madrid de la manifestació de l´1 de desembre. "Es la primera vez que vengo a Catalunya y no pago"

Certament, l´entorn personal més proper és coneixedor que malgrat voluntat manifesta d´assistir a la manifestació organitzada des de la Plataforma Pel dret de decidir, no vaig poder-hi prendre-hi part, com segurament tants d´altres, per diverses obligacions, amb tot,fou massiva la participació de més de 700.000 persones per manifestar-se davant del caos ferroviaris i el dèficits d´inversions i l´espoli fiscal que afecta especialment a les classes populars.
Doncs bé, per raons de representativitat universitària de junta estatal de facultat , amb universitaris de localitats geogràfiques prou dispars per captar impressions, em trobava ni més ni menys que l´ull de l´huracà d´allà on ens neguen el pa i l´aigua als catalans/es a nivell de bona gestió i d´esforç fiscal i d´inversió social, a la "Comunidad de Madrid(CAM)", que en això no en tenen la culpa la majoria dels mortals que hi viuen, sigui dit de passada, estàvem circunstancialment a Alcalá de Henares, ciutat Patrimoni de la Humanitat.
Això d´estar Espanya, aterris a la imponent Barajas, ja et posa de mala bava ara que tenen ja funcionant la T-4, oi més quan tornes a Barcelona i compares, sembla de joguina. Et passis l´amplissima xarxa de Metro madrilenya , que té 3 parades per l´Aeroport i agafis "Cercanias", que tenen parada de "Nuevos ministerios" connexió amb C-1, C-2 o C-7, tres linies per anar a Alcalá de Henares amb tren, segur que posaria de bastanta mala llet a més d´un usuari del Prat de Llobregat que volia anar fa un mes cap a Barcelona, i quan aquestes tres línies de rodalies poden aribar fins a Guadalajara!, connectant zones tant diferents com barris esquerranosos com Vallecas , que el PP els tenen abandonats per "rojos", però creen mogudes com televisions comunitàries per resistir , a diferència d´altres localitats plagats de militars com Torrejon de Ardoz per la base militar, que Franco amb acords de 1955 els va deixar col.locar als EEUU.
A les notícies de la premsa d´allà, podies "triar" entre el diari d´Alcalá, l´ABC, El Mundo... i la Vanguardia, i el País, tot cal dir que aquest darrer és el que triunfava entre universitaris. No em sobta que "La vanguardia", també el consideren dels "seus" mitjans, a la Comunidad de Madrid.
De la manifestació res de res a notícies, la quota catalana era el derbi Espanyol-barça. Recurs recorrent: telèfon i explicacions d´amistats de l´èxit descomuncal amb la convocatòria de vora 200 entitats a través de la PDD i adhesió de ERC, CIU,IC, EUIA, amb absències clamoroses del PSC i les habituals per outsiders del PP i Ciutadans.
I es que el matí, vaig tenir un "calurós" intercanvi d´opinions amb Vicerectora de l´Espai Europeu de la UNED sobre l´escàndol del que suposarà la reforma universitària aquest Reial decret 1393/2007 del 29 d´octubre que posa les bases de la privatització de l´ensenyament universitari , aplicant el Pla Bolonya, la rectora em diu que això ho han acceptat tots els ministres d´Ensenyament Europeu, i darrera aquesta voluntat de l´ANECA de controlar homologacions de carreres universitàries , que fa que desapareguin les diplomatures i licenciatures i hagin graduats (240 crèdits), màsters i doctorats amb intervenció empresarial en continguts, desapareixen model públic, que es calcin els que tenen les carrers a mig fer i la UNED no tindrà els plans definits fins la tardor del 2008.
Bé, torno a impressions, ja m´estendré en aquest tema altra volta. Després de conèixer resultats exitosos manifestció comento el tema amb gent de diferents indrets, i els ha arribat el caos de l´AVE, i poca cosa més. L´atenció mediàtica està ja centrada en la mort d´un Guàrdia Civil que feia funcions d´espionatges a ETA en territori francès.
Desconnexió per veure el derbi Espanyol-Barça amb l´impresentable comentarista de la sexta el Montes, des del dia que feia proselitisme militarista en no sé quin partit , i els seus comentaris infumables sobre si es podia seguir en català simultàniament i en gallec, com una raresa, un pren l´opció de treure-li la veu. No puc, fins el gol de Riera. Taules.Parlo amb company Gallec, que és del BNG, i que no només no se n´amaga i e fa proselitisme carnet en mà i li pregunto com és que el BNG va votar amb PSOE no destituir Magdalena Alvarez. I em diu lacònic, que el BNG fa peix al cove: els han donat les competències en infinitat de coses d´un cop, les més destacables, sobre temes agraris, sobre ports maritims i la creació d´un cos de seguretat gallec, a l´esstil mossos d´esquadra. Així obté suports el PSOE per salvar la ministra. I com és de suposar el PNB la renovació del cupo basc.
Algú creu encara amb Galeusca? Molts simpàtics però gallecs i bascos , primer miren per casa i aquí cornuts i pagar el beure. I el PSC a la lluna mentre Maragall té un exercici de dignitat personal. Ho pagaran electoralment.
Endemà, tornada per les còmodes rodalies, que , em deixava un detall, les rodalies de Madrid, al menys les que arriben a Alcalá de Henares no passa com a l´àrea metropolitana que la gent va dreta. Perquè? Perquè tenen dos pisos i el doble de capacitat, per tant. M´informen que em vaig perdre debat espontani sobre la laicitat a la nit, dividint-se companys de politiques, un xic rojos i de dret i economia una mica místics , però a la propera, no me´l perdo. Ja proposaré debat sobre la plurinacionalitat. Madrid cansa, i a un li provoca son i cansament per aguantar a certes hores.
A la tornada, al esmentar que a Catalunya es recomanable per exemple visitar el MNAC, i delletrejo el Museu Nacional d´Art de Catalunya, ja no s´aguanta representant de Zamora de dir allò de "los nacionalistas ya haciendo propaganda", com si fos un capritx. No em vaig poder estar, i crec que era a l´alçada de Vallecas que és clar erem una nació que només feia 800 anys que ho erem. Canvi de conversa per no escalfar tema oi més en el context no favorable.
A Barajas ja em dirigeixo a la prova del coto fluix, anar al quiosc i immortalitzar fotografia que recullo amunt. Agafo Vanguardia, perquè agafar el PSOEdiórico opinant sobre la manifestació em posaria de més mala lluna, i així també per passejar-me per la T-2 amb joiosa foto de gentada amb estelades i agafo com a pamflet per "desinformar-me" el Mundo. Escolto conversa de dos madrilenys arribats que un vol agafar l´SPORT, i l altra li diu: "Qué haces! no te atrevas a ir con ese diario en el Metro! en un to, de morbositat, però conscient del context desfavorable. Em vaig quedar amb les ganes de saber si era un rara avis culé i madrileny, o un suidcida lector madrileny.
Mentres espero el vol , faig mossec i faig el sacrifici de fer zapping radiofònic.Ja és desgràcia, però la primera que fan informació és la COPE: Passaven oients i explicaven funerals d´estat per guardia civil mort. No goso reproduir les barbaritats dites des de la bilis, però el més fluix que sento és pena de mort i visques "al cuerpo", etc. Desconnecto, fullejodiari ABC i em xoca veure El Fidalgo i el Mendez,re els seus representatns catalans s´absentaven de la manifestació en pacte amb representants diputats de tots els partits per declaració, i que ERC i va dur un tècnic, que em temo pot portar a deriva cap a ilegalització d´ANV per contaminació de discursos d´AVT com l´Alcaraz, que a la COPE el feien màrtir gairebé, ofegant la possiblitat de resolució política del conflicte basc, que insta el propi Rubalcaba insinuant il.legalització. Per uns vots d´espanyolisme s´es capaç del que faci falta, i més si això evita que es presentin a generals i no oli treguin vots a PNB.
Al temps. Hora d agafar el vol i parlo amb un ciutadà de la república dominicana que m´explica que n´està fart que cada cop que torna del seu país per anar a Barcelona, on viu i treballa, té que fer escala a Barajas i perd de les 11 del matí a més de les 3 de la tarda, i li explico que hi ha una camama centralista que li diuen AENA, ell perd me´s de 5 hores per no haver vols intercontinentals directes a Barcelona. Encara abans d´enlairar puc escoltar altra emisora, la SER, a les noticies es centren en atemptatt mortal, i si, esmenten la manifestació d´ahir a Barcelona dient "miles de personas", i el que em quedo esmaperdut i això ajuda a entendre per quin pacte aposta el grup PRISA a qui entrevisten per opinar: Duran Lleida. El que no vol la independència de catalunya com si fos el Portaveu d´aquella manifestació. Poca estona, perque l´altra gran notícia és la protesta de ciutadana de Salamanca per pujada de preus dels autobusos perquè han condonat deutes per prescripció a constructors l´ajuntament governat pel PP. A Aeroport el Prat, ja no hi ha busos gratuïts fins Estació de França que vaig utilitzar a l´anada, i ara cal anar a Rodalies. Després dé spera de 20 minuts, i 10 més d´engegada, que passa alguns trams molt lent,amb tiquet TOT gratis, s´asseu una noia llatinoamericana i expressa en alt la frase del dia al seu company: "Es la primera vez que vengo a Catalunya y no pago!". Ho pot dir més alt , però no més clar.
Conclusions feu-les vosaltres mateixos. Però mediàticament, que és el que arriba a la societat espanyola, es pot dir que hi ha un apagada informativa brutal, que l efecte de canvis de model d´estat fa i farà impossible mentre estem dins aquest estat espanyol, a menys que la mobilitzacions s´alcin de to. Si algú ho dubtava només ens queda exercir la sobirania pel nostre compte, amb independència de l´origen i condició social i fer una sacsejada al mapa polític.
Pesi a qui li pesi, cada cop sóm més sobiranistes al nostre país, amb la mateixa proporció com creix la indiferència a Espanya sobre el que ens succeeix, i això a l´hora d´acords a nivell estatals s´ha de tenir en compte, i el moment àlgic serà quan es tumbi l´estafatut, perquè les mascares i els posicionaments d´alguns ja no podran ser més ambivalents davant la societat.

Curs inaugural a la universitat de la Seu d´Urgell, amb Eugeni Bregolat

Aquest dimecres va tenir lloc a la Sala Sant Domènech de la Seu d´Urgell, la inauguració del curs 2007-2008 de la UNED de la Seu d´Urgell. Tot i ser un acte acadèmic amb lliçó magistral, crec que es digne de comentari, perquè sembla sovint que la vessant acadèmica es circumscriu gairebé sempre en l´àmbit metropolità. La UNED de la Seu d´Urgell, té la particularitat que té dins el patronat el govern sobirà d´ Andorra i la Diputació de Lleida entre d´altres. Hi assistia, a part com alumne universitari de Treball social , com a delegat dels estudiants de la Facultat de ciències polítiques i sociologia de la UNED de la Seu d´urgell, que va comptar amb un nombrós públic, tenint en compte el caràcter institucional i universitari. La qüestió , a part del record de l´alcalde republicà Jordi Ausàs i President del Patronat, del record de l´escola republicana i els impulsors locals, que feu que hi hagués estudis de grau mig i superior inclús abans que localitats com Terrassa i Sabadell, ja fa 75 anys, fet que el binomi La Seu d´Urgell-Andorra els beneficia mutuament i així ho confirmava l´embaixador d´Espanya a Andorra i nascut a l´any 1943 a La Seu d´Urgell, Eugeni Bregolat, centrant-se en lliçó magistral en el cas xinès que coneix per ser varis anys embaixador estatal a Xina i el seu desenvolupament econòmic. No faré aquí exposició densa del tema, però les dades de tenir 600 milions de mòbils, l´explicació de la transició entre bastidors al partit únic comunista amb entrada d´empresaris dins a assamblea d´un partit a priori de camperols i funcionaris, que defensa la propietat pública dels béns de producció, el fet d´ésser ja el primer exportador mundial per davant d´Alemanya, els dèficits d´una xina pobra ruaral i una costa rica, desigualtats de renda creixent, problemes mediambientals, tenir 50 milions de rics amb renda entre 15.000 i 50.000 dòlars, 100 milions més de classe mitja faria més tard o més d´hora que hi hagués canvis politics. L´exemple de la Plaça de Tiannanmen, que fou finançat per empresari de la electrònica no va reeixir per no haver suficient burgesia, i ell mateix, ara refugiat a EEUU, diu que les condicions actuals amb grans capitalistes, si fos el 1989, si que hi podria haver el canvi. L´empenta xinesa inesgotable, ell que ha viscut força anys , amb exemples de Hu Jin Tao , que va estar a Suècia per entendre el model social suec, i també inclús al regne d´Espanya, per veure com varen fer la transició, quan llavors era el vicepresident, indica que a la cúpula xinesa, hi ha moviments interessants de transició pensant en un futur, potser proper. Les anècdotes que a Hu Jin Tao li agrada acabar actes amb Karaoke, ironitzant que la visita de llavors hi havia Jose Mari Aznar, per poc li toca ballar un "Jotis",per estar a l´alçada, entre d´altres anècdotes, impagable. De ben segur, que el seu llibre"La segunda revlución china. Una decada de embajador en Beijing", i deu haver moltes d´altres perles.
L´acte que va comptar amb Director del Centre, Juna Mingorance, amb entrega de 18 orles de diplomats i llicenciats de la universitat, amb parlament de Llicenciat en Psicologia, va tenir un altre episodi, interesant. La petició de la vicepresidenta provincial de Lleida, de canviar la UNED per Universitat Lliure, va trasbalsar a el representant i responsable d´investigació estatal de la UNED , que va dir l´aposta del canvi del model radial al de treball virtual en xarxa.
Si l acte va ser amenitzat amb cantautor de Bescaran, recordant el poble d´collida, ell que va reconèixer que era Barceloní i que va recordar la vida dels raiers que eren motor de l economia els 300 raiers que traslladaven pel Riu Segre la fusta, va ser un complement amè. Va cloure acte en un to oficial el ministre Andorrà Juli Minoves.
Tot plegat, pot semblar molt normal, però cal recordar que milers d´estudiants dediquen hores de lleure personal per fer estudis "Lliures" a distància, per impossibilitat d´horaris, feina o família amb l´esforç afegit que això suposa. Però constatar amb l´exposat anteriorment, que la intel·lectualitat,i el coneixement, i el valor afegit, també existeix a la zona pirinenca i prepirinenca, amb la mateixa dignitat que d´altres indrets del territori millor dotats d´infraestructures i major nombre de població.

Noves ulleres

En format petit per foto referència per als blocs propis, com a visualitzable a partir d´ara.

En imatge xica, que no es veuen? Jo a la web de les ulleres, tampoc les trobo, i això que està feta també en català!
Generalment, els que portem ulleres , ens fixem en d´altres que en porten o ens crida més l´atenció quan veiem algú que se les ha canviat. Doncs mira, un ha fetun cop de cap i aquí teniu amb les recentment estrenades. Per cert, curiosament són disseny català, i a la web de l´empresa, no apareixen, però els dissenys globals són suggerents:
www.etniabarcelona.com

Imatges d´estada a Prada de Conflent a la Universitat Catalana d´Estiu 2007

La 39 a edició de la Universitat Catalana d´Estiu a Prada de conflent, en un Licee Renovieur, en obres per ampliació, i que amb dades de l´organització acull diàriament més de 700 assistents i uns 1700 participants en els 10 dies de durada, que encara continua i que a continuació us poso al vostre abast algunes imatges com a fil conductor per explicar la UCE més enllà de les classes que es desenvolupen amb professors de renom als matins. Que vingui de gust. Si teniu d´altres d´interès, les hi afegiré.
I als migdia, els actes més institucionals, com la presentació del conseller Huguet, que receptava paciència i pragmatisme i anar fent desd el govern , i delegant a societat civil la insubmissió al status quo, en un pur exercici de pujolisme institucional, amb nota alta dels rectors de la universitat de les illes i de Perpinyà que varen prometre la validesa dels crèdits de la UCE a els alumnes assistents de les seves universistats, un pas per vertebrar els Països catalans més enllà de les fronteres autonòmiques i dels estats artificials, i de la pròpia UCE. En els dies que he pogut estar va haver-hi també Joan f.mira explicant els 300 anys de la batalla d´Almansa, Victor Torres i Heribert Barrera antològics en recordar exili amb noms i cognoms, Joan Carretero amb proposta per l´autodeterminació i internacionalització de la causa nacional catalana, un Agustí colomines catastrofista envers el catalanime tret d´alguna pinzellada, un bon nivell, que s´acompanyaven d´àmplies xerrades a la tarda, amb personalitats com Oriol Junqueras, Hector Lopez Bofill, Laia Cañigueral...
I les sardanes, almenys un dia no poden faltar a la plaça de Prada.
La música també és percussió i uns quants músics s´atreveixen amb tasses de cafè perquè el ritme es porta a la sang.
També un nombrós púbic es va aplegar en les audicions com aquesta de percussió de membres de alguns dels 100 membres de l´orquestra dels Països catalans que assagen a Prada i que ofereixen de moment concerts a València i a Barcelona.
Les nits al tendal, amenitzat amb begudes de la terra, són nits de germanor amb gent diversa de la geografia dels Països catalans, nits de gresca catalana, prou ampli el panorama de nits amb música integrament en català, malgrat la miopia de locals musicals de n o posar-la desacomplexadament en la quotidianeitat.
I com no, la dolçaina valenciana, no va faltar a nivell de carrer, exemple de l´arrel amb la música popular de les noves generacions.


I els concerts a la plaça del poble, amb rondaires, Electrica Dharma, pep Sala, Obrint Pas, Franca Masu de l alguer...Aquí teniu el més multitudinari, amb Obrint pas, que venien de Xàbia, molt quilòmetres passant per la collada de toses per arribar per Puigcerdà a Prada.Va valer la pena.
I no va faltar músics nordcatalans al tendal que convocaren molt de públic.
Presentació del correllengua a Prada, amb el portaveu David Vila, que comptarà amb 4 columnes, dedicats a escriptors , i impulsat per la CAL,que podeu consultar al seu web, que comptà amb president d´entitats nordcatalanes, que denuncià l´intent del govern regional de demanar a la UNESCO , organisme pacifista,que les instalacions militars instalades pel rei francès Lluís XIV, com Mont-lluís i d´altres siguin proclamades patrimoni de la humanitat, una aberració, de tot allò que impulsà Vauban.

El castell de Rià, derruit per les tropes de Lluís XIV, que el va fer derruir al considerar-lo una plaça antifrancesa, hi ha aquest símbol dels Països catalans, lloc on historiadors afirmen que és on va néixer Guifré el Pilós, pare de la nació catalana. I com no, foto de grup a dalt el cim amb grup de la UCE, coronat per la senyera amb vista de fons.


El pati de Cuixà, que una part resideix a Estats Units, i que els capitells són dignes d´estudi per figures imaginatives, amb contingut simbòlic per descobrir.


Sant Miquel de Cuixà, que enguany a allotjat degut al overbooking pradencs alumnes.

Inici d´estiu en imatges, dels camps a mig segar i el fruit de la terra enbalat

Com no pas pocs, el cap de setmana de Sant Joan, és un bon moment per desconnectar, una primera instantània d´un camp del municipi veí de Santa Maria de Merlès, vora la riera de merlès i les dues segones, en aquest cas a Forallac, al Baix Empordà, als volts del nucli preciós de peratallada , entre ullastret i llabià, en un triangle, que amb anys com el 1994 que aquí patíem incendis dantescos, - per cert FECSA encar sent surt 12 anys i només queda via civil dels afectats, llastimós-, allà al Baix Empordà tenien un llac natural sorgit de la crescuda de la riera del Daró, fet que alguna masia de la zona conserva per si de cas, avui en dia una barca per si queda negada de nou, un prodigi de la naturalesa, facilitat per la planúria de la zona, i per anècdotes, un pot trobar inclús un aeròdrom emmig de camps amb avionetes de vol a motor com a servei de franc per alguna casa d´agroturisme de la zona, un prodigi de la reconversió de la pagesia entre camps polits de palla com a pista d´aterratge i enlairament.
I es que l´inici de l´estiu, oficialment el 21 de juny, ha iniciat amb temperatures altes, i la gran majoria associa immediatament a la platja, i reivindico l´ofici de pagès, trencant tòpics, us il·lustro algunes imatges que m´hi transporten més a l´estiu, potser per entorn social d´un humil Berguedà que viu al cor de Catalunya envoltat encara de força camps de conreu en zones properes: l´inici de la sega del blat, l´ordi, cànem o d´altris, fet per un ofici, el de pagès, que aviat s´haurà de pagar amb recursos públics per tenir gent al territori disseminat, com a vigilants del bosc i el sotabosc, vist que la majoria s´han de buscar alternatives per guanyar-se la vida , tipus agroturisme, fet reeixit aquí al Berguedà, tot un referent dins el país, per continuar treballant la terra dels avantpassats en una majoria i fidels al territori, i que sovint no omple cap portada de premsa generalista, però val la pena veure camps que recullen la collita de blat, ordi i d´altres per part de grans màquines mecanitzades, com una normalitat del fruits de la terra, que d´alguna manera o altra, degustarem més tard o d´hora, i que aquest noble ofici , perduri pel bé de la catalunya rural, que "urbanites" i gent de pobles inclosos, també en gaudim en el nostre temps d´oci, que no es valora i menys es manté observant la brutícia de deixalles de massa vorals del país, signe que l´autoestima per la terra per part de moltes persones, encara li queda molt recorregut per a assolir per valorar el nostre entorn quotidià.

Imatges Strombers durant concert a Puig-reig

Imatges carnestoltes a Sallent 2007

Sallent uns anys ençà, conjuntament amb Avinyó han resorgit un carnestoltes ple d´activitats i participació. Nou bestiari i destacaria des de fa tres anys la "cofradia de la 69ena", amb verge lleugera de roba, en una comparsa portada exclusivament per dones. Bon humor, bona orquestra Moby dick, amb un cantant carismàtic que viu la música i bon repertori. Per molts anys sigui així.

L´orquestra Mitjanit a Balsareny, d´incondicionals no li falten arreu

Les nits de la Catalunya interior i prepirinenca no serien les mateixes sense l´orquestra Mitjanit. Estan esdevenint una orquestra de culte pel seu repertori, que fa que saber-ne actuació seva , hi hagi un nombre important de persones que s´hi desplacin, tl com si fos un grup musical en concret, enlloc d´una orquestra de festa major.
Altra dia al local polivalent de Balsareny, després d´un meritori grup local dit Còdol, que lluïa estelada al concert desacomplexadament, com a acte previ als traginers de Balsareny, van omplir de jovent del municipi i de seguidors fidels després amb actuació de Mitjanit. Potser hi haurà que els conegui per caps d any a Navàs, anys enrere per festes majors a Puig-reig, per festa major els dilluns després de correfoc a Manresa, etc, etc... però el percentatge de temes de música en català (pau riba, sopa de cabra, sau, música de patum,lax n´busto) i música d´una generació dels 80-90, o més actuals com l´himne de riego que interpreten (cantat per indignació espanyolista a Austràlia), creen complicitat nacional i de públic i és més que destacable que una orquestra com ells que van arreu de Catalunya, no es valori més. Les gales que tenen a pobles d´arreu i el públic els avalen, per sort.
Aquí deixo un humil homenatge amb imatges al concert de Balsareny, perquè Mitjanit ens acompanyi moltes nits més arreu. Per cert, es més que curiós el local que han obert enguany a Balsareny després del concert al carrer principal, que amenitzava el jovent, com s´observa a una de les imatges, amb música techno, no apte per molt públic anterior. Nous temps, noves formes musicals i d´oci.