Conseller Huguet: vostè faci de conseller, que d´altres treballem per agarantir referendum assembleari vinculant

A qui li molesta la democràcia participativa? A qui entén la democràcia com quelcom delegat i poseit, amb capacitat de decidir-ne per l´altri sense considerar la importància de la decisió que es prèn. En el cas d´un partit de llarga tradició assembleària fruit de la seva arrel llibertària- i no com més d´un algun confon amb tics liberals en la gestió de la cosa pública- es deu com a partit d´esquerres a les classes populars, a la majoria social. 

I qui millor, que les bases, legitimin quelcom tant trascendent, després de l´incompliment d´una llei orgànica de l´Estat espanyol del PSOE,incomplerta en l´acord en ni, un ni dos, sinó fins a 7 mesos al termini establert. Així, s´ha passat de l´eslògan:"Si guanya Zapatero, guanya Catalunya" a "Si guanya Zapatero, altre cop ens espolia Espanya".

 I es que si actuen així, és perquè des del govern s´és feble, o pitjor, se li consenteix, i això quan estem parlant del govern sobirà del nostre país, és un insult inaguantable. Tan per acceptar el maltracte, com per l´estratègia del retard que porta a que la Generalitat hagi d´emetre deute públic per 5.000 milions d´euros per sortir del forat econòmic que ens sotmet l´estat espanyol, per negar el retorn dels nostres impostos en linia al concert econòmic.

Perquè el no acord, confirma la pròrroga de l´agonia, a espera que l´altre pilar de l´estat, la justícia via tribunal Constitucional faci la feina bruta de retallada, simbols i calers inclosos. És vox populi. I aqui és des d´Esquerra Independentista (EI) , actuen, davant dubiteixos de l´actual direcció, aplicar la democràcia participativa inherent del partit i que enorgulleix la militància, les grans decisions, totes i tots en serem corresponsables de forma assembleària.

 Com vam fer amb l´estatut, i que la societat catalana va premiar electoralment. Per ésser coherents social i nacionalment. Ara toca el finançament també per referèndum dels 10.000 militants. Així ho reconeixen els estatuts i com més s´enroqui la direcció en no reconèixer la democràcia assemblearia  interna -tret diferencial de la resta de forces parlamentàries-, més se li girarà en contra. Hem engegat ja la recollida de signatures, que amb un 10% de la militància, unes 1000, garantirem la corresponsabilitat d´una decisió per quan es faci públic l´acord de finançament que ofereix l´Estat, és el que li cal al país. 

Les declaracions de Joan Ridao de l´"ara no toca", evasives, fins que tinguem l´acord, i com demanem, al cap de dues setmanes del mateix, l´exercirem, amb l´aval de la militància.

Les declaracions del conseller Josep huguet aludint "als òrgans democràtics elegits", no eximeix en exercici del dret al escrupulòs respecte dels estatus del partit que es deu i no hem de dubtar de l´exercici de referèndum intern vinculant com estableixen , ratificats en acord del darrer Congrés Nacional d´ERC, perquè ell, com a conseller , ho és, fins que el mandat de la direcció del partit, ho cregui oportú que en continui essent-ho, i no ha de confondre el paper de membre del Govern, amb el de paper de secretari general i President del partit, que ja tenen qui exerceixen aquestes funcions, a menys que hagin renunciat en favor del Conseller Huguet, i encara no ens n´haguem asabentat per la premsa.

Potser dedicar més atenció a les inquietuts de la comunitat educativa universitària, davant propera vaga general del proper 12 de març davant el procés de Bolonya (EEES), que fins i tot hi ha un estudiant en vaga de fam, el Tomàs Sayes ja en el 18è dia , els efectes de falsa equiparació amb europa(uns 180 altres 240 crèdits), per homologar i fer competir graduats superiors per fer pressió a la baixa en el mercat europeu i l´entrada de la banca amb crèdits que hauran de recòrrer aquells que no puguin estudiar sense treballar alhora com succeeixen habitualment, o garantir per llei els masters que es veuran abocats de fer els graduats siguin 100% públics, així com els beques, sancions i inversió a universitat de qualitat, l´ensenyament no amb criteris únicament economicistes i de mercat laboral sinó també de formació integral de la persona, hauria de prioritzar el conseller Huguet, perquè l´excel.lència no és l´elitització sinó l´accés universal a l´ensenyament públic superior català hauria d´ésser la prioritat d´un conseller que es digui d´esquerres i defensor del bé públic per garantir el futur per a tothom. I quelcom que no només ho defensen 20 estudiants assemblearis que ocupen la UAB, bona mostra ho és els més de 300 professors i treballadors universitaris. I tot plegat amb vista al 12 de març, vaga nacional d´estudiants.

I el concepte de democràcia, exigeix el referèndum per accceptar condicions laborals de l´acord col.lectiu dels treballadors, i no es pot pressionar la plantilla de SEAT, sota el xantatge de la multinacional d´acceptar un model que garanteixi viabilitat, a canvi de encara més sacrificis. Si el vol fer el farà on li surti més a compte, el que no es pot permetre un autodenominat govern d´esquerres que pressioni als treballadors a baixar-se els pantalons per engreixar els beneficis d´una multinacional,q ue com va succeir amb els 660, d´ètica, no gaire i d´engreixar els seus comptes de resultats a base de congelacions salarials, per un govern d´esquerres és escandalòs, i indigne al meu entendre per un conseller com Josep Huguet , en nom d´ERC que va presidir un advocat laboralista com Lluís Companys. I el desgast electoral és visualitzar el desgast ideològic de qui en nom d´unes sigles rebaixa el cos ideològic del que diu defensar el partit, i el conseller Huguet no fa un favor a les classes populars que representem des d´ERC. Per representar els interessos de la burgesia catalana, ja hi ha els hereus de Cambó, es digui CDC o UDC. I els amics de´ells que retallen acords del aprlament per elevar el 60% del salari mínim interprofessional com obliga la carta social europea.

La realitat és prou dura, quan tenim ja 968.945 aturats/des al conjunt dels Països Catalans, a Catalunya en concret hem passat del gener del 2008 de 287 ERO´s amb 4692 afectats/des al gener del 2009 amb 442 ERO´s amb 61019 afectats/des, un augment espectacularment tràgic del 402,44% , amb dades del minsteri de Treball espanyol.

, com alguns coneixem directament el cas de deslocalitzacions encobertes, malgrat promeses incomplertes a PIRELLI, que indignen al territori, que prou bé li és proper. Hi ha un malestar general, amb uns index de població al llindar de la pobresa a Catalunya que supera el 18%, que més tard o més d´hora ens abocarà a una vaga general a aturats i treballadors , per criteris socials i nacionals.

I si es confirma les previsions de les caixes d´estalvi amb informe FUNCAS, a nivell estatal la mitjana de l´atur actual del 19,8% arribarà a fi d´any al 20,5%, amb un milió més d´aturats ael 2009 i 500.000 més pel 2010. I pel pes socioeconòmic, aquí ens afectarà de ple i per tant li cal que dediqui més esforços dialèctics als problemes de país que tenim i vindran , a la dialèctica de partit, perquè d´altres des d´Esquerra Independentista, ja garantirem l´exercici vinculant de referèndum i la democràcia assembleària, perquè entre tots ens cal fer una aposta de partit responsable i col.legiada i assembleària pel referèndum intern, PERQUÈ VOLEM EXERCIR EL DRET DE DECIDIR, que li cal al país algú que mantingui la dignitat, i cadascú allà on li competeixi que exerceixi pel bé comú social i nacional.

Visitant el Tomàs Sayes, en vaga de fam epr l´ensenyametn public davant el Pla Bolonya

Certaemnt, com a delegat d´estudiants universitaris de l´UNED de La Seu d´Urgell-Andorra, el tema el conec quelcom, però malgrat no disposar de vehicle actualment, ja qui m´ha facilitat acostarm´hi a visitar al Tomàs Sayes.Ens haviem conegut a convocatòria en defensa ensenyament public i contactarem epr internet en causes de la comarca. El seu és me´s que un gest i creia que hi podia aportar-hi el meu granet de sorra, visitant-lo i alhora parlant-hi perquè tothom en pogués conèixer la seva lluita , que és la de molts universitaris que veuen els possible seus efectes del Pla Bolonya, una estratègia de mercat per fer comeptir estudiants superiors quan accedeixen al mercat laborl a tenir que formar-se molt més,pràctiques gratuites a empreses de feina, amb homologació que no és tal a nivell europeu(varem de 180 a 240 crèdits), que volen que estudiants superiors al homologar-se i poder treballar a qualsevol estat europeu, faci pressió salarial a la baixa, un problema per la burgesia empresarial ,e n criteris de costos dels pocs factors de augment de renda dels treballadors, es devalui acceleradament.
Aquí en teniu l´entrevista amb el Tomàs Sayes, Berguedà veí de la Pobla de Lillet,en el seu 13è dia de vaga de fam,a la Universitat de Bellaterra, parlant del seu estat, les motivacions i opinions personals:

Imatges de la tradicional festa de "la corrida" 2009, a Puig-reig

A continuació teniu una petita mostra d´imatge en el transcurs de "La Corrida" 2009 d´enguany. Clica aquí i viu-la de nou en molts moments més:

Vídeos de la tradicional festa de "la corrida", a Puig-reig

A continuació teniu els primers vídeos de "la corrida2, des de les parades d´embotits, cuita de botifarres, al passacarrers:

Puig-reig, tot nevat

Quan ja fa uns dies, fa més gràcia imatges de Cal Pons nevat en ambdós vídeos.
Al Parc infantil ,amb trineus, imatge atípica:


I un volt pel bosquet de Cal Pons:


Aquí teniu vídeo del centre del nucli urbà, tot nevat,imatge poc ususal:

Exposició "Cançoníssima"de discs d´autors de la "nova cançó" a l´Espai Octubre de València

Durant visita a València, poder gaudir d´un lloc cèntric com és l´Espai Octubre, vora Ajuntament de València, és un luxe, com l´exposició Cançoníssima, dies de vinils i cançons, amb cantautors de l´alçada de Lluís Llach,Jaume Sisa,Maria del Mar Bonet,Guillermina Mota,Ovidi Montllor...que varen marcar una època i la seva influència ha arribat als nostres dies. Gaudiu-ne amb aquest vídeo:

Vídeos de l´oceanogràfic de València

A continuació teniu un recull dels 11 videos diversos de l´oceanogràfic de València, durant visita recent, penjats al canal propi Llibertats a Youtube que podeu observar diverses especies entre ells peixos diversos, dofins, taurons,pingüins en el que és l´oceanogràfic més gran d´europa:

Primer vídeo:


Segon vídeo:


Tercer vídeo:


Quart vídeo:


Cinquè vídeo:


Sisè vídeo:


Setè vídeo:


Vuitè vídeo:


Novè Vídeo:


Desè Vídeo:


Onzè vídeo:

Olvaneja. Video exposició de fotografies "slow"

Videos Fira de vehicles antics a l´Espunyola 2008

video (1):



vídeo (2):



vídeo (3):



vídeo (4):



vídeo (5):




vídeo (6):



vídeo (7):

Imatges de la visita a la Garrotxa, Pla de l´Estany i Gironès

He tingut temps per passejar tranquilament per Girona capital i perdre´m pel call jueu,coneixent personatge del Portal del col.leccionista, en Joan Cortés, que el regenta entre batibull de llibres fa més de 45 anys. Tot explicant-me anecdotari, i reconeixent-li l´interés per la lectura i els llibres per ofici d´anys, a partir d´adquisició de llibre sobre el dret civil anterior a 1714, em va cridar atenció l´autor Josep Sobrequés, per cognom prou conegut, és el pare de Jaume Sobrequés i ves per on sa germana està casat amb un altra gironí prou conegut, en Joaquim Nadal, vaja que Girona és més poble del que un es pugui pensar i que l´afició del sogre historiador catalanista, potser algun dia revifarà a can PSC en linia al protocol de 1977, i crearan grup propi o trencaran amb PSOE després estafa probable amb estatut al Tribunal Constitucional polititzat i ens prenen de nou la cartera amb el finançament. Anècdotes a banda, visita a llac de Banyoles sota sol de justiícia, estada a Besalú, digne de veure i de tracte familiar amb història jueva i terra de frontera amb magnific pont que ha popularitzat el periodista Martí Gironell amb el seu llibre de ficció sobre el mateix pont, que a llibreries locals es a lloc preferent, i d´israelians turistes no en falten voltant per antic call i casc antic.
La visita per la fageda d´en Jordà tot visitant la macrocooperativa de iogurts de la Fageda, deixa bon regust i no només pel tast, i conèixer la no caducitat dels iogurts si no es trenca cadena del fred, que hi treballen 220 persones, 140 disminuits de la zona, que no reben sou però si se´ls paga cursets i vacances , en una producció diària de 124.000 iogurts, que no fan publicitat, però que entrada a hospital de la Vall d´Hebron , els va donar la valorització arreu del país, d´aquesta cooperativa que compta amb 200 vaques que pesen a l´entorn de 600 quilos i que sel´s treu llet dos cops al dia, uns 30 litres de mitjana. Per veure-ho. I tenen altres tallers com jardineria, etc. I tenen local nou a Olot amb pis tutelat per disminuïts i seu de la cooperativa, utilitzant tècniques d´inseminació, i cries mascles es separen de la mare de petits i cap a fer-ne bistecs a escorxador. El lot "llaminer" de 12 iogurts(xocolata,crema catalana, ensucrats,maduixa) va triomfar. I es que si els falta llet, per la qualitat i criteris de veterinari només hi ha una granja que els pugui subministrar en tot catalunya. El secret del segle, perquè tot i insistència,la guia no va obrir boca. Una visita útil i reeixida, fruit de reconversió a partir de limitació venda de llet per quotes es fa aposta de iogurts a partir del 1993 ençà. I més futur que tindran per qualitat dels productes. No agrada publicitar res, però la responsabilitat social d´ajudar a gent necessitada, val la pena, i que els beneficis futurs, serveixin per garantir-los una atenció i un salari digne del seu esforç,i no es confongui amb mà d´obra assequible, ja que la responsabilitat social passa també perquè si són productius malgrat tot, rebin un tracte laboral acord amb l´esforç i es dignifiqui l´acció cooperativa, complementariament a les inversions futures de la pròpia empresa cooperativa i els fins socials que es persegueixen es vegin completats.
Cliqueu fotografies d´amunt per albums de fotografies de la zona de Girona i el Gironès, Pla de l´Estanya amb Banyoles, a Besalú i Garrotxa o cliqueu aquí per visitar el fotolog personal de flickr.

Imatges de la concentració de "Pirellistes" a Plaça Sant Jaume de Barcelona

Ahir finalment van desplaçar-se una desena d´autocars amb treballadors/es de Pirelli neumáticos,S.A. a concentrar-se a la Plaça Sant Jaume de Barcelona. Hi ha un àlbum d´a d´imatges que podeu consultar clicant el meu fotolog, a més d´altres com el de les imatges de Manel Mas, o aquest video de la concentració.
Cliqueu imatge , en un moment on manifestació transitava al mig de la via laietana, abans d´anar al Palau de la Generalitat per concentrar-se, amb consignes vàries, tipus Tronchetti nosaltres ja hem complert i tu, quan? , o Huguet, Montilla aixeca´t de la cadira, o referents a ex-ministre Clos, en relació als seus suposats contactes amb ministre italià que des d´ERC s´ha demanat explicacions a actual titular del Ministeri d´Indústria, Miguel Sebastián, que va dir en campanya electoral estatal durant visita a fàbrica, i saber quins passos s´han fet fins ara amb autoritats italianes.
En va haver-hi d´altres consignes no tant suaus, enmig d´un sol potent, amb to festiu i en general respectuós, president del comitè, Jaume Vila va llegir en català manifest de l´acte i llavors entrar a Palau on es va rebre els representants dels 4 sindicats del comitè d´empresa (CCOO,UGT,CGT,USOC) al comitè i els màxims responsables a nivell de Catalunya, els respectius secretaris generals dels sindicats, rebuts per representant de Presidència, Ciriaco Hidalgo, ja que el govern era reunit en sessió extraordinària, i caldrà una propera reunió per concretar accions i compromisos abans de la data de resposta d´itàlia.
Decebedor quan la notícia tan sols va sortir al TN Comarques de TV3, i ni el TN del migdia ni el de la nit, no va sortir res, així fer content en Montilla, no sigui que es visualitzi la desafecció d´obrers que esquerdi icona d´esquerres del PSC-PSOE. Caldrà estar amatents per saber els passos quefa en ferm , ja que les administracions han posar facilitats per requalificació d´actuals terrenys, nova ubicació i els sacrificis que paguem en darrer conveni excesius, que de tenir voluntat de no fer-se, conveni en mà es tirarien enrere, si el que vol és no fer res, com ha passat en d´altres ocasions de promeses milionàries, per fer empassar un molt mal conveni, que va rebre el No majoritari dels obrers a fàbrica, conscients d´admetre el xantatge sense cap garantia de nova factoria, que va tenir un si global ajustadissim, i que ha creat un malestar creixent amb els firmants , CCOO-UGT, molts d´ells que no van assistir ahir a manifestar-se.
Hi podeu deixar-hi els vostres comentaris a cadascuna d´elles que us apareixeran a galeria:

Seré candidat a Conseller Nacional d´ERC

L´executiva local d´Esquerra Republicana a Puig-reig, em va ratificar al militant 21535, Moisès Rial Medina(jo mateix) com a candidat a Conseller Nacional.
No hi ha molt a dir-vos que no sigui conegut de mi mateix, només recordar la tasca com a President d´ERC al Berguedà entre anys 2003-2005, obrer a multinacional ubicada a Manresa, afiliat a la CGT, promotor com d´altres, de Sindicalistes per la Sobirania, vocal del Fòrum Sindical d´ERC, impulsor de la Xarxa Republicana de blocaires de JERC i ERC dels Països Catalans, impulsor de la Berguedàsfera, secretari d´Associació de Veïns de Cal Pons, Delegat d´alumnes de Ciències politiques i Sociologia de l´UNED Seu d´Urgell- Andorra, i per tant membre nat junta estatal, com estudiant de Treball social, a grans trets.
I així en una comarca que té poques posibilitats d´obtenir consellers nacionals, per la limitació demogràfica, almenys hi hagi posibilitat de ser un dels 30 escollits per vot assembleari pels més de 4000 inscrits al 25È Congrés Nacional d´Esquerra Republicana. La meva secció local de Puig-reig, va avalar la meva candidatura a conseller Nacional d´Esquerra Repubicana, per l´experiència a nivell de partit nacional i per fer que la veu del Berguedà es pugui sentir al màxim òrgan entre congresos, com és el Consell Nacional, a elegir en un congrés on hi ha molt en joc i que poc o molt tindrà conseqüències politiques a nivell de país, i que esperem que des d´Esquerra Independentista(EI), tingui un aval important de la militància per ser el pal de paller de la renovació tranquila, en linia a les esmenes presentades a votar per militància el proper 14 de juny, i esperar rebre el suport als candidats a President d´en Jaume Renyer i de Secretari General, l´Uriel Bertran, així com la pròpia candidatura a Conseller Nacional. El berguedà, s´ho val, i el país també i surti qui surti elegit, que sigui un salt per l´alliberament social i nacional que ha d´encapçalat politicament Esquerra Republicana, bo i recuperant la coherència ideològica a les institucions, al carrer i al costat de les classes populars.

Article a EL PUNT: L´Esquerra dels treballadors i el dret a decidir

Aquest article, amb consens de minim comú denominador i des de la transversalitat sindical i el compromís en l´alliberament social i nacional per fer una contribució en el debat precongressual d´Esquerra Republicana, el signem en Joan Tardà, diputat al Congrés dels Diputats, Cesc Poch(UGT), Noël Climent (CCOO), jo mateix Moisès Rial(CGT) i Eduard Suárez(Intersindical-CSC), publicat al diari El punt(pag.15, avui 2 de maig):

Imatges del Priorat i la Conca de Barberà

En escapada pel pont,vam poder visitar la terra del vi, degustar-los en un incipient turisme d´enologia, com el museu del Vi de la Conca de Barberà, el pantà de Margalef, les caves Vall Llach i el poble de Porrera, Scala Dei, Falset, Cornudella de Montsant, Alcover, Vinyola, etc. on conviuen vinyes , olivers, ametllers, amb tradició de cooperativisme vinicola, forjaren el cooperativisme català agricola(la primera fou una cooperativa de Valls), amb cellers cooperatius com el de l´Espluga de Francolí , obra de l arquitecte Pere Domenech i Roura. Actualment, junt amb vinyes arreu et troves excursionistes i escaladors conviuen on l´arrelament a la terra és present en ambdues comarques, un territori on es repira l´essència del país, comarques no sempre reconegudes a nivell d´inversió amb carreteres que marca l´orografia dificultosa d´accés , com en tants d´altres indrets. Clicant la següent imatge , podeu observant un album fotogràfic d´ambdues comarques:

Darrer Sant Jordi, darrere parada de llibres en imatges

Aquest Sant Jordi, tenia un regust especial, perquè com és prou sabut la llibreria familiar, per jubilació de ma mare,la Dolors que a molts ja troben a faltar abans d´hora, vam celebrar darrer Sant Jordi, dia dels llibres i les roses, amb parada al carrer, el darrer després de molts anys de consells, de selecció de novetats locals, comarcals i nacionals. L´accés a la cultura és una necesitat, i quan cada cop hi ha més consum cultural, per contra cada cop hi ha menys llibreries arreu. Malgrat tot,observar com un reguitzell de criatures, s´endinsaven vinguts de les escoles locals a observar això de les parades,ara que fins i tot es fan campanyes nacionals de foment de la lectura, li augura un futur esplendorós. Les noves tecnologies i no es parla tant, hi ajuden i ajudaran molt , en d´altres formats, en fomentar-ne. I els jocs florals, de l´escola Pública Alfred Mata, de ben segur que a Puig-reig, no podrà faltar en un 23 d´abril, però l´hàbit de la lectura i del coneixement pel coneixement com una forma de formar , aprendre i veure-hi més enllà i asumir l´ignorant que som i el que ens queda per conèixer, cada cop tindrà més adeptes. Per molts anys diada dels llibres i les roses, que ambdós , a un cantó o altra de la parada , no podran faltar a Puig-reig i a milers de parades d´arreu del país i del món.

Imatges locals de la parada de Sant Jordi de la Llibreria i dels jocs florals locals clicant imatge a album:

Arrenca Berguedàsfera, amb presentació d´icona i preparació de jornades

Pas a pas, anem creant sinèrgiesi vertebrant els blocaires de la comarca. Voldriem que es sumés voluntaris per engegar jornades del proper 9 de maig, amb la col.laboració d´altres punts de suport, depenent de la implicació podem fer extensiva les noves tecnologies a un nombre major de persones, del que es tracta és d´alfabetitzar, ja que no podem obviar que gairebé la meitat de la població no usen les eines que ofereix internet. També amb el teu ajut desinteressat/da pot ésser possible.A titol individual i perquè no entitats o institucions que vulguin promoure les noves tecnologies i tinguin un espai amb accés públic per fer-ho possible. Ensenyem a fer bloc propi, per començar, amb el teu ajut i dels blocaires. Per contacte: berguedasfera@gmail.com .
Ja aquest dissabte va tenir lloc la presentació de la Berguedàsfera, com recull la fotografia adjunta, amb imatge de la icona, obra del ninotaire i blocaire Jaume Capdevila(KAP), en presència dels blocaires Quirze Grifell i Moisès Rial.
Al vespre va tenir lloc primera presa de contacte fisica amb nucli de blocaires de la comarca, intercanviant coneixements i aprovant impulsar jornades, amb idea inicial que tindran lloc el proper 9 de maig amb col.laboració de la Xarxa de Telecentres del conjunt del Berguedà,(Berga,Cal Pons(Puig-reig), Guardiola de Berguedà) com a proposta pionera que facilitarà l alfabetització de persones amb les tecnologies de la informació i comunicació (TIC), amb " APRÈN A CREAR EL TEU BLOC AMB LA BERGUEDÀSFERA", podent-se ampliar a d´altres subcentres i punts d´accés públic d´internet a la comarca, usant eines d´interelació i comentaris, com els blocs creats i existents, el Twitter i el Facebook ja en funcionament de la Berguedàsfera.

Imatges de "La Corrida" 2008 a Puig-reig

Clicant a la imatge , teniu 77 fotografies del Passacarrers i actes del diumenge de "La Corrida" 2008 a Puig-reig.

Balanç de la Catosfera

Aquest dissabte, dels 3 dies que durava la trobada de blocaires de Catalunya, i ratificant les paraules de la taula Blocs i nació, caldria, haver-se denominat , la trobada de blocaires en català, i vam ser-hi vora uns 300 més. L espia, centre Tecnològic de Granollers, puntuals a les 10 del matí iniciava la Taula Blocs i literatura. En Toni Ibañez com a moderador va fer una apassionada presentació literària, valoritzant l ´aportació literària i d´escriptura dels blocs. En parlar la doctora Europea de la UOC, la Laura Borràs, molt dels assistents vam quedar bocabadats de les possibilitats sensitives que va obrir pels blocs, incloent l investigació de la universitat d´Stanfort, de "llepar" la pantalla per degustar. Literal. Fent una introducció sobre definició del Termcat, definint blocs com a pàgina personal i poc institucional, que s´actualitza. El powerpoint va descriu la conjunció Web(pàgina) + Log(registre) a pareix e terme Weblog, que com a abreviació apareix el que es coneix com a Blog.
Les denominacions angleses, difereixen del terme Bloc, que aquí associem a bloc de notes, d´aquí la popularització de les pàgines personal d´internet, molts en denominem com a Blocs, una traducció literal de l´anglès, no exempt de polèmica. I d´aquí , el terme de les persones que fan blocs , seguint la lògica dels "oficis", ens denominem la conjunció de bloc-aires.
Va fer esment que les traduccions dels traductors idiomàtics, sovint porten barrabassades, com per exemple que el Pic dels tres heres(Berga) passés a denominar-se com "pico de los muy felices", "no coment".
Ella, com a medievlista, que e va valorar la figura del trobador Puigreigenc , on va escriure la sev obra, en Guillem de Berguedà, i l´èxit que seria fer-se una pel.licula històrica de la seva vida, va dir que els blocs formen part de les literatures, com un diàleg entre trobadors. Va vlaorar la democratització de la xarxa i a mida que passa el temps, teixeix complicitats. Pregunta, resposta, interacció com a valors. Els blocs són hipertextos, va dir. És literatura digital des de procediment digital i només consumit així. De moment. I va glossar el seu bloc experimental en diria, Bloc de l absència. Un veritable joc literari, amb dies, imatges, so i estimulant en molts aspectes els sentits. Va deixar un bon sabor de boca, amb ganes de conèixer més.
El ponent Miquel Bofill, de Relats en Català, ´va explicar que la seva comunitat tenia 45.000 relats fets i oferts al coneixement, fet per uns 6000 autors diferents. Va obrir el dubte si la literatura en català subsistirà al paper, amb tot el que suposaria.. Va fer bandera de les sinergies que conviuen a la xarxa i salten al paper, i que cada cop seran més habituals.
Ja el Jordi Ferrer, editor de Cossetània, amb tota una antologia literària, comenta que els blocs té una estructura horitzontal en diferència dels blocs en diferència de la vertical d´altres mitjans com el paper i que la xarxa serà qui decidirà quins seran els blocs de referència.
Va recordar que un sociòleg, en Joaquin Rodriguez, va afirmar, que era qüestió de temps, però el paper te uns 50 anys de vida. Actualment els llibres, hi ha estudis que diuen que els hàbits de lectura , es guien en un 63% a les recomanacions de la gent. I que la xarxa, en dades del 2005 eren un 3,1% els que es guiaven per opinions d internet per triar un llibre. El 2006, va pujar a un 6,1% i segons apunta, el 2007 sembla que ja arribarà al 10% no gens despreciable, i el que pot deparar el futur.
Qui fa critiques en blocs, no tenen condicionants econòmics, i els diaris, "ja se sap" els lligams i peatges econòmics que tenen per opinar, digui el que es digui. Va afirmar que el futur està en la xarxa, i en bona part amb els blocaires.
El debat de preguntes, em va agradar afirmació de la Laura Borràs que els de la seva generació i més grans eren immigrants digitals. Els menors de 30 anys ja són nadius digitals. A tenir en compte.
En la següent taula, blocs i negocis.Es va fer explicació de que s´ha d´actuar com les formigues, sense xuclar les formigues, amb ironia inclosa, esperit d´equip. El joves i prestigiós Didac Lee, centrant-se en el negoci empreses 2.0, va classificar per tipus d´empresa. Empresa (I). Fan el 80% de transaccions de de Casa. Empresa II, són exitoses amb 4 dies: facebook, google..
Empresa II, les que s´extingiran. Exemple: fabricar globus terraqui. Es veu superat ja per l´ús del Google Eart. E negoci virtual es veuen superats ocm són empreses de viatge, mitjans de comunicació..
I fent comparció entre les empreses antigues, les 1.0 i les modernes 2.0 :

1.o - Fabrica i empresa dur a consumidor.
2.0- Hi ha una interconnexió conegut com nebulosa de treball

1.0 - Jerarquies, dins 4 parets, la màquina de cafè com a lloc de butlletí intern..
2.0 - Empreses en xarxa, organització berta

1.0 - Poca interacció, temps resposta normal
2.0 - Més interacció, amb una resposta immediata. Els consumidors, tenen poder viral amb nous mitjans d´influir a empresa
Hi ha partipació activa de les persones, la interacció és la plataforma. Trobar i buscar informació és rellevant. Hi ha una connexió total (net working).
Pel futur, explicat i comparat anterior, els reptes empreses 2.0 és:
. tenir líders, directius i accionistes 2.0
. cultura de la col.laboració i ús de les TIC
. tolerància al caos
I recomanació entre esclat de rialles els blocaires presents. Per impulsar negoci cal una clau:
ELS INGRESSOS HAN DE SER SUPERIORS A LES DESPESSES!
Llavors, va intervenir Jean-françois clerex, de Creaxial. Va comentar que aqui funcionen els blocs molt més que altres països. Creu que els bloc corporatius milloraran la comunicció. Explica que Facebook és una xarxa de xarxes, ja que incorpora a uns 60 milions d´usuaris. Sé stila l ús de fer comentaris en blocs especialitzats. Creu que un futur proper hi haurà la Generació MIX (facebook, linkmix).
Després Genís Roca, va comentar com canvien els mercats, alhora que canvien els persones, les quals són i volen ser més proactives. Intueix un canvi de cultura, on es prima la pertinença, les persones, la llibertat, ment oberta i la reputació a la xarxa.En els negocis abans era propietari, amb ment tancada, institucionalitzada.
El futur és una empresa xarxa . Caldrà definir els usos interns(com estan els projectes..) i externs(crear marca, amb innovació).
Les empreses 1.0 donaran lloc a un futur de 2.0 d´empreses de serveis.
Caldrà tenir en compte l´amor propi de les persones, la desconnexió actual de les èlits i la trista realitat analògica. Davant aquesta realitat, fent una gran sintesi, caldran més empreses 1.5 i que tingui usos concrets i discrets, reinventant els llenguatges(wikis), i xarxes de blocs, amb efectes d´audiència. Per exemple a la CCRTV , que amb 2800 treballadors, va reunir amb idees 2.0 uns 20 treballadors, i un d ells ja formava després pel seu compte a 5 més autonòmament, com exemple de forma de treball de futur.
Ja en la taula blocs i política, es va parlar davant diferents candidats a les eleccions estatals (Lourdes Muñoz(PSC), Raül Romeva(ICV-EUIA), Joan Ridao(ERC), Carles Puigdemont(CIU), faltant membre del PP) on power point de Lourdes va donar dada del 12,86% de diputats del Congreso tenen bloc, i en canvi al Parlament de Catalunya, puja al 33% dels seus diputats, amb faltes ortogràfiques. Altres deien que feia poc que hi eren com Romeva i fa un any en Ridao, o Puigdemont ús de missatges via twitter i altres eines per comunicar-se, insistint tots, en constant és mitjà per exposa les pròpies idees extensivament, activitats, per escoltar interactuar, obrint processos de debat a la xarxa. Idea que els lectors de bloc són audiència privilegiada l´ús del Twitter com a nova eina per compartir comunicació. Idea del perill de la "freakesfera" que va causar no pocs somriures, insistint amb que hi hagi blocs de veritat, no virtuals. En Ridao, va recordar el bloc XARXA REPUBLICANA, fent-me esment a la feinada que tinc d´anar agregant persona a persona els ja 322 blocaires de JERC i ERC que hi tinc enllaçats.
En la roda de preguntes, vaig demanar la paraula i vaig adreçar-los sobre els que ni tan sols no són ciutadans 2.0 sinó 0.0 perquè no tenen accés a la banda ampla, posant exemple com a blocaire berguedà i del prepirineu, recolzat pels presents. La resposta per mi va ser fluixa en general part de dir que és necessari universalitzar ús, amb inclús detall del Puigdemont que a Girona mateix hi ha barris que no tenen accés per excés de demanda, que no té a veure amb cas greu de pobles sencers sense ni un punt, afectant a particulars, societat i empreses i comerços quedant enrere del país, essent excepció d´en Joan Ridao en la concreció, que va detallar pla de Governació per estendre la banda ampla en 4 anys amb tecnologia WIMAX a zones rurals i crear operador neutre. Es va demanar per part del Marc Vidal, com pasa ja a EEUU que els blocaires politics interactuen i s´interpelin, i el tema temps, marca l´agenda.En l´apartat de xarxes de blocs, per exemple l´Ebresfera, van manifestar que comptaven amb 280 blocaires amb 656 blcs amb casos com Flix que té 400 habitants i té 29 blocs. El 2007 varen fer el salt a ebresfera.cat, tenint un forum propi i un Ebrebloc col.lectiu.El torn de Xarxabloc, esmenta com cadascú s´especialitza en un a tematica. La xarxa santboiana, va donar una dada important: un 15% de la població l´ha visitat). Han creat un punt de llibre, fent tallers de blocs i aprenentatge, fent sopars tertúlia i projecte molt interesant entre la ONCE local perquè discapacitats tinguin bloc, com el cas ja d´una persona cega. En Jose Rodriguez v presentar blocs sindicals, només d´UGT, com li vaig fer esment, essent un 70 blocs El debat va girar en comunitats a facebook, el fet que originava la consciència de territori, etc, i la expansió que no para.
Degut a límpuls de la Berguedàsfera, vaig anar a fer el got, i em van comentar com ho veien i el potencial que tenen les xarxes de vertebració d´una societat.
En els blocs i periodisme català, parlen de l´entrada del video, amb blocs temàtics i territorials, que s´ha posat fi al monopoly informatiu , trencat per internet.
El cas de Bloc.cat tenen a 13000 blocs i Blocsmesvilaweb en té uns 400 blocs El cas de Bottup.com, esmenta esquema yumbla utilitzat. El debat va ser interesant quan el blocaire i periodista Toni Aira va fer esment sobre reconèixer influència dels blocs, però que posava en dubte la professió de periodisme, han saccejat els mitjans de comunicació, amb un model de canvi constant, segons Joan Camp de Directe.cat, va dir que si no t´adaptes, t´enfonses, esmentant frase de Noam Chomsky, no critiquis els mitjans, fes el teu mitjà.
En Pau Llop esmenta el canvi vertiginós en 10 anys amb internet, que el periodisme ciutadà estava de moda, recordant que el ciutadà té dret a estar informat i a informar, fet fins ara impossible. La competència no fa ppor, la gent sabrà discernir qui té vocació periosística , segons Jordi Cabré, del El singular digital. es parla de poliblocs, coma indexador de blocs, amb vora 900 blocs polititzats, tot i que no interactuen, només els del PP amb els del PSOE, i els d´ERC amb
CIU i a l´inrevés, segons Alexis Vizcaino posa exemple que els militants de base qüestionen les cúpules del propi partit,i la sensació és que els mitjans tradicionals generalistes, estan comprats, al igual en el futur pot passar amb els blocaires de referència.
En Jordi Font, esmenta que cal tenir integració en xarxes més grans, fent esment que era una priemra trobda de blocaires gairebé asexual, ja que és lluny de paritat, al ser un 90% homes i només un 10% dones. A Catalunya, els blocaires són més critics, i han triumfat per fer sentir opinions pròpies com a importants, adiferència d´altres parts d Europa. I va sortir reflexió de quants ens sentim reflexats pels mitjans tradicionals a nivell nacinal? i es que els no satisfets anem a la xarxa, produint-se amb els blocs un procés d´identificció, ja que internet és llibertat. i coneixement, segons diu Marc Bezulzes. I es que un 37% de persones que tenen internet, el primer que fan a arribar a casa és conectar-se, i va a més.
Es nota com informació evoluciona, quan els quioscos van tancant, tot i que es creu que tot anirà canviant. Surt opinió que la gent que navega , és gent activa. Segons blocaire David de la Heras, els homes miren el youtube i els esports, i en canvi les dones miren els fòrums i els blocs. S acaba amb proposta de Marc Vidal , organització de catosfera, dient que si tots els blocs copiessin llistt de gtots els blocaires, el index de referència de Technocrati pujaria a la catosfera d´una forma impressionant. A tenir en compte. LA UNIÓ, FA LA FORÇA!
Vaig poder saludar alguns blocaires, després, com en Ferran Cobo, Josep Sort, Marc Vidal, Eduard-Perales, David De Las Heras, Saül Gordillo,Jordi Casals, Albert Batalla, Raül Romeva, etc, i així anar teixint complicitats arreu del país, perquè això només acaba de començar, i de ben egur que la Catosfera, té molt de futur.

Jornades Catosfera 2008

La Fundació puntCAT ha col·laborat amb les Jornades de la Catosfera que s'han celebrat al CTUG de Granollers entre el 25 i el 27 de gener, i ha digitalitzat el contingut de les xerrades que es van portar a terme. A més, a mode experimental, la jornada del dia 25 es van emetre en directe per Internet.

A continuació, dividits segons el programa de la Catosfera, tenim el plaer d'oferir-vos els vídeos de les diferents taules, en format RealMedia, i els àudios en format mp3.

RECOMANACIÓ: és important que vos descarregueu aquests continguts al vostre equip abans d'accedir als mateixos, d'aquesta manera millorarà la visualització dels vídeos i s'optimitzaran els àudios. Per veure els vídeos és necessari el RealPlayer, que és gratuït i vos el podeu descarregar de www.real.com.

DIVENDRES
18.00	MP3	MP4	RM	Ignauguració institucional
18.30	MP3	MP4	RM	Conferència ignaugural
19.00	MP3 (18 Mb)	MP4	RM (84 Mb)	Taula oberta "codi ètic blocaire"
20.00	MP3 (19 Mb)	MP4	RM (87 Mb)	Taula "Blocs i educació"

DISSABTE
10.00	MP3 (25 Mb)	MP4	RM (120 Mb)	Taula "Els blocs i la literatura"
11.50	MP3 (21 Mb)	MP4	RM (102 Mb)	Taula "Els blocs i els negocis"
12.30	MP3 (32 Mb)	MP4	RM (154 Mb)	Taula "Els blocs i la política actual"
16.00	MP3 (22 Mb)	MP4	RM (105 Mb)	Taula "Associacions i xarxes de blocs"
17.15	MP3 (36 Mb)	MP4	RM (166 Mb)	Taula "Blocs i periodisme ciutadà"
19.00	MP3 (24 Mb)	MP4	RM (112 Mb)	Taula "Blocs i nació"

DIUMENGE
10.00	MP3 (21 Mb)	MP4	RM (98 Mb)	Combat "Blogs o blocs"?
11.00	MP3 (19 Mb)	MP4	RM (90 Mb)	Taula "Blocs de la CCRTV Interactiva"
12.00	MP3 (25 Mb)	MP4	RM (116 Mb)	Taula "La influència dels blocs"

Menorca, la calma s´encomana en terra ventosa i sense turistes a l´hivern

Menorca, que té una icona alternativa, captiva per la persimoniosa naturalitat que s´encomana. El paisatge captiva per la seva verdor, pròpia de muntanya i de pastures, que hi són, tot i ser una illa reserva de la biosfera. Majestuoses aus a l´albufera, carreteres amb pocs cotxes, urbanitzacions comprades per estrangers alemanys i anglesos, que formen pobles desèrtics almenys aquest desembre.. i un vent que xiula i xiula, que fa que les portes de les cases tinguin una obertura distinta per no estar obertes de la tramuntana illenca. Bons formatges artesants i bona sobrassada, sens dubte. I què cal dir de les platges, distintes segons les zones, algunes a voltes accesibles, altres rodejades de cases blanquejades de turistes que hi treuen cap tan sols els estius. Està a un punt d´estar ocupada, preocupats per turisme de temporada, 7 pobles, indrets sorprenents i bona senyalització viària i zones d´aparcament, almenys ara.
La parla catalan de sonoritat tancada encandilai requereix habilitat de descobrir-hi "ido", "cotxo", "sa gent", i que no es perdi com a valor a la diversitat de la llengua comuna.
Ara bé, ni centre d´artesania obert, ni de la natura a les tardes a Mercadal són oberts,els principals comerços hotelers, bars, establiments i comerços tancats de la illa, si hi vas fora de temporada, els aboca a un peix que es mossega la cua pel turista que hi busca un valor afegit. Si no hi ha serveis atractius, els turistes no vindran fora de quan faci sol. Aquest és el seu drama i la manca d una oferta cultural àmplia , almenys a les ciutats referents de Ciutadella o a Maó. Que les urbanitzacions despersonalitzades, per molt que siguin amb colors blancs, no es reprodueixin i es donin més a le speculació immobiliària de portentosos acaudalats foranis, i siguin nuclis tranquils, sostenibles, però amb un futur d ´una vellesa talaiòtica, amb parets a pedaços de terrenys per parets típiques cosides arreu. La essència hi és, que no es perdi, ara que hi són a temps. Aquí teniu una mostra que vaig recollir-hi recentment, per assaborir la part més bella d´una illa tranquila, un ritme veritablement menorquí de vida encomanadís.

Els reis bons, els de l´Orient a Puig-reig, en imatges

Els Ries de l´orient, els bons, varen passar per Puig-reig, i clicant la imatge trobareu la galeria personal de fotografies, en la seva rua pel poble i durant el pavelló atenent a nenes i nens.
També podeu consultar-les al webloc de l Associació de Reis de l orient de Puig-reig:

- ASSOCIACIÓ DE REIS DE L´ORIENT DE PUIG-REIG

Crònica des de Madrid de la manifestació de l´1 de desembre. "Es la primera vez que vengo a Catalunya y no pago"

Certament, l´entorn personal més proper és coneixedor que malgrat voluntat manifesta d´assistir a la manifestació organitzada des de la Plataforma Pel dret de decidir, no vaig poder-hi prendre-hi part, com segurament tants d´altres, per diverses obligacions, amb tot,fou massiva la participació de més de 700.000 persones per manifestar-se davant del caos ferroviaris i el dèficits d´inversions i l´espoli fiscal que afecta especialment a les classes populars.
Doncs bé, per raons de representativitat universitària de junta estatal de facultat , amb universitaris de localitats geogràfiques prou dispars per captar impressions, em trobava ni més ni menys que l´ull de l´huracà d´allà on ens neguen el pa i l´aigua als catalans/es a nivell de bona gestió i d´esforç fiscal i d´inversió social, a la "Comunidad de Madrid(CAM)", que en això no en tenen la culpa la majoria dels mortals que hi viuen, sigui dit de passada, estàvem circunstancialment a Alcalá de Henares, ciutat Patrimoni de la Humanitat.
Això d´estar Espanya, aterris a la imponent Barajas, ja et posa de mala bava ara que tenen ja funcionant la T-4, oi més quan tornes a Barcelona i compares, sembla de joguina. Et passis l´amplissima xarxa de Metro madrilenya , que té 3 parades per l´Aeroport i agafis "Cercanias", que tenen parada de "Nuevos ministerios" connexió amb C-1, C-2 o C-7, tres linies per anar a Alcalá de Henares amb tren, segur que posaria de bastanta mala llet a més d´un usuari del Prat de Llobregat que volia anar fa un mes cap a Barcelona, i quan aquestes tres línies de rodalies poden aribar fins a Guadalajara!, connectant zones tant diferents com barris esquerranosos com Vallecas , que el PP els tenen abandonats per "rojos", però creen mogudes com televisions comunitàries per resistir , a diferència d´altres localitats plagats de militars com Torrejon de Ardoz per la base militar, que Franco amb acords de 1955 els va deixar col.locar als EEUU.
A les notícies de la premsa d´allà, podies "triar" entre el diari d´Alcalá, l´ABC, El Mundo... i la Vanguardia, i el País, tot cal dir que aquest darrer és el que triunfava entre universitaris. No em sobta que "La vanguardia", també el consideren dels "seus" mitjans, a la Comunidad de Madrid.
De la manifestació res de res a notícies, la quota catalana era el derbi Espanyol-barça. Recurs recorrent: telèfon i explicacions d´amistats de l´èxit descomuncal amb la convocatòria de vora 200 entitats a través de la PDD i adhesió de ERC, CIU,IC, EUIA, amb absències clamoroses del PSC i les habituals per outsiders del PP i Ciutadans.
I es que el matí, vaig tenir un "calurós" intercanvi d´opinions amb Vicerectora de l´Espai Europeu de la UNED sobre l´escàndol del que suposarà la reforma universitària aquest Reial decret 1393/2007 del 29 d´octubre que posa les bases de la privatització de l´ensenyament universitari , aplicant el Pla Bolonya, la rectora em diu que això ho han acceptat tots els ministres d´Ensenyament Europeu, i darrera aquesta voluntat de l´ANECA de controlar homologacions de carreres universitàries , que fa que desapareguin les diplomatures i licenciatures i hagin graduats (240 crèdits), màsters i doctorats amb intervenció empresarial en continguts, desapareixen model públic, que es calcin els que tenen les carrers a mig fer i la UNED no tindrà els plans definits fins la tardor del 2008.
Bé, torno a impressions, ja m´estendré en aquest tema altra volta. Després de conèixer resultats exitosos manifestció comento el tema amb gent de diferents indrets, i els ha arribat el caos de l´AVE, i poca cosa més. L´atenció mediàtica està ja centrada en la mort d´un Guàrdia Civil que feia funcions d´espionatges a ETA en territori francès.
Desconnexió per veure el derbi Espanyol-Barça amb l´impresentable comentarista de la sexta el Montes, des del dia que feia proselitisme militarista en no sé quin partit , i els seus comentaris infumables sobre si es podia seguir en català simultàniament i en gallec, com una raresa, un pren l´opció de treure-li la veu. No puc, fins el gol de Riera. Taules.Parlo amb company Gallec, que és del BNG, i que no només no se n´amaga i e fa proselitisme carnet en mà i li pregunto com és que el BNG va votar amb PSOE no destituir Magdalena Alvarez. I em diu lacònic, que el BNG fa peix al cove: els han donat les competències en infinitat de coses d´un cop, les més destacables, sobre temes agraris, sobre ports maritims i la creació d´un cos de seguretat gallec, a l´esstil mossos d´esquadra. Així obté suports el PSOE per salvar la ministra. I com és de suposar el PNB la renovació del cupo basc.
Algú creu encara amb Galeusca? Molts simpàtics però gallecs i bascos , primer miren per casa i aquí cornuts i pagar el beure. I el PSC a la lluna mentre Maragall té un exercici de dignitat personal. Ho pagaran electoralment.
Endemà, tornada per les còmodes rodalies, que , em deixava un detall, les rodalies de Madrid, al menys les que arriben a Alcalá de Henares no passa com a l´àrea metropolitana que la gent va dreta. Perquè? Perquè tenen dos pisos i el doble de capacitat, per tant. M´informen que em vaig perdre debat espontani sobre la laicitat a la nit, dividint-se companys de politiques, un xic rojos i de dret i economia una mica místics , però a la propera, no me´l perdo. Ja proposaré debat sobre la plurinacionalitat. Madrid cansa, i a un li provoca son i cansament per aguantar a certes hores.
A la tornada, al esmentar que a Catalunya es recomanable per exemple visitar el MNAC, i delletrejo el Museu Nacional d´Art de Catalunya, ja no s´aguanta representant de Zamora de dir allò de "los nacionalistas ya haciendo propaganda", com si fos un capritx. No em vaig poder estar, i crec que era a l´alçada de Vallecas que és clar erem una nació que només feia 800 anys que ho erem. Canvi de conversa per no escalfar tema oi més en el context no favorable.
A Barajas ja em dirigeixo a la prova del coto fluix, anar al quiosc i immortalitzar fotografia que recullo amunt. Agafo Vanguardia, perquè agafar el PSOEdiórico opinant sobre la manifestació em posaria de més mala lluna, i així també per passejar-me per la T-2 amb joiosa foto de gentada amb estelades i agafo com a pamflet per "desinformar-me" el Mundo. Escolto conversa de dos madrilenys arribats que un vol agafar l´SPORT, i l altra li diu: "Qué haces! no te atrevas a ir con ese diario en el Metro! en un to, de morbositat, però conscient del context desfavorable. Em vaig quedar amb les ganes de saber si era un rara avis culé i madrileny, o un suidcida lector madrileny.
Mentres espero el vol , faig mossec i faig el sacrifici de fer zapping radiofònic.Ja és desgràcia, però la primera que fan informació és la COPE: Passaven oients i explicaven funerals d´estat per guardia civil mort. No goso reproduir les barbaritats dites des de la bilis, però el més fluix que sento és pena de mort i visques "al cuerpo", etc. Desconnecto, fullejodiari ABC i em xoca veure El Fidalgo i el Mendez,re els seus representatns catalans s´absentaven de la manifestació en pacte amb representants diputats de tots els partits per declaració, i que ERC i va dur un tècnic, que em temo pot portar a deriva cap a ilegalització d´ANV per contaminació de discursos d´AVT com l´Alcaraz, que a la COPE el feien màrtir gairebé, ofegant la possiblitat de resolució política del conflicte basc, que insta el propi Rubalcaba insinuant il.legalització. Per uns vots d´espanyolisme s´es capaç del que faci falta, i més si això evita que es presentin a generals i no oli treguin vots a PNB.
Al temps. Hora d agafar el vol i parlo amb un ciutadà de la república dominicana que m´explica que n´està fart que cada cop que torna del seu país per anar a Barcelona, on viu i treballa, té que fer escala a Barajas i perd de les 11 del matí a més de les 3 de la tarda, i li explico que hi ha una camama centralista que li diuen AENA, ell perd me´s de 5 hores per no haver vols intercontinentals directes a Barcelona. Encara abans d´enlairar puc escoltar altra emisora, la SER, a les noticies es centren en atemptatt mortal, i si, esmenten la manifestació d´ahir a Barcelona dient "miles de personas", i el que em quedo esmaperdut i això ajuda a entendre per quin pacte aposta el grup PRISA a qui entrevisten per opinar: Duran Lleida. El que no vol la independència de catalunya com si fos el Portaveu d´aquella manifestació. Poca estona, perque l´altra gran notícia és la protesta de ciutadana de Salamanca per pujada de preus dels autobusos perquè han condonat deutes per prescripció a constructors l´ajuntament governat pel PP. A Aeroport el Prat, ja no hi ha busos gratuïts fins Estació de França que vaig utilitzar a l´anada, i ara cal anar a Rodalies. Després dé spera de 20 minuts, i 10 més d´engegada, que passa alguns trams molt lent,amb tiquet TOT gratis, s´asseu una noia llatinoamericana i expressa en alt la frase del dia al seu company: "Es la primera vez que vengo a Catalunya y no pago!". Ho pot dir més alt , però no més clar.
Conclusions feu-les vosaltres mateixos. Però mediàticament, que és el que arriba a la societat espanyola, es pot dir que hi ha un apagada informativa brutal, que l efecte de canvis de model d´estat fa i farà impossible mentre estem dins aquest estat espanyol, a menys que la mobilitzacions s´alcin de to. Si algú ho dubtava només ens queda exercir la sobirania pel nostre compte, amb independència de l´origen i condició social i fer una sacsejada al mapa polític.
Pesi a qui li pesi, cada cop sóm més sobiranistes al nostre país, amb la mateixa proporció com creix la indiferència a Espanya sobre el que ens succeeix, i això a l´hora d´acords a nivell estatals s´ha de tenir en compte, i el moment àlgic serà quan es tumbi l´estafatut, perquè les mascares i els posicionaments d´alguns ja no podran ser més ambivalents davant la societat.

Curs inaugural a la universitat de la Seu d´Urgell, amb Eugeni Bregolat

Aquest dimecres va tenir lloc a la Sala Sant Domènech de la Seu d´Urgell, la inauguració del curs 2007-2008 de la UNED de la Seu d´Urgell. Tot i ser un acte acadèmic amb lliçó magistral, crec que es digne de comentari, perquè sembla sovint que la vessant acadèmica es circumscriu gairebé sempre en l´àmbit metropolità. La UNED de la Seu d´Urgell, té la particularitat que té dins el patronat el govern sobirà d´ Andorra i la Diputació de Lleida entre d´altres. Hi assistia, a part com alumne universitari de Treball social , com a delegat dels estudiants de la Facultat de ciències polítiques i sociologia de la UNED de la Seu d´urgell, que va comptar amb un nombrós públic, tenint en compte el caràcter institucional i universitari. La qüestió , a part del record de l´alcalde republicà Jordi Ausàs i President del Patronat, del record de l´escola republicana i els impulsors locals, que feu que hi hagués estudis de grau mig i superior inclús abans que localitats com Terrassa i Sabadell, ja fa 75 anys, fet que el binomi La Seu d´Urgell-Andorra els beneficia mutuament i així ho confirmava l´embaixador d´Espanya a Andorra i nascut a l´any 1943 a La Seu d´Urgell, Eugeni Bregolat, centrant-se en lliçó magistral en el cas xinès que coneix per ser varis anys embaixador estatal a Xina i el seu desenvolupament econòmic. No faré aquí exposició densa del tema, però les dades de tenir 600 milions de mòbils, l´explicació de la transició entre bastidors al partit únic comunista amb entrada d´empresaris dins a assamblea d´un partit a priori de camperols i funcionaris, que defensa la propietat pública dels béns de producció, el fet d´ésser ja el primer exportador mundial per davant d´Alemanya, els dèficits d´una xina pobra ruaral i una costa rica, desigualtats de renda creixent, problemes mediambientals, tenir 50 milions de rics amb renda entre 15.000 i 50.000 dòlars, 100 milions més de classe mitja faria més tard o més d´hora que hi hagués canvis politics. L´exemple de la Plaça de Tiannanmen, que fou finançat per empresari de la electrònica no va reeixir per no haver suficient burgesia, i ell mateix, ara refugiat a EEUU, diu que les condicions actuals amb grans capitalistes, si fos el 1989, si que hi podria haver el canvi. L´empenta xinesa inesgotable, ell que ha viscut força anys , amb exemples de Hu Jin Tao , que va estar a Suècia per entendre el model social suec, i també inclús al regne d´Espanya, per veure com varen fer la transició, quan llavors era el vicepresident, indica que a la cúpula xinesa, hi ha moviments interessants de transició pensant en un futur, potser proper. Les anècdotes que a Hu Jin Tao li agrada acabar actes amb Karaoke, ironitzant que la visita de llavors hi havia Jose Mari Aznar, per poc li toca ballar un "Jotis",per estar a l´alçada, entre d´altres anècdotes, impagable. De ben segur, que el seu llibre"La segunda revlución china. Una decada de embajador en Beijing", i deu haver moltes d´altres perles.
L´acte que va comptar amb Director del Centre, Juna Mingorance, amb entrega de 18 orles de diplomats i llicenciats de la universitat, amb parlament de Llicenciat en Psicologia, va tenir un altre episodi, interesant. La petició de la vicepresidenta provincial de Lleida, de canviar la UNED per Universitat Lliure, va trasbalsar a el representant i responsable d´investigació estatal de la UNED , que va dir l´aposta del canvi del model radial al de treball virtual en xarxa.
Si l acte va ser amenitzat amb cantautor de Bescaran, recordant el poble d´collida, ell que va reconèixer que era Barceloní i que va recordar la vida dels raiers que eren motor de l economia els 300 raiers que traslladaven pel Riu Segre la fusta, va ser un complement amè. Va cloure acte en un to oficial el ministre Andorrà Juli Minoves.
Tot plegat, pot semblar molt normal, però cal recordar que milers d´estudiants dediquen hores de lleure personal per fer estudis "Lliures" a distància, per impossibilitat d´horaris, feina o família amb l´esforç afegit que això suposa. Però constatar amb l´exposat anteriorment, que la intel·lectualitat,i el coneixement, i el valor afegit, també existeix a la zona pirinenca i prepirinenca, amb la mateixa dignitat que d´altres indrets del territori millor dotats d´infraestructures i major nombre de població.

Noves ulleres

En format petit per foto referència per als blocs propis, com a visualitzable a partir d´ara.

En imatge xica, que no es veuen? Jo a la web de les ulleres, tampoc les trobo, i això que està feta també en català!
Generalment, els que portem ulleres , ens fixem en d´altres que en porten o ens crida més l´atenció quan veiem algú que se les ha canviat. Doncs mira, un ha fetun cop de cap i aquí teniu amb les recentment estrenades. Per cert, curiosament són disseny català, i a la web de l´empresa, no apareixen, però els dissenys globals són suggerents:
www.etniabarcelona.com

Imatges d´estada a Prada de Conflent a la Universitat Catalana d´Estiu 2007

La 39 a edició de la Universitat Catalana d´Estiu a Prada de conflent, en un Licee Renovieur, en obres per ampliació, i que amb dades de l´organització acull diàriament més de 700 assistents i uns 1700 participants en els 10 dies de durada, que encara continua i que a continuació us poso al vostre abast algunes imatges com a fil conductor per explicar la UCE més enllà de les classes que es desenvolupen amb professors de renom als matins. Que vingui de gust. Si teniu d´altres d´interès, les hi afegiré.
I als migdia, els actes més institucionals, com la presentació del conseller Huguet, que receptava paciència i pragmatisme i anar fent desd el govern , i delegant a societat civil la insubmissió al status quo, en un pur exercici de pujolisme institucional, amb nota alta dels rectors de la universitat de les illes i de Perpinyà que varen prometre la validesa dels crèdits de la UCE a els alumnes assistents de les seves universistats, un pas per vertebrar els Països catalans més enllà de les fronteres autonòmiques i dels estats artificials, i de la pròpia UCE. En els dies que he pogut estar va haver-hi també Joan f.mira explicant els 300 anys de la batalla d´Almansa, Victor Torres i Heribert Barrera antològics en recordar exili amb noms i cognoms, Joan Carretero amb proposta per l´autodeterminació i internacionalització de la causa nacional catalana, un Agustí colomines catastrofista envers el catalanime tret d´alguna pinzellada, un bon nivell, que s´acompanyaven d´àmplies xerrades a la tarda, amb personalitats com Oriol Junqueras, Hector Lopez Bofill, Laia Cañigueral...
I les sardanes, almenys un dia no poden faltar a la plaça de Prada.
La música també és percussió i uns quants músics s´atreveixen amb tasses de cafè perquè el ritme es porta a la sang.
També un nombrós púbic es va aplegar en les audicions com aquesta de percussió de membres de alguns dels 100 membres de l´orquestra dels Països catalans que assagen a Prada i que ofereixen de moment concerts a València i a Barcelona.
Les nits al tendal, amenitzat amb begudes de la terra, són nits de germanor amb gent diversa de la geografia dels Països catalans, nits de gresca catalana, prou ampli el panorama de nits amb música integrament en català, malgrat la miopia de locals musicals de n o posar-la desacomplexadament en la quotidianeitat.
I com no, la dolçaina valenciana, no va faltar a nivell de carrer, exemple de l´arrel amb la música popular de les noves generacions.


I els concerts a la plaça del poble, amb rondaires, Electrica Dharma, pep Sala, Obrint Pas, Franca Masu de l alguer...Aquí teniu el més multitudinari, amb Obrint pas, que venien de Xàbia, molt quilòmetres passant per la collada de toses per arribar per Puigcerdà a Prada.Va valer la pena.
I no va faltar músics nordcatalans al tendal que convocaren molt de públic.
Presentació del correllengua a Prada, amb el portaveu David Vila, que comptarà amb 4 columnes, dedicats a escriptors , i impulsat per la CAL,que podeu consultar al seu web, que comptà amb president d´entitats nordcatalanes, que denuncià l´intent del govern regional de demanar a la UNESCO , organisme pacifista,que les instalacions militars instalades pel rei francès Lluís XIV, com Mont-lluís i d´altres siguin proclamades patrimoni de la humanitat, una aberració, de tot allò que impulsà Vauban.

El castell de Rià, derruit per les tropes de Lluís XIV, que el va fer derruir al considerar-lo una plaça antifrancesa, hi ha aquest símbol dels Països catalans, lloc on historiadors afirmen que és on va néixer Guifré el Pilós, pare de la nació catalana. I com no, foto de grup a dalt el cim amb grup de la UCE, coronat per la senyera amb vista de fons.


El pati de Cuixà, que una part resideix a Estats Units, i que els capitells són dignes d´estudi per figures imaginatives, amb contingut simbòlic per descobrir.


Sant Miquel de Cuixà, que enguany a allotjat degut al overbooking pradencs alumnes.