L´orquestra Mitjanit a Balsareny, d´incondicionals no li falten arreu

Les nits de la Catalunya interior i prepirinenca no serien les mateixes sense l´orquestra Mitjanit. Estan esdevenint una orquestra de culte pel seu repertori, que fa que saber-ne actuació seva , hi hagi un nombre important de persones que s´hi desplacin, tl com si fos un grup musical en concret, enlloc d´una orquestra de festa major.
Altra dia al local polivalent de Balsareny, després d´un meritori grup local dit Còdol, que lluïa estelada al concert desacomplexadament, com a acte previ als traginers de Balsareny, van omplir de jovent del municipi i de seguidors fidels després amb actuació de Mitjanit. Potser hi haurà que els conegui per caps d any a Navàs, anys enrere per festes majors a Puig-reig, per festa major els dilluns després de correfoc a Manresa, etc, etc... però el percentatge de temes de música en català (pau riba, sopa de cabra, sau, música de patum,lax n´busto) i música d´una generació dels 80-90, o més actuals com l´himne de riego que interpreten (cantat per indignació espanyolista a Austràlia), creen complicitat nacional i de públic i és més que destacable que una orquestra com ells que van arreu de Catalunya, no es valori més. Les gales que tenen a pobles d´arreu i el públic els avalen, per sort.
Aquí deixo un humil homenatge amb imatges al concert de Balsareny, perquè Mitjanit ens acompanyi moltes nits més arreu. Per cert, es més que curiós el local que han obert enguany a Balsareny després del concert al carrer principal, que amenitzava el jovent, com s´observa a una de les imatges, amb música techno, no apte per molt públic anterior. Nous temps, noves formes musicals i d´oci.

Postals berguedanes

Aquest dilluns, tot pujant a la Seu d´urgell cap a la universitat, aquest cop tocava examen de serveis socials, m´he anat fixant com molts d´altres en el seu dia a dia, en la tortuosa ruta de la c-16 , és un reflex real del pols berguedà. A Puig-reig, avancen treballs del viaducte amb túnel a tocar a Cal Prat i inici obres de la variant nord de Puig-reig que connectarà al polígon de la sala i la carretera de Casserres, que tant vàrem lluitar per aconseguir i comença a ésser una realitat. Tenim uns desviaments a Gironella d´anar-hi, que si duren molt de temps més, i això no treu que siguin necessaris per la resta del desdoblament de la c-16 aquesta desviació- pot portar a accidentalitat, amb tanta giragonsa i rotonda en via general transitada.

Allà mateix, ens trobem la protesta d´un empresari que per l´efecte obres fa un any que li tenen suspès el permís de producci´de cargols, i encara està esperant.
Observo el creixement urbanístic a entrada de Berga, passes el túnel de Cercs, i vora una creu roja, trobes pancarta de la mobilització veïnal en contra el naturcidi a cercs, fruit de la incidència de la tèrmica i el nou traçat del desdoblament que trinxaria el municipi de Cercs, de mal resoldre, tot i haver-hi alternativa, que, com no, tindria un cost econòmic més alt, però seria més sostenible mediambientalment. I veus el pantà de la Baells, en la data que estem que està baix, força baix d´aigua. I la neu que en altres dates similars, no apareix a les muntanyes altes. A l´alt Berguedà cada cop més està instal·lada la sensació que aquesta carretera desdoblada no va amb ells, imposada de qualsevol manera i que serveix perquè la" beautiful people" que té segona residència a la Cerdanya, i pugi més ràpid. Ah! i a la Cerdanya, que el volen el desdoblament, potser? El que si que afecta és els múltiples accidents mortals, sobretot el tram del túnel de Guardiola de Berguedà, tota una assignatura pendent. I què dir de l´enèsima reparació del troç pasat sant jordi de cercs? noves giragonses i esperar que sigui la definitiva reparació davant els esfondraments continus del ferm. Que aquest cas amb la reparació, més d´un accident ha ocorregut.
I arribant a la Cerdanya, passat el túnel....primer cop sense que tingués cost el túnel del cadí! ja era hora. El pagues d´entrada i llavors t´abonen a la tarja domiciliada el mateix import els residents del Berguedà, Cerdanya i Alt Urgell. Potser hi haurà efecte crida amb la gratuïtat efectiva, però potser segones residències, esdevindran no només de facto, primeres residències i és el primer pas a inserir-se a la realitat social, dèficits i realitat de les comarques que voregem el túnel del cadí, i no només com un lloc de repòs i fugida metropolitana.

Imatges de la festa de "La corrida" 2007 a Puig-reig

Aquí en teniu unes quantes imatges de la festa d´aquest diumenge de "La corrida", feu-me arribar a llibertats@gmail.com si en teniu de pròpies que vulgueu que siguin vistes o incorporades al bloc . Per recordar:

Fira reis a Montclar, la tradició antiga inexcusable del Berguedà

Si hi ha una visita anual obligatòria, sens dubte , al Berguedà, aquesta és a Montclar a Fira reis. Una tradició on es combina el món llibertari del comerç a l´esplanada d´alzines, les motos, la gent de la pagesia, el productes tradicions i de roba, i com no, el all i oli de codonyat que ens fa tant el C.E. Puig-reig, amb la gent que de ben d´hora no hi falten, i alhora també una font bona de finançament, així com la gent de Montclar. Enguany, el bon temps i el boca-orella, ihi ha hagut unanimitat en el increment de l´assistència. I això que fa anys i panys que es fa.. Aquí teniu unes imatges , per obrir boca.

La fia-faia, la tradició del Berguedà que va a més

Cada cop més, la festa de la Fia-faia, celebrada principalment aquest diumenge 25, que porta nom a l´elaboració de la denominades faies, aquestes torxes que poden arribar a fer 2 metres, que es fa a mà, i que es cremen, previ baixada per vilatans de la muntanya propera enceses, i que és una tradició ancestral, que la religió imperant va mirar de fer seva, i que per voluntat popular i de gent d´arreu, va a més en participació, sens dubte.
Però, al berguedà, les festes del foc, sempre , com a la Patum, tenen un atractiu especial, i a Bagà, com es mostra a les fotografies, i també a St. Julià de Cerdanyola i Vallcebre, en aquestes dates festives, no poden faltar a la tradició, inclòs el ball que es va fer a la plaça porxada usicat per berguedana no fa massa anys, com incorporació a la festa, que acaba amb el tast de coca amb all i oli de codonyat, tant característic, per a tothom. Aquest any els barrets vermells i verds del poble, han triomfat a la festa. Per molts anys, com a reclam turístic i tradicional, la fia faia.

Rock n´ reis 2006, el concert solidari de Creu Roja de Joventut

Certament, una cita inexcusable, per la funció social que desenvolupa, és el concert solidari que organitza Creu Roja de Joventut, el Rock n´reis, que està molt arrelat a Manresa, enguany, amb grups com Remendaos, sherpa,gossos, pastorets rock, entre d´altres col.laborant, així com trobant alguna coneixença del grup de prevenció i informació de drogues SOM.NIT, que alguns tenim el curs fet, ja que no està de més formar-se per ensenyar i col.laborar, si és el cas.
M´atreviria a dir que eren unes 1500 persones, molt joves, però conscients de col.laborar a que amb els beneficis de les entrades i la barra, vagi a comprar joguines a nens de manresa i l´àrea d´influència , per tal que cap nen es quedi sense joguines aquestes festes. Un any més, no es podia faltar. Aqui teniu algunes imatges del concert. Fins el proper any.

en pólvora, teatre social català d´àngel Guimerà

Aquest dimecres, , hem fet via a Barcelona a veure el flamant Teatre Nacional de Catalunya, -que no té ni el.cat a la web-, vora el "consolador gegant iluminat". L´obra, que sense publicitar-se a la premsa generalista, està tenint una gran acollida de públic. Es tracta de l´Obra d´Àngel Guimerà, EN PÓLVORA. Per tant, un clàssic, però molt pedagògic en quan a les diferències de classe, que gira entorn de l´història de dos homes( marcó, un obrer enamorat(julio manrique) i en Francesc un majordom de l´amo de la fàbrica que es disputen una pubilla, que interpreta habitualment, Anna Sahun, de també actua a la sèrie de TV3, porca misèria, com en Manrique. Un paperàs fa el veterà Jordi Banacolocha, fent d´avi, en "Gori". Un escenari amb xemeneia i carbonera, molt ben aconseguit, amb detalls com els telers, la fumera, etc. Per alguns, segurament lenta i clàssica, però pels que hem viscut en entorn fabril, com no aquí Puig-reig, amb 7 ex-colònies, ens enduem la palma a nivell europeu, però que a molts municipis industrials del país, s´hi sentiran reflexats.
Un detall de Sergi Belbel, a l´inici, es veu bastida, apunt d´èsser derruit, i quan acaba, igual, amb detall de lofts d´oficines, que exemplaritza que més enllà de perdre´s una fàbrica, es perd la memòria col.lectiva de moltes generacions,d e vivències, de lluites socials, laboals, vagues, abusos empresarials, històries d´amor i desamor, etc, que el capitalisme constructiu ni entén ni menys recorda. Potser el missatge és aquest, que n perdem la memòria col.lectiva dels avantpassats que van aixecar el país a les fàbriques i que la seva petita història, és part de la nostra història col.lectiva. Molts Marcó a tingut la nostra història, però el "seny" malentès, els han arraconat a les generacions actuals.
Més informació per si és del vostre interès i voleu fer-hi comentaris a posterior:

Presentació Fitxa artística i horaris Imatges Espot Falca Com comprar les entrades Activitats entorn de l'obra Premsa Gires Obra recomanada Connecta't Home En Pólvora

Temporada 2006-2007 Del 2 de novembre al 23 de desembre de 2006 Sala Gran Àngel Guimerà torna al Teatre Nacional de Catalunya, després de Terra baixa, Maria Rosa i La filla del mar, amb En Pólvora, un drama de passions amb el rerefons social dels conflictes del moviment obrer. En Marcó, anomenat «en Pólvora» pels seus cops de geni, ha hagut de fugir a França per haver mort un home, deixant enrere la feina a la fàbrica tèxtil, els amics (especialment en Toni, que el considera com un germà), i un amor, la Taneta, ara pretesa per en Francesc, l’encarregat de la fàbrica. En Marcó haurà de desafiar les autoritats i tornar al poble per recuperar la Taneta. Així es desencadena un conflicte entre el poder i els treballadors, que s’entrellaça amb el triangle amorós format per la Taneta, en Francesc i en Pólvora. Estrenada l’any 1893, enmig d’un clima d’enfrontament social, En Pólvora inaugura l’etapa culminant de la dramatúrgia d’Àngel Guimerà. L’autor va escriure que amb En Pólvora havia volgut crear una obra «completament a la moderna», i és per això que decideix prescindir del vers i defugir el costumisme de les seves primeres obres en prosa. Efectivament, l’autor farà un salt cap a la modernitat tot apostant pel realisme: En Pólvora és un drama social, que anticipa conflictes i temes que trobarem a obres posteriors com Maria Rosa, La festa del blat o Terra baixa, i que es constitueix com una de les primeres obres que parlen del món obrer industrial.