17 d’octubre del 2006

Festival Internacional de Catalunya, a Sitges

La pasada setmana, vaig tenir ocasió d´escaparme al festival internacional de Catalunya, que es fa a Sitges.
Com podeu comprovar en les imatges , hi ha un xic de tot, des d´exposició pels gairebé freakis de l´start trek m, amb indumentària i altres coses relacionats amb la pel.lícula, fins a exposició interesant de Toni Galindo, que ha fet un objecte important per la difusió de les pel.lícules: el cartell, n´hi havia forces fetes per ell a nivell estatal(obaba, princesas...), algun pasi de cinema antic en blanc i negre, amb aquella imatge que actualemnt fa més reiure que or, com dona que li volen canviar mans i cara, amb envenat indescriptible, o utensilis i bestioles utilitzats a la pel.lícula de por , CALLE 13, i algun jardinet "adornat"amb orelles decapitades, vora les parades de temes relacionats amb cinema.
En quan a cinema, amb 4 sales i interminables cues, al no estar numerades i la gent afanyar-se a no ser l´últim, veient TRANSE, una impactant pel.lícula coproduida per itàlia, frança i rússia, sobre immigrant ilegal russa, que cau en mans de la prostitució,amb tot el que això comporta tràgicament per a la seva persona. Recomanable, tot i tenir un taiming lent. Cada cop hi ha menys cinema de terror i cada cop hi ha més obertura, com l´excelent mostra de cinema asiàtic, com el cineasta autor de El sabor de la sandia, presentava la seva darrera estrena. Un entorn agradable, amb un dijous plujós i un divendres esplèndit de sol. I a Aiguadolça, observar els surfistes agosarats, i el bon menjar de la zona, una proposta recomanable.

24 de setembre del 2006

Salutacions de Moisès Rial Medina




Després de la creació de diversos blocs, era imprescindible la creació del bloc personal estricte. I aqui em teniu, per tot allò que vulgueu a nivell personal per interelacionar virtualment a trvés d´aquest bloc personal. Com ja sabeu els coneguts, via correu electrònic: llibertats@gmail.com .

Fent breu descripció personal, tinc 32 anys, em dic moisès Rial Medina, veí del preciós poble on va viure i fer la seva obra el trobador Guillem de Berguedà, a Puig-reig (Berguedà) , en concret de la "república de Cal pons", del qual en sóc actualment President de la comunitat de propietaris del c/Orient, i alhora secretari de la nova Associació de Veïns de Cal Pons. M´agrada fruir de l´amistat, de visitar la diversitat cultural i natural del país, viatjar i descobrir d´altres nacions, fruir d´una conversa enriquidora, i com no, fruir de les petites coses que ens fa la vida més rica i plena a atots plegats, veritat?.
Tan rica i plena com voldriem de lliure que fos el nostre país, sigui la Catalunya estricte com a primer pas o el conjunt dels Països Catalans, per tenir una justicia social plena i una legitimitat nacional a escala internacional, com les altres nacions lliures, i que encara no gaudim al nostre país. I aquest objectiu, a un fa que inevitablement per transformar un entorn proper, com diu la dita, actua localment i transforma globalment, la implicació efectiva per transformar el teu entorn en base a unes conviccions personals i a uns ideals, es tradueix en participar en politica, quelcom que no em és estrany a nivell familiar, i en aquest cas, per conviccions independentistes, d´esquerres i republicanes, com no, via ERC a Puig-reig, del qual sóc secretari de la secció local i alhora n´he estat president d´ERC al Berguedà , fet pel qual em dóna una capacitat de coneixença de l´entorn més immediat, la seva gent i de les potencialitats que tenim com a comarca, encara ara a descobrir i difondre, modestament també des dels meus blocs.
Fruit d´aquest anàlisi , faig col.laboracions a diversos mitjans de l´entorn, a Ràdio Puig-reig en el programa d´esquena a Periques, com a culé i membre de la Penya Blau i grana de Puig-reig, ade col.laborador a l´Associació de Reis de l´Orient de Puig-reig, -els reis bons-, a Ràdio Berga amb comentari d´actualitat com molts d´altres col.laboradors, a Regió7 amb articles d´opinió dins el suplement Berguedà Setmanal i a Canal Català Berga, a través de la tertúlia La Roca i ara també al Berguedà actual.
Això fent-ho compatible amb la vida laboral a Manresa, que de l´experiència com a vaig estar membre de comitè d´empresa multinacional italiana, tinc afiliació sindical a CGT de Catalunya i sóc membre del Fòrum sindical d´ERC , en l´empeny d´aconseguir un Marc català de relacions laborals , que vam teoritzar i seguim creient pel benestar laboral , social i nacional del país. A més, vist les barbaritats humanes brutals a ple segle XXI, va decidir-me ser soci d´Amnistia Internacional.
I com la majoria de mortals solters, vivint sobrevivint voluntariosament amb les feines del pis, que tot plegat, no em deixa un excés de temps, però que puc fruir amb un nombre important d´amistats, i uns quants amics dels de debó.
Ah! i encara em deixava els estudis a distància de la facultat de ciències polítiques i sociologia de la UNED a La seu d´Urgell, on si que fan la diplomatura de Treball Social, que en faig difusió dels coneixements a través d´uns del blocs personals, el titulat: TREBALL SOCIAL.

Si teniu curiositat la foto és d´aquest estiu en amfiteatre romà a l´oest de Turquia, a Bergama(conegut com a Pérgamo), a l´esclepio, una de les runes que era antigament un hospital famós regentat per Galeno, dins de la població a on es va descobrir el pergamí, degut al boicot que feien els egipcis al no subministrar papir i la necessitat de comunicar-se va arribar
a descobrir el Pergamí.
Una bona paràbola de desitjos de salut que us envio des d´un dels bressols de la comunicació antiga. I us dono una cordial salutació, ara, dins de la comunicació moderna a dia d´avui ,a través d´aquest modest bloc personal.

Salut i estem en contacte .

Moisès Rial Medina.
llibertats@gmail.com